Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El nou curs, entra la falla i el goig

Joaquim Prats assegurava que el curs escolar a València és genuïnament valencià, no podia ser-ho d’una altra manera: una falla. Parlava sobre la ciutadania i els dos professors que hauran d’ésser a l’aula per explicar que collons és ser ciutadà del segle XXI, que és al capdavall del que tracta l’assignatura nova, però explicada en anglés, perquè una part del nostre alumnat no en pesque res de res (sobretot pel baix nivell d’anglés del nostre alumnat).
Joaquim Prats és valencià, responsable d’educació a Catalunya, i ja sabia de quin tipus d’opereta parlava, quan es referia al Conseller valencià d’educació.
L’opereta es completarà quan el mateix Font de Mora passe a parlar-nos en anglés, als mestres valencians, per explicar-nos què hem de fer amb l’absurd, el caos i el sainet. S’atrevirà, el conseller ardit, a encomanar-nos explicar valencià en anglés, per anar pelant els gramàntols de responsables que patim.

Avui mateix, a CatalunyaRàdio, el Conseller Maragall explicava que l’inici de cada curs hauria de ser un goig, pel repte i l’aventura que representa un inici nou, de feines i projectes a fer, de tanta gent com els mestres han d’ajudar a aprendre, que han de guiar en l’estudi. De la tercera hora de castellà, un autogol desitjat per la pròpia casa, que ens imposem sense embuts catalans i valencians, malgrat que sabem que no n’hi ha xiquets que no sàpien castellà en aquest país, el conseller atuïa paraules al vent, sobre la importància de dominar amb solvència les llengües. En canvi, n’hi ha milers que no coneixen la llengua, ni en fan ús, ni en faran mai, malgrat les lleis, la bona voluntat i els esforços de tants mestres amb tant de coratge.

No avancem, si el nostre mirall és a ponent, reflectint-nos com i què hem d’ensenyar. Si el referent és Madrid i què diu Espanya, els nostres avenços seran morals, però gens pràctics. Ells, els altres, sí que son eficaços. Mai no peguen en fals. O és que pensen posar dues o tres hores de català, a les seues escoles d’Extremadura i Castella? I si les posen o no, ens hauria de bufar l’orella?
Mentre no siguem nosaltres qui decidim, no anirem bé. Tot seran pedaços i remeis, però no farem suficient camí.
Ara, malgrat tot, comencem de nou amb el repte de continuar guanyant, futur o destorbs, amb avenços morals si voleu i amb l’esperit de tallar algun dia el llast umbilical d’Espanya. Pert salut mental, i educativa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent