Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Cercant maneres

Conec uns quants alliberats sindicals que…
Que jo també conec uns quants mestres que…
Sí, tens raó, per aquest cantó no anem bé. Però els modos i les maneres del segle XX no serveixen per encaminar una protesta general. On és el conflicte, realment, en els polítics?, en els empresaris?, en la concentració de capital dels bancs?, doncs triem on volem incidir sense teatralitzar situacions, sense convertir-les en mediàtiques per veure qui pixa més lluny o més alt, amb maneres velles que no fan cap servei, o fan servei del segle XX, que és no tenir res a dir, res de res, ara mateix. Tenim uns sindicats sense idees, o objectivament maldestre. Sí, els models sindicals han canviat poc, com els models polítics, com els guanys bancaris, perquè algú no va fent bé la feina. O prefreix de fer-la com si res no hagués canviat. 

Calen noves propostes. Sens dubte, si volem atendre millores, socials i polítiques, Però això no convé, no convé gens als homes i dones que ja hi són, al pessebre polític i al pessebre sindical.
Per exemple, una nova manera d’acció fóra impedir l’accés als bancs. No als mercats ni als polígons, sabeu, als grans bancs de poder econòmic d’aquest país. Assaltar-los pacíficament, legalment, perquè en realitat si hi tenim els nostres diners, són també nostres en bona mesura. Acampem dins els bancs una setmana, quinze dies, de segur que la incidència fóra diferent, més directa contra els veritables protagonistes que van decidir la crisi, per males arts, per mala gestió, per usura, per avarícia…, i són qui van decidir com s’havia de fer front a la crisi, és a dir, ells recuperaven els ajuts per tenir liquidesa, ells es van salvar, ells van rebre tot de garanties mentre la resta continuem jugant a obrers, a sindicalistes, a lluites i vagues, com en el segle XX. Com aleshores, els bancs guanyen, la banca sempre ho fa, i la resta del món perdem, com sempre. Però ells continuen tenint els nostres diners. Els ho permetem.

Acció dos. Demà fem un altre tipus de vaga, senyors sindicalistes, ordenen a tots els seus de traure els diners que tinguen en el banc, en tinguen pocs o molts, liquidem comptes. Veuran quina resposta mundial no creen. Veuran atenció mediàtica de la bona, veuran qui es caga camals avall, i provoca un ressò de calat profund.
Sense avisar ni donar-los temps de reaccionar, bloquegem-los els seus jocs, amb els nostres diners. 

Tercera acció. Reclamem de buidar totes aquelles administracions sobreres, carregades de funcionaris sobrers, que es rasquen el nas a compte nostre, que no fan brot, que parasiten i llastren l’eficàcia, la gestió pública, l’agilitat social. Solament uns quants, que n’hi ha que faran falta, encara.

Perquè si fóra per política, per polítics i coses per l’estil, els valencians, una part important, hauríem de ser de vaga general contínuament. Per dignitat, per respecte, per coherència. Pel descredit de dos partits majoritaris que, ací i enllà, s’han menjat el saquet de berena a trenta anys vista, quaranta potser, de milions de ciutadans que no tenien sinó la culpa d’haver-los consentit capricis, amiguismes i fatxenderies impensables en un país culte i civilitzat. Ni en fer vagues no podem ser moderns. Caguenlosti.



  1. 1. Gran feina i dse repercusió mundial l’ocupaciódel Banesto a BCN ( el banc mimadet de les sres. Koplovich o com es diguen aquelles dames, amb prebendes a tot arreu després de la jugada de M. Conde). España és això un paraís fiscal d’uns pocs i una immesa  massa de hooligans descerebrats a que aplaudeixen l’ensarronada). No sentieu res per enlloc tret de Vilaweb.

    2. De collita estrafeta pròpia i allargassada a tot el nostre país, dels liberals honrats del Centre Català de Negocis que els passen socialment la màa a molts españolots d’esquerres), entre els quals m’enquadre: Recolze sense embuts i sense cap restricció, la posició del Cercle Català de Negocis envers a aquesta Vaga General que han convocat CCOO i UGT, cosa no recolzada a Euskadi per ELA i LAB, potser seria de que aprenguessen alguns sindicats i altres organitzacions dites Nacionals i/o Independentistes. Ja podeu vindre els buròcrates sindicals a posar comentaris al meu feisbuc, però advertisc que no es podran mantenir “in eternum”
    Comunicat en vers la vaga general del 29-S Davant la convocatòria de vaga general del 29-S, el posicionament del CCN és de rebuig a aquesta vaga pels motius següents:

    A. La reforma laboral endegada, és elaborada i confeccionada des del pensament del mercat laboral espanyol, sense tenir en compte l’especificitat del mercat laboral baslear-valencià-català, clarament diferenciat. No recolzarem cap vaga general que no pretenga l’assoliment de l’estat propi per poder exercir la plena competència en la regulació del mercat laboral nostre, i en benefici de les empreses i dels treballadors d’aquest país.
    B.- Des del CCN no entenem la regulació del mercat laboral com una confrontació empresari/treballador, per tal de mantenir encara que siga figuradament el pols entre govern i sindicats, ans al contrari, l’estat propi ens permetria legislar i regular el mercat laboral basant-nos en la nostra experiència i adequant-nos al nostre teixit empresarial.
    C.- Els problemes del mercat laboral no es poden solucionar sense tenir en compte els problemes estructurals de Catalunya, que son el dèficit fiscal proper al 12% del PIB, del 10% al País Valencià i del 16 % a les Illes Balears, el baix i deficient nivell d’infraestructures i la manca de polítiques per afavorir el teixit empresarial català-valencià-balear de la petita i mitjana empresa.
    D.- Les delegacions valencianes-catalanes-balears dels sindicats convocants de la vaga, que pretenen endur-se els mèrits de la mobilització ciutadana, no lluiten per solucionar els problemes estructurals que patim per pertànyer a Espanya i que afecten clarament a tots els treballadors catalans. El que fan és obeir.
    F- Els treballadors valencians, balears i catalans han de ser coneixedors de la magnitud de l’espoli fiscal al que Catalunya, Illes i PV i ells també, estan sotmesos i la manera com afecta i repercuteix a la classe treballadora catalana-balear i valenciana. Cap treballador valencià-català-balear hauria de voler que el fruit del seu treball servesca per a mantenir unes elits econòmiques i polítiques d’un país que no els recolza.
    G.- Una situació d’aturada laboral com la convocada posarà més en perill encara l’economia del país i pot incidir en la seua recuperació.
     

    I per 4, mireu-vos això:

    http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

  2. Bones idees! Sobretot la de col·lapsar els bancs i treure els diners.
    Jo també proposaria el següent:
    -Ocupar pacíficament durant tot el dia les institucions de desgovern (Generalitat, Diutacions, Delegacions del govern…). T’imagines una munió de gent invaïnt tranquilament eixos edificis amb motxiletes i quedant-s’hi a esmorzar i a dinar?
    -Ocupar de la mateixa manera les seus de les grans empreses i els mitjans de comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent