València no és Camps, sortosament
La semblança ha encateritat una majoria, sens dubte, una majoria que decideix qui ens ha de guiar, durant quatre anys, i en van deu o catorze, o poden arribar a gairebé vint. Fa tant de temps que governen, que la gent confon ambdues coses, València i el seu president. Però no són la mateixa cosa, i encara sort.
Avui mateix, mentre una part important de València es manifestava contra la crisi, el desgavell econòmic, i contra el futur tan funest que espera a molts valencians, temerosos que la crisi els deixe despullats i sense esme, el president dels valencians, Francesc Camps, rebia l’altra part de la ciutat i del país: la part més luxosa, més rica i menys preocupada, però igualment prostituïda de la ciutat dels valencians, representat en Bernie Ecclestone, el putot de la fórmula One, amb tot de cotxes flamants i donetes amb paraigua traient-los el sol a aquells conductors de primera.
De l’una banda, els treballadors que es queixen que som a la cua de molta cosa, i els pirmers en desocupació; de l’altra, comprometent-nos gairebé trenta milions d’euros anuals perquè durant un dia, els més rics, els més insolidaris, els més mudats, passegen amb els seus vestits per València. De l’un costat, el desig de continuar treballant, de no perdre aquella dignitat del lema ‘el treball dignifica’; de l’altra, la despesa més supèrflua a compte d’uns pocs que se’ns beuran l’ànima.
Són les dues cares de qui ens governa; l’una és de burla i l’altra no és millor.
Creure’ns que treballa pels seus, pels ciutadans, per València, el president, és hipòcrita. Malgrat tot, la realitat és que cada colp tenim més desocupació, més frau, més mercat soterrat, menys teixit industrial, menys llauradors, més territori debastat, més camps abandonats… Doncs, si no m’erre, som els valencians els qui hem decidit de tenir i no ser, però també som elq eu podem decidir si la festa continua.
Quina enveja em fan els catalans del Principat i els bascos, i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà, on la gent és culta, noble, desvetllada i feliç, i no voten partits botiflers, de dretes, jacobins i monàrquics, com ara el PP o el PSOE, sinó partits que defensen la pròpia Nació i que malden per aconseguir la llibertat del nostre Poble, ara sotmès per la pèrfida Espanya.
Tanmateix, la nostra gent ha donat l’esquena al País, i s’ha deixat enlluernar pels malparits amics dels constructors que destrueixen el territori i s’omplen les butxaques sense cap pudor, Zaplanes i Carlos Fabra que, malgrat la seua incapacitat de veure més enllà de la seua pròpia butxaca, són votats massivament pel Poble sobirà, que es deixa entabanar per quatre paraules solemnes, unes mamelles en cromo i un futbol manipulat, per dir-ho com el cantautor de Xàtiva.
Això és el que tenim, i més val saber-ho i dir-ho, els pocs maulets que ens queden estan desmotivats, amb un Bloc nacionalista que no sap mirar més enllà dels vots, i que sembla que també ha girat l’esquena al País, una ERPV perdent vots de manera galopant per la seua estratègia de continuar enganxat a la poltrona i el cotxe oficial.
València, company, ens agrade o no, també és Camps, dissortadament. Aquest n’és el nostre càncer i extirpar-lo, abans que esdevinga metàstasi, és el que cal fer. Com? No ho sé. S’admeten propostes.