Fira del llibre a l’Ateneu: divendres, 30

Pleguem veles, fins que passe el cap d’any, que llibres i música i alcohol fóra excessiu enmig de la festa. Hem passat el segon tram de la fira, que valorem amb una certa notabilitat. Una llàstima que anit no hi hagueren més mestres, a l’Ateneu, per escoltar un parell de propostes arriscades en favor  de l’escola i de la felicitat a l’escola: considerant que a Bétera hi ha sis escoles entre públiques i concertades, i uns dos-cents cinquanta mestres a més de llicenciats i d’altres que treballen fora del poble, l’assistència de dos representants del cos docent, què voleu!, ho deixem com una engruna, i és que els mestres, segosn que es mire, pateixen de la medicina que de vegades prenen, i provoquen.
Jo vaig trobar magnífica l’aportació de Paco Raga, en presentar el seu bloc sense anar-hi directament, sinó a traves de l’experiència viscuda amb els joves, a l’aula, al laboratori, fora de l’escola fins i tot, amb aquell to del discurs arriscat, valent, sense falses modèsties i amb aquella passió que, no hi ha dubte, ens falta tant a l’escola en general. Amb la meitat de coratge que ell mostrava, ens féiem amos del món, una cosa semblant a sentir-nos finlandesos de ple dret.
Jordi Orts encara va explorar més enllà les vies de treball amb adolescents, a partir del mòbil, i unes tecnologies que han de servir a l’escola per no quedar-se al marge de la societat i dels joves mateix. Després encara mostràvem més propostes, a partir de la cultura popular i el que diuen els edetans, els uns dels altres, amb Joan Domingues, però tot plegat ho explicaré en tornar del viatge al fred, cap a la Mariola, a passar un cap d’any entre amics, llibres i música.
Bon any!

Fira del llibre a l’Ateneu: dijous, 29

Anit vam fer ple a l’Ateneu de Bétera. La cambra era de gom a gom (és menuda, ja ho sabem), però va ser el primer dia que ho era, en aquesta fira de llibres i de música, tot exclusivament en valencià, que diu escolavalenciana, i que Enric Valor definia com el millor català del país. El senyor Valor entenia la llengua com una cosa excelsa, i escrivia a partir d’una geografia molt concreta però amb una visió ampla d’horitzó i d’esperit. Sí, la presència de Maria Josep Picó va acomplir les expectatives, va omplir la casa i va fer vendre llibres, el seu en particular s’ha convertit en rècord de vendes a la nostra fira: setze d’una tacada, malgrat que hi havia solament quatre o cinc xiquets que la resta érem persones pegant en més grans. Maria Josep és periodista ambiental i va rebre l’encàrrec d’escriure un conte infantil, cosa que no havia fet encara, una història que tingués aquells valors que la col·lecció que obri aquesta editorial vol transmetre als xiquets, en el cas de ‘Clàudia i l’esperit de la muntanya’ una redescoberta del paisatge, de la natura, de la conservació i de la riquesa d’algunes tradicions rurals, que no vol dir tornar temps enrere a viure d’aquella manera.
Ricard va presentar el projecte Andanaeditorial, ara mateix una quinzena de títols i un repte per omplir aquelles escletxes que deixen els projectes més grossos i consolidats, la poesia infantil, per exemple, algunes traduccions molt acurades, a base d’intel·ligència i ganes de treballar. Per molts anys.

Una vesprada de caliu al voltant dels llibres, de la llengua, entre amics i professionals que no passen pena de pujar als pobles, pegant cap a la perifèria de la ciutat. Avui la proposta també és de molt interés, relacionada amb l’escola i l’educació del futur. Presentem ‘Un bloc educat‘, amb Francesc Raga, i les novetats de 400Colps, amb Jordi Orts. Dos totterrenys del coneixement polièdric i multiplataforma. A partir de les 19.00h. A les 20.15, una altra presentació, ‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’, amb Joan Domínguez i Neus Domímguez, pare i filla han bastit un llibre a la manera de Sanchis Guarner, sobre dites, frases fetes, cançonetes, dels pobles del Camp de Túria.
Per cloure l’any i la fira, en aquest primer tram, un programa sòlid sense concessions.

Fira del llibre a l’Ateneu: dimecres, 28

«Clàudia i l’esperit de la muntanya» és un conte infantil de la periodista Maria Josep Picó que avui es presenta a l’Ateneu de Bétera dins el programa de la Fira del llibre i de la música, perquè el Nadal pegue també en favor de la cultura i el desfici.
Una jove passarà un temps a cals iaios, en un poble rural, d’aquells que van quedant-ne pocs al país, és com un poble sense connexió amb el llum elèctric (quantes coses podríem fer ara mateix sense?), i els xiqeuts del poble, la muntanya, el bosc, i la vida va fent la resta.  De com descobrir que tot el que ens passa va ser alguna vegada a la natura.
Maria Josep Picó va ser directora de NAT, un projecte breu, però que apuntava maneres per divulgar la ciència, ella fa de peridista sobre medi ambient (n’és premi nacional, poca broma) i defensora a ultrança de salvems i coses per l’estil.
En mitja hora descabdellarà secrets i noves passions, a través de la literatura i el periodisme a la cambra de l’Ateneu de Bétera.
L’acomapanyarà Ricard Peris, emprenedor, jove, arriscat i petit empresari ara del llibre en valencià, des d’Algemesí. Ricard explicarà com perdre diners, temps i esforços per les grans il·lusions de la vida. Els llibres, l’edició, la llengua. Cal tenir un què, tanmateix…
Benvinguts a la fira.

Fira del llibre a l’Ateneu

Primera vesprada amb llibres i presentacions a l’Ateneu. Tornen Roser i Clàudia, dues joves blocaires que ens expliquen les novetats dels seus blocs, Atenea i el Racó dels rosegadors, que coincideixen amb lectures d’interés, textos i continguts sòlids d’una alliçonadora pràctica del per què dels blocs amb contingut. Dotze anys i onze, que valdrien per bescanviar l’índex lector del país, per assemblar-nos als finlandesos, pel que fa a la cultura del llibre i als resultats PISA. Hem tornat a convidar-les un altre dia de fira, que esperem tinguen una major audiència, com mereixen totes dues; potser que siguen una part fonamental de la nostra fira, amb aquell tot didàctic que oferim.

Avui, si és 28 de desembre, serà una altra parella que farà els honors a l’Ateneu de Betera: la periodista Maria Josep Picó presentarà ‘Clàudia i l’esperit de la muntanya’, editada per Andana. L’editor, el jove Enric Peris, explicarà el projecte editorial, tan jove com arriscat: editar des d’Algemesí, ara que són patrimoni immaterial de la humanitat, segons la Unesco. 

Demà, 29 de desembre, l’aposta és l’educació. A l’Ateneu, presentem un bloc educat, de Francesc Raga i Empar Martínez, professors de secundària de l’escolagavina. Una aposta sòlida per debatre sobre l’escola, els joves, i algunes consideracions o tòpics que ja no serveixen i, malgrat tot, encara fem servir en excés, els mestres. Després serà el moment de ‘Els pobles edetants’, amb els Domínguez, pare i filla, com a amfitrions de la cambra noble de l’Ateneu. Com que ens havien fet arribar una certa angoixa, avui kl’hem farcida amb més novel·les per a adults i bons lectors.

Kirie per l’economia que ens afligeix

L’amenaça malèvola de l’economia, realment. Per no dir-ne la torpesa, o per no fer ús d’adjectius més grossos. Ara déu tornarà a salvar els bancs, i serà la quarta o cinquena vegada que ho faça, perquè els seus camins són inescrutables, sobretot després de començar la crisi mundial. Ens van alliçonar molt bé, en un primer moment. Però va durar poc. Tret d’uns quants exemples mundials, la resta de la banca ha sigut salvada, en canvi que ho paguem tots, naturalment, si som bons cristians. Perquè sense ajut, cap ni un dels bancs no se n’hagués sortit sol, que les oracions sempre tenen el seu efecte pietòs i productiu, de molt de rèdit. N’han deixat uns quants exemples que moriren, perquè déu és únic, però misericordiós, i n’ha salvat la majoria, malgrat que la majoria són l’exemple de la usura, i la depravació econòmica. Un enviat havia dit que el món havia llençat una esmena a la totalitat i que Europa no se n’havia enterat, que sembla que Europa no és d’aquest regne occidental. Però tant se val, ell salvarà els bancs, i la recessió la pagarem tothom, excepte molts dels protagonistes d’aquest caos. Fa uns mesos que ens ho van dient, que ens preparem per al pitjor. Deixaran que passe Nadal, així que: en passar que el Fill isca del ventre virginal de sa mare i siga bolcat per ella, les set plagues d’Egipte no seran res comparat amb allò que s’esdevindrà: preparem-nos per al desert, per a la fam, la pesta i tota la resta. La literatura i la televisió ja en van plenes de qüestions vampíriques, i el govern suprem ja prepara tot de bosses per omplir-les de sang, de la sang que haurem de vessar i pagar, si és que volem continuar vivint de genolls i donant gràcies. I tantes afliccions que ens faran passar, els polítics primer, i els amos de l’economia després, que res no podrà curar les nostres ferides, i si mai arribem a veure com era el món d’uns anys enrere, de còmode i frugal per alguns de nosaltres, això s’haurà acabat per sempre, i doneu gràcies si aquesta cova de lladres que vivim ens deixa desdejunar alguna vegada donuts en comptes de coca de moda. Amén i moltes gràcies.

Eugènia Aloi exposa a l’Ateneu

«Els secrets dels animals, de les plantes, de les cases», una exposició d’Eugènia Aloi a l’Ateneu de Bétera durant les festes de Nadal, i dins el programa de la fira de llibres i de música.
Dibuixos, sobretot dibuixos petits, a llapis, sobre papers de quadern, de múltiples quaderns trobats a l’andana, que en teoria havien de registrar compravenda a l’últramarinos dels pares, ara reconvertit en spar, un hiper petit, familiar i a mà: també hi hivia quaderns d’una aital societat de caçadors, però parlem de pintura, o de dibuixos, de secrets profunds, amb Eugènia Aloi: una tria de les coses que em passen, però no sóc jo, si m’assemble és una casualitat, que no sóc jo mateix, malgrat que em puga fer servir de model, de patró, però no hi sóc, sinó en aquella llunyania. Sí, els referents són recognoscibles, el sofriment, l’ambigüitat, una part inconformista de la indefinició particular en la vida, l’inconformisme: tot això en aquests petits dibuixos? tot això, per començar. Els secrets orgànics de les cases, malgrat que no en gaudim gaire. Ves, les coses són el que semblen, i caldria gaudir també de les superfícies, perquè no estem preparats per gaudir suficientment de les superfícies.
-Vull dibuixar i construir, i comence ara a trobar com, després d’anys de dibuixar i pintar.  Ací trobeu la profunditat de les coses que la gent de normal no veu, afig Xelo Martínez, amiga. Llibertat, demana Eugènia, llavors. Però no acaba de decidir si ho ha de dir gaire fort. No és res de personal.
-Bé, jo t’hi veig. Molta gent t’hi veu, als quadres. Despullada, nua, indefensa, fins i tot amenaçada.
– L’art és poesia, i la felicitat és un adelerament ximple. Allò que no costa que és feliç, delicat i tendre, si vols. No negue les emocions, transmetre una lectura positiva amb l’art. Però no m’hi pinte.
Chirico, Kahlo, Kiefer, Rego, alguns referents per obligar-nos a respirar, entre dibuixos que ens fan patir, que no són una concessió, ni ens regalen la mirada.
Vet ací les coses que em passen.
– Què fa aquest llop tan present, amenaçador?
– L’home ha avançat ben poc, realment.

Eugènia Aloi serà a l’Ateneu de Bétera fins el trenta de gener de 2012.

Fira de Bétera: el programa

Programa de la fira del llibre, durant les vacances de Nadal, a l’Ateneu de Bétera.
22, 23 i 24: obertura, presentació de la fira, concerts, entre més propostes.
El 23, extraordinarai concert de Mediterraneum, música i literatura del segle XIV, amb David Catalunya, Aina Martín i Anna Danilevskaïa. Dels còdex anònims de la cort de Xipre als kiries de la Seu de Mallorca i altres anònims, sacres i litúrgics i també de profans. Després un repàs al rock amb Rock en Bena (de Benaguasil).

27 de desembre: els blocs literaris i les blocaires joves: blocs que presenten autores, novel·les i propostes de lectura digital. Els llibres digitals i els llibres en paper.

28 de desembre: Maria Josep Picó, periodista especialitzada em medi ambient, presenta ara un conte infantil lligat en la vida de respecte per la muntanya: Clàudia i l’esperit de la muntanya, d’Andana edicions. El mateix 28, Enric Pèris presenta el projecte editorial Andana, joves emprenedors que arrisquen diners i temps en llibres i cultura en català.

29 de desembre: 400Colps, un bloc sobre llenguatges audiovisuals adreçats als joves, i Un bloc educat, la reflexió pedagògica necessària, punyent, sense concessions. Francesc Raga i Jordi Orts, mestres, presenten les novetats sobre el debat a l’escola i en favor de l’escola.
A continuació, presentem ‘Els pobles edetans, parlen els uns dels altres‘, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, amb Joan Domínguez, Neus Domínguez i Josep Fornieles.

3 de gener de 2012: presentem ‘Comunicant la revolta’ de Xavi Ginés i ‘Valencians contra la fil·loxera’ de Joan C. Martín, enòleg i escriptor de vins i altres desmotius: a continuació Tast de vins dels país, amb més considerants.

4 de gener de 2012: presentem ‘De nord a sud’ de Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia, que fa una nova aportació en format de dietari de la seua visió particular del món. Després presentem l’última guanyadora del Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia: poesia i lectures per Nadal.

5 de gener: balanç de novetats: què diuen els diaris especials sobre les novetats dels llibres del país: Vilaweb i els altres. Amb Vicent Partal: cap a on pega la literatura en paper.’

Aquest és un programa flexible, al qual anirem afegint més activitats, actuacions musicals, lectures i propostes segons van arribant encara a l’ateneu.

Només tenim llibres en català, potser que siga l’única fira del llibre de tot el territori que ho planteja d’aqueixa manera: els altres llibres ja tenen molts canals i molta publicitat per fer via. Si voleu passar-vos-hi a triar i remenar, tenim un bon assortiment d’originals i de traduïts. I tota l’obra completa de Valor.

Hi col·laboren Consolat de Mar, l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria i l’escolagavina. Organitza, l’Ateneu de Bétera

La porquera valenciana

Rita i i Rus i Fabra i Blasco i Serafín i Camps i Gerardo, i també Rajoy, tothom s’ha molestat perquè un home de Sueca els ha dit unes quantes veritats durant cinc minuts. Enllà, al parlamet espanol, el Compromís de Baldoví ha descrit què ha passat a València durant setze anys, què, com i qui ens ha portat a ser considerats una porquera, moral i econòmica. I tota la rerefalla pepera s’ha enfadat de valent, amb el polític, no perquè no siguen veritat, cadascuna de les paraules i les idees expressades, sinó per esbombar de què han sigut capaços els polítics valencians, en tant de temps de govern de majories: de convertir-nos en una porcatera d’Europa, pitjor que no mos podia passar. A la cua de tothom segons les agències americanes.
No s’enfaden amb els incompetents, els xoriços, els lladres, els fills de puta del seu partit, que han venut déu i sa mare per embutxarcar-se els diners, per traure’ls cap a paradisos fiscals, per governar-nos amb deshonor i ràbia. S’han venut el país i la gent, el present i també el futur, però s’enfaden amb Baldoví, per esbombar-ho.
No denuncien ni castiguen els delinqüents, els gànsters, els pocapena de politics locals, municipals, provincials, regionals… que ens han buidat els budells i l’anima, que s’han venut caixes i bancs, que han arruinat l’herència de centenars d’anys en un bufit, en apenes una fracció de democràcia, han enfonsat els valencians a la misèria, però s’enfaden per cinc minuts de discurs, de veritat ràpida, contundent, brutal.

Per celebrar-ho se’n van a dinar i de copes amb els delinqüents, atien el verí d’uns quants mitjans, tipus el niu de serpotes de Canal 9, i s’engreixen crestes i culots per evitar el ridícul: des que el món sap què és València, què val valència, quin és el valor que ens atorguen, la pollastregota Rita i la resta de calendaris no riuen de la mateixa manera, ni trauen pit ni s’ompliran de regalots amb tanta facilitat.

– El món us ha vist la desgràcia que representeu, desgraciats, i València no és sinó una ombra en pena, que no volen rosegar ni les rates.

Sí, som una porquera, però la causa té noms propis, cases amb carrer i número, i tots els valencians, no ho oblideu, no en som responsables. Gosaria dir, que ni tots els votants d’aital engendre de fariseus, en són, de responsables. Perquè molts milers d’aqueixos votants, no pensaven com llastimaríeu la política, la democràcia, i, sobretot, els mateixos valencians.
Això dels vestidets és una broma, i espere que siguen els entrants d’un dinarot de justícia, que ausaes que mereixeu la perpètua i, alguns, el garrot més dur, per l’estafa d’homes i dones que representeu.

Per llibres a l’Ateneu de Bétera

Despús-demà comença la segona fira del llibre a l’Ateneu de Bétera. Enguany serà d’àmbit comarcal i s’hi afigen a col·laborar l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria, Consolat de Mar i l’escolagavina. Durant els dies de Nadal i Reis, la fira romandrà oberta, intermitentment, amb tot d’activitats, presentacions, lectures, tallers, i l’ús de noves tecnologies: blocs, xarxes, i llibres exclusivament en valencià. De Valor a mossén Alcover, de Jaume Cabré a Ferran Torrent, de Llorenç Giménez a Raquel Ricart: diversos autors ja hi han confirmat la participació, entre més Josep Maria Jordan, Isabel Garcia, Xavi Ginés, l’equip de redacció i edició del còmic La Pelitrúmpeli, Joan C. Martín, Vicent Partal… Hi seran també les joves blocaires Clàudia Sebastian i Roser Verdevio, que presentaran les novetats i les aportacions dels seus treballs literaris, i encara més autors que van confirmant un programa que enguany s’ha ampliat considerablement per donar cabuda a noves propostes d’interés: assaig, novel·la, conte infantil, àlbums il·lustrats, dietaris, poesia, teatre, tast de vins, llibres i sorpreses, en bé de la cultura del llibre i l’afecció a la lectura: firaxllibres és un programa per farcir les vacances de Nadal amb una oferta cultural de molt d’interés.
La inauguració serà el 22 de desembre, a les 19.00h. a la plaça del Mercat de Bétera. Però el 23, i perquè l’abast és comarcal, el programa es desplaça a Benaguasil, a Consolat de Mar, on s’hi presentarà ‘Faules d’ací i d’universals‘, de Carles Subiela. Per completar la festa, després hi haurà un concert extraordinari del grup Mediterraneum, això és música antiga, i encara sopar enfaixat i a continuació l’actuació de Rock en bena.
Tot plegat, una fira comarcal itinerant per combatre els tòpics i assaborir amb major criteri els torrons i els pastissos de moniato, mentre ens entrenem a fer de finlandesos. (en futurs apunts concretarem el programa amb els dies i els llibres que s’hi presentaran)

Si ho diuen a ponent!

«No et fies d’home roig, gos pelut ni pedra redona.»
«De ponent, ni homes ni vent!»

Els mitjans espanols i valencians ja han perdonat la monarquia, el tito gros i les tites. En apartar el ninot de cera dels museus, donen per tancat l’afer, almenys amb la casa borbònica, que encara manté el decret de Nova Planta, i el dret de conquesta, no us penseu. Quan el lider del pp diu que l’austeritat regnarà a l’estat, potser que és això, que trauran la fulleraca, però el fruit no el tornaran. El ninot l’aparten, però dels milions guanyats, uns quants enviats al paradís fiscal, no en diuen res. Com tampoc no diuen res de la complicitat directa de la casa, o palauet, en amagar un assumpte que sabien i coneixien de feia molt de temps. Quan l’homenic guanyava els diners a cabassos, voleu dir que no sabien res a casa? Va, home, que no arribem a llapar-nos allò, però faves atampoc no som: o és que ell arribava a casa i amollava a la dona: xe, què pobres que som, infanta meua! Tres anys sembla que coneixien els negociots i no havien dit res, així que si això no és complicitat, que ells no volen que siga, nosaltres qui som per desmentir la noblesa i els virreis.

– A la forca els corruptes! Però a la del dimoni, el Butoni fumador, perquè els furgue ben endins, fins que no ens tornen els diners i la dignitat. Visca la República. Ah, i els ninots de cera, ja podien convertir-los en ciris pa processons i pa quan trone de valent, perquè Santa Bàrbera ens protegesca dels espavilats i dels borbons, sobretot d’aquests.