Perversions: polítiques (3)
Rita culpa Zp d’immoral. NO diu que els seu delfí ho siga, igualment immoral. Supose que ho diu perquè ens ha retallat l’autonomia, ens ha decapitat l’estatut, ens ha mentit descaradament, fins i tot perquè ha gastat més que no tenia durant anys, i ara ens ho vol fer pagar a tothom, que Rita diu que ZP és un immoral. NO ho diu del seu cap polític, Camps, que semblaria de la materixa talla moral, per mentider, maldestre, i encara pitjors i millors atributs. Entre els polítics, les mentides i els insults són normals. Ves que qui hauria de ser exemple social, per a la resta de ciutadans, són el pitjor model exportable: l’insult mediàtic, polític, escampat a tor i a dret, és un model a l’escola exemplar, imitable, repetible, fins i tot disculpable. Així que si un jove de secundària diu fill de puta a un altre alumne, o a un mestre, saltant-se totes les regles de respecte i de convivència mínima, no pots fer giare res, res de res, perquè els nostres polítics màxims, els nostres exemples als parlaments i als governs, ja fan ús d’una pràctica tan exekplar com educativa.
La perversió política, la immoralitat, la mala pràctica, s’hi ha instal·lat per a quedar-se, i ja fa anys que els modos són de got i ganivet, d’autèntica novel·la negra, d’un terror maldestre i malgirbat.
Els polítics fan una política mediocre, de ruina, ens assetgen a impostos, ens manlleven els serveis públics, els malmeten o els eliminen d’una puntada de peu, que és una improvisació política de dubtosa professionalitat, malgrat la dedicació de tants anys a viure de gorra, a viure de luxe, ells i els amigots i les famílies… I tant desficaci que el paguen els mestres, i els metges, els ATS, i les DUES, i les auxiliars, i tota la pesca de gent que, sí, s’hi dediquen profesionalemnt cada dia a atendre la ciutadania i la política de cada dia. Home, naturalment que hi ha excepcions, mestres i metges i ATS i altres que ja els va bé que els apliquen el 5% de la rebaixa. De polítics, no hi ha excepcions. A la caldera, a la cua de la desocupació. Si tants anys de governació ens han deixat aquest banquet de xirarel·los, que comencen per anar a escola, per a majors de vint-i-cins anys, el títol de braduat en decència, en rigor, en imparcialitat, i en tota la pesca que facen aigües. Amén.
Tot això és anormal, per molt que ens vulguen fer combregar amb rodes de molí.
La sort de ser independentistes és que veiem com ens carden els españols de tots els signes polítics ‘en sistemàtic sistema’.
Com deterioren el sistema de valors de la societat. En particular d’aquesta, que éls és aliena i passem de tot. S’escuden nacionalment dient que arreu és així, però no és cert. Hi ha societats en què això que està passant(-nos) no ho considera normal i assumible. Els fracassos no s’improvisen, en deia Fuster.
Odie ser independentista, m’agradaria poder ser ‘discretament normal’ ; però ens obliguen a ser-ho per a ser universalment i socialment normals.
Una abraçada de reconeixement pel text.
PS. Text dolgut en el fons del teu cor encara que vulgues fer-te el dur 😉