Solament a Espanya no pacten.
A la tercera, a València. Els acords, les aliances, el flirteig fins i tot, entre els homes del PP i del PSOE va eixint de l’armari, entre més coses. Com explicaven Cucarella i Galduf en uns altres apunts, ara el premi del pollastre ha tocat a València, que ja l’havia guanyat, un honor tan alat, diverses vegades, però pocs se n’havien fet ressò. El PSOE valencià (?) s’ha aliat amb el PP valencià (?) per oposar-se a l’Institut Ramon Llull, que és com dir, oposar-se a la Institució que ha de potenciar, defensar, promoure la llengua dels valencians… Alarte!, la dels valencians com Fuster, Guarner, Estellés o els milers de xiquets i mestres d’escola valenciana. No la dels valencians polítics de partits majoritaris de pretensió ibèrica.
Com abans havien pactat la barrera del 5% per entrar a les Corts, o com abans havien posat falques i altres barreres a tants projectes valencians, entre més l’escola, la llengua, la música… El PSOE i el PP van despullant-se de la vergonya per posar el limit de l’amoralitat cada vegada més lluny.
El desficaci urbanista no és patrimoni exclusiu del PP, ni ho és el frau, ni la corrupció a molts ajuntaments. Amb tot això, com amb més afers, PP i PSOE van de bracet, ells mateix es reparteixen el pastís polític, en la seua majoria un pastissot. Tant se val Ignasi com Alarte, com tant se valia el Lerma o altres renoms propis… Davant qualsevol bri valencianista, tots dos partits majoritaris espanyols apliquen la piconadora i pacten. A Euskadi, a Catalunya, a València… Bé, com va dir un funcionari dels que tant temen els mitjans espanyols com El País que s’hi quedaran per les institucions basques: solament a Espanya no pacten. Almenys tenim aqueix consol: ells ja van acceptant amb consciència que, València, tampoc no és Espanya.
Això només té a veure que la nació catalana mai es posarà per damunt de la nació valenciana i de les seves gents almenys al País Valencià, en tot cas al contrari.
I el PP i el PSOE com ho saben, només inteten trauen profit electoral.
I molts que es creuen ‘catalanistes’ o a més a més ‘espanyolistes’ en la pròpia distorsió de la pròpia realitat valenciana, encara no s’en enterat de per a on va la pel.lícula al País Valencià.
A poc a poc van traient-se les carassetes i les difresses. Ara ja no téne vergonya de dir quí i què son. Millor. Tindrem més clars quí som nosaltres i quí son ells. Ja no ens podràn enganyar més. Sols falta que els socialistes decebuts perden la por i els complexes i es decideixquen ja a votar pel país.