Quina barra, Canal9
Ahir vaig baixar a cals pares perquè necessitava una còpia del carnet de ma mare per una qüestió de la Segureat Social. Que no seus?, em demanava ella, i jo que no, que no havia sopat, que acabava d’arribar i encara no sabia què m’esperava. Però era inevitable de veure què passava a la televsió, on Canal 9 feia les notícies (!), les seues notícies, sobre què havia passat a València durant la jornada. Com que els pares ja són grans, el volum no els destorba, així que a penes si ens escoltàvem, però jo anava dirigint la mirada sobre aquells dos fronts, els pares grans, mig sords i la còpia del document i les notícies a la pantalla, adobades pel Canal 9. Justament hi havia Camps (apareix tres quartes parts dels telenotícies, com una fallera major exhibida a colps d’excel·lències que fa l’home, sense voler-ho). La notícia era sobre el camp valencià, Camps i el camp valencià, i el periodista s’esforçava a dir com s’escarrassava Camps, i el seu govern, a defensar els llauradors i els seus camps, perquè ningú més, ningú, matissava el president dels valencians més vestit a costa de no sabem qui, no salvaria el camp valencià sinó ell. Que si venia a invertir un grapat de milions, que si venia a salvar-nos, que si… ‘Deixa estar la televisió, que tot són mentides!’, va exclamar mon pare. Naturalment, tenia raó, perquè allò que diuen a Canal 9, sobre el camp, i els esforços d’un govern que fa quinze anys s’esforça per enfonsar-lo, el camp i els llauradors, és d’una barra de matar mosques a centenars: en mate cent i en balde mil, d’un colp d’aquella barra.
Ell que ens governa quinze anys, el pp, a través de Zaplana i de Camps, i l’home explicava que, com que ningú no ens salvarà el camp, per això ell s’hi posarà de valent, ara. Mon pare deia que tot era mentida, què collons sabia aquell del camp, si tenim la taronja que penja, una part, una altra que no la volien, una altra que no la paguen, una altra que no té preu, i… Caldria lliurar aquell homenic dels vestits de Milano enmig de la cooperativa, un matí feiner, allà enmig del bar de la cooperativa, a veure com ens salvava: vinc a salvar-vos els camps! Sóc Camps, el president…
Quina barra. No era estrany la cara que posava mon pare, anit, davant la televisió de tots els valencians.
Segons el nostre pare, cal veure i escoltar l’enemic per saber per on atacarà. Nosal3, moltes vegades, els diem que ja n’hi ha prou, i després d’un estira i arronsa, canviem a TV3 o a Cuatro, i sempre reconéixen que aquells són més de fiar. Ah! i també veuen Canal 9 perquè allà parlen més del València C.F. que en altre lloc. En fí.
Quanta gent s’empassa tot el que els conta aquesta vergonya de TV que tenim! Per això guanyen les eleccions.
Nosal3 la tenim vetada a ca nostra. De tota manera, veient els resultats ruïnosos d’audiència, a ells els té igual. Continuen mentint i mentint, i ja sabem que una mentida repetida fins a la sacietat es converteix en veritat.
Paciència!!!