Educació resultadista
Aquest és un apunt sense la necessària reflexió, malgrat que els anys, els debats en calent, l’experiència i justament això, ens fan dubtar cada vegada més si allò que fem és el millor o el millor que sabem fer. En el temps breu de l’esmorzar, em salte el protocol i llance quatre idees sobre el disgust d’alguns mestres, que malgrat l’esforç incansable, la mestria amb la qual treballen, les ganes d’ajut, dubten si no continuem enganyant-nos: el sistema educatiu, apunten, està molt fotut, malament, té una malaltia difícilment guarible. Va. és un colp calent, afegesc, demà serà un dia més amable i ens farà veure les coses millor. No, no, això no ho arreglen ni els mestres ni els polítics, perquè amb els polítics ja sabem que no podem comptar, de cap manera, però els mestres no volen aprendre, volen fer passar l’alumnat per un sedàs igual per tothom, sense atendre la diversitat, sense atendre les competències, els mínims de l’educacióp bàsica, que és el que fem fins que els joves no tenen setze anys. Però no, ells, sobretot els llicenciats, s’encaborien a examinar-los a tots per igual, a no voler atendre segons què, perquè afecta al seu estatus i el seu equilibri examinador. Encara pensen que la repetició és un recurs, encara pensen que fracassen exclusivament els alumnes, encara fan allò que feien fa vint anys, el mateix, com si la societat i els joves no haguessen canviat, encara… Prou!, que dic, prou, perquè d’aqueixa manera ens carregarem la feinassa d’un any sencer. Tant se val, cal dir-ho, que de vegades no avancem, ens estanquem i ens estaquem com fa tant de temps, davant alguns casos que demanen més ser mestres, més flexibilitat, més comprensió, més competències.
– En realitat, què és el que vols dir?
– Què vull dir? Què volem dir, els mestres, en realitat?
– Això mateix.
– Què el sistema és en mans dels mestres, que no volen aprendre ni prendre grans decisions.
Jo ara me’n vaig a esmorzar, en calent no ho vull sentir, ni escoltar, això.
Ah, quin oratget més bo, avui, quin airet… Com de bé s’està a l’escola.