Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 20 de maig de 2010

Un camí difícil (2)

En aquell principi del XX, l’escola maldava per introduir el castellà i fer-lo entendre: ‘segons que continuava explicant el professor Mayordomo, això era una tasca gairebé impossible, llavors, que n’hi havia mestres que explicaven que era difícil de tòrcer, la tenacitat de l’alumnat contra la imposició del castellà: ‘este es un campo rebelde al nuevo cultivo.’ No perquè els alumnes ja foren conscients de la resistència política, sinó perquè no entenein ni un borrall d’aquella llengua imposada. Segons que diuen alguns mestres de l’època, que justament treballaven a favor d’introduir el valencià a l’escola. Ah, però Espanya, fa cent anys com ara, s’hi negava rotundament.
A principis del XX, Faustí Barberà, metge, considera necessari introduir el valencià a l’escola, si es vol avançar de veritat. Acusava l’escola de l’època d’arrancar l’element nacionalitzador, de desvincular l’alumnat de la identitat, i calia, amb la llengua, redreçar l’escola i el país. Demana, segons paraules del professor Mayordomo, la reconquesta de la consciència valenciana.
De fet, en aquella època la dificultat era imposar el castellà, i perquè l’escola no ho aconseguia, se la considerava inútil, segons que deia Tomàs i Martí, a Artana. Tomàs i Martí, Ventura Pasqual, ja eren mestres que reclamaven el valencià a l’escola…

Cent anys després, l’aposta els va servir a la perfecció, als espanyols, per imposar-nos aquella llengua i malmetre la nostra. Però, ara fa vint-i-cinc anys, fem el viatge contrari. Fer i desfer, com el matalafer. Que cent anys no són cap broma.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent