Ulisses20

Als valencians ens agrada molt la festa. Anar de festa, viure la festa, participar de la festa. Som ben especials també per això, ni millors ni pitjors, especials. Avui hi havia festota a València, però era una cosa de ricots, més aviat tenia poc a veure amb els valencians, i en canvi prou que ens han fet viure aquell esdeveniment postissot com una cosa nostra, però ves que ni amb colador ni amb falca, ni amb embut, no ens l’empassem. Ni omplim, ni bevem, ni guanyem el que diuen que guanyem. Perquè si fóra veritat, els guanys que rebem pels cotxes, no ho esbombarien tantes vegades tan repetidament per aquell canalet de confusió i enganyifa. Per exemple, diuen els grans peirodistes del canalet que als bars de la fórmul, s’han servit fins a sis-cents combinats, després dels cotxes i les curses. Això ho serveix el Travessanya del meu poble una nit de bous, i no cal anunciar-ho amb bombo i plateret. La cosa no és tan gran com volen fer-nos creure, ni molt menys, i la mostra és el botó de Manises: m’he estat aquesta vesprada passejant a l’aeroport, i tret d’algunes expedicions de ben vestidets, de Ferrari, de Mercedes, d’alguns motors que ara no recorde, les gernacions no depassen uns quants centenars, i uns retards dels vols internacionals a Madrid que ni això no sabem fer bé, ser tan puntuals com els altres voldrien.
Ara, quants milions hem pagat per drets de TV?, per drets de pista?, per drets del putot Escleston?, per drets de cuixa i per drets de Bisbes de l’Opus? No ho sabrem mai. Les pèrdues sí que són figues del nostre paner, valencianots de pedigrí, que els guanys no els veurem mai. 
Per acabar d’adobar el jorn, el canalet ens ofereix de nit Sisí emperadriu en versió espanyola, naturalment. Potser per cconcelebrar, com li agrada a l’emperadriu Rita, i a l’emperatore Camps, lo dia de l’orgull guai.