Ulisses20

Hem enllestit el primer dels grans claustres del curs. Amb una sorpresa final que no esperàvem: un dels debats més vius i actuals sobre l’educació, a partir de les reflexions aportades per Jordi i Sandra, que havien estat al curs sobre ‘Educació expandida i els nous entorns d’aprenentatge personalitzat‘, a Baeza, durant el mes d’agost. Ells no tenen manies d’aprendre, durant el mes d’agost.

De primer, el discurs de benvinguda als mestres, a l’equip que ha de fer de l’escola l’espai de convivència i aprenentatge durant l’any. Llegim Estellés, perquè ens afegim a la festa que dissabte farem a molts pobles del país, entre els quals Picanya i Benaguasil (alguns tindrem el cor dividit). I convidem a treballar perquè tothom es trobe a l’escola com a casa, que cap alumne no puga dir que no s’està a gust, que no és el centre del seu aprenentatge. És l’autoritat moral que ens deixa dir aqueixes coses, un segon dia tan cabdal com el primer, a un equip experimentat i jove a la vegada. Després lliurem un lligall de documentació, els horaris de reunions de cada dia fins al trenta de setembre, el calendari de les reunions grosses del curs, els temes de reflexió pedagògica que volem abordar enguany, els monogràfics que hem decidit que treballarem, el calendari amb les dates més significatives pel que fa a l’organització de grans esdeveniments, les responsabilitats majors i menors… Naturalment que un equip s’havia reunit durant l’última setmana de juliol per enllestir tanta documentació que facilités el treball dels mestres, que és molt i complex a partir d’ara. Però no és impossible ni desagradós, ben al contrari. Sense el treball previ i molta organització fóra impossible abordar l’arribada dels alumnes el nou de setembre. El treball de la coordinació de secundària i la cap d’estudis és per traure’s el capell. Per bé que són anys d’experiència, cada any s’han de preparar coses noves, projectes nous, noves innovacions, si volem garantir l’interés dels alumnes i donar resposta a tanta cosa com se’ns exigeix, a l’escola.
Solament que és el segon dia, però cadascú ja té la feina de l’any per endavant, per no perdre’s, per no avorrir-se, i encara amb espais de llibertat per triar noves vies, per experimentar, per acompanyar els seus i orientar-los a destriar l’excés informació per convertir-la en coneixement.
Sense bons equips fóra impossible, la feina d’aqueixa manera. Per això els finlandesos ens porten uns metres de distància. Ells preparen bé els seus mestres, l’escola té llibertat en la tria dels seus equips, i llibertat de destriar els currículums, allò que faran, com ho faran, sempre que els infants avancen, visquen des del respecte i l’autoestima, i per suposat, siguen centre de l’aprenentatge. A més, com moltes de les nostres escoles, els mestres tenen un compromís ferm per la formació contínua.
Amb aitals ingredients, el nostre arròs serà bo o molt bo, però no ens pot fallar.