Ulisses20

Vam aprofitar un dels pocs descansos del rodatge per plegar veles. Havíem de passar pel mig d’aquell estudi de cinema valencià, que aplegava més que no demana un videoclip sobre música, per bé que es tracta d’una de les veus de referència europea, Miquel Gil. Entre calderes de sorigot, de formatge, de brull, rella i forcat, cabassos, armuts, cànters, llibrells, un petit museu d’història tan recent com oblidat que penja d’aquelles parets de la quadra, vam acomiadar-nos sense alçar ni pols ni tremolí. Vam tenir temps de comprar un parell de discos de les Maedéus valencianes, i rebre les absoltes de Toni i Miquel, que ens van signar la carpeta malgrat el cansament, quina hora s’havia fet, més de les tres de la matinada. Allò encara pegaria per tres hores més, si la cosa anava ràpida i no es complicava. Nosaltres en teníem prou, i tancàvem el primer jorn de ca les Senyoretes, la cotxada de Bétera, que havia començat deu hores enrere. N’hi havia que gairebé portava tres dies. Vam tornar sense incidents notables, el cansament i endavant, però vam continuar treballant sobre aquella conversa lingüística, el valencià popular com es transforma en valencià culte, aquella lectura de l’Eugeni sobre el consells de Pompeu als valencians mateix, la pèrdua del referent llengua materna, i una proposta que ens vam atrevir a demanar al Jem, quan baixàvem el port de l’Olleria: troba’ns la solució que haurem de proposar a l’escola, perquè el model que triem per la llengua pare la pèrdua de riquesa lèxica, guanye en diversitat lingüística i, de retop, cresca paral·lel al model anglés, per contra dels models francés o espanyol. 
A les quatre entràvem pels carrers de Bétera, com si tornàrem d’un racó de món que les Senyoretes conserven en favor del coneixement, ajudades per un grapat d’homes que responen per Gàlim. [bufa]