Ulisses20

Aquest és un altre apunt sobre falles. Després d’una sèrie que em va fer goig d’escriure l’any passat. Despús-anit vam baixar a València per recórrer el barri de Campanar amb els amics. La festa ben bé paga la pena per això, per ser amb els amics. Vam complir uns quants tòpics: els bunyols (els havia fet l ameua sogra a casa), la xocolata que va fer Pep, boníssima, una revisió de dues falles de la secció especial, l’Antiga i la Nova, el castell de focs de Ricardo Caballer ‘fill’, i la tornada a casa de matinada. Avui, en canvi, sense eixir del poble, hem visitat una de les falles de més tradició, la Barraca. Una comissió d’uns quants fallers que, darrerament, no han tingut sort. Han desplaçat l’emplaçament de la falla diverses vegades, i ara mateix, després d’un fum d’avatars, són als afores del poble, a l’altra banda del barranquet, entre dos erms que, antigament, eren carxofars de l’Horta vella. Allà els han plantat una barraca i han passat la festa, lluny de la resta de comissions. Són, com algú els ha batejat, la falla dels palestins, perquè, com aquell poble, tampoc no tenen territori propi. Ningú no els vol aprop, potser perquè una part del mateix poble no viu la festa com ells voldrien, potser perquè els canvis brutals de població demanen també d’altres canvis. Fet i fet, si ho saben aprofitar, podem eixir guanyant amb la llunyania, sempre que hi posen noves idees.
De menut, tenia amics que vivien amb molta passió aquella falla, amb la voluntat de fer una festa popular i entusiasta. Almenys recorde sis emplaçaments diferents de la falla. O set. Ara em sembla que ja han tocat el límit. Solament que els caldrà de demanar Estat propi. Visca Palestina!