I TV3, què farà pels valencians?

Reospi divino!, que clamava la iaia Vives quan volia fer notar la contrarietat. Això, la contrarietat del cafarnaüm que ha muntat Vilaweb [sort que algú salvarà els catalans cecs d?ells mateixa], sobre la pròpia televisió que els valencians defensem de fa quinzes dies a capa i espasa, dins els límits legals i compte amb les metàfores. No us estranyeu que els jutges de ponent ens vinguen a porgar, que exemples n?hem tingut per menys. Per sabó, pel Fènix i encara per acudits. Però tornem, perquè no voldria que els responsables de TV3, en qualsevol època de la seua història jove, madura o envellida, se m’escapoliren pel tango o la polca, ells, que elles ja s?aconformen amb la jota.
Al territori valencià, llarg com un budell, i estret, TV3 solament que ens ha enviat un corresponsal que, els dies de grans noves, deixen que parle uns segons, no gaires. Ens estranyem que la Catalunya central desconega qui som els valencians?, fins i tot els valencians amics, que n?hi ha?
La veritat, mal que ens pese, és que no els hem preocupat gens ni mica. Ni en la primera ni en la segona època. Sí, bé, hi ha el mapa del temps, ai, però en el fons, el seu interés per la pèrifèria és nul. Per ells, València, les Illes o el Rosselló (l’Alguer és a cagar) no és gaire res, que qualsevol notícia a Andalucia ?a Espanya, vaja?, els fa perdre més el cul que res que passe a la resta de territoris.
L?assumpte se?ls torba encara més fora de l?àmbit de les notícies. Tret dels quatre escriptors que viuen a Barcelona, la resta de valencians, malgrat que puguen tenir qualitat suficient, o haver sigut grans personatges rellevants, són invisibles. Que els importem un rave. Un rave fóra molt. Que Pep Ricart ha sigut triat el millor actor valencià de l?any? Que acaba d’estar-se quinze dies representant a Barcelona? Una bufa, invisible. Que quants actors valencians tenen en nòmina a les sèries, als programes fins i tot de poca audiència? No us encaparreu, som invisibles.
I ves, que solament que deixaren d’usar el tòpic de presentar els valencians com uns faves ?ells en diuen valencianets?, ja ens aniria bé. Perquè no dubte que n?eixirà algú que diga: ?ell, feu-vos-ho vosaltres!
Sempre n’hi ha, d’aquests; per ignorància, no en malpenseu. D’una altra manera, cauen dins el perol, perquè ells i vosaltres només en som uns: el país sencer. Però això, com de difícil és que ho puguen entendre a la Corporació de dalt.
Reospi divino!, que no volem que ens tanquen els repetidors ACPV, que malgrat tot, hi ha programes, i bons, que ens calen de veure a tots plegats (a vosaltres també), malgrat que feu pantalla a les notícies i als protagonistes perifèrics del país que, ja ho he dit, som tothom.
Quanta escola ens cal, que diria la iaia Vives.

Abans de l’últim concert

Benaguasil, Camp de Túria. Assemblea de l?Institut d?Estudis Comarcals. La institució comarcal aprova la gestió i els comptes de l?any. Presenta el número tres de la revista Mirades, i també aprova un manifest contra el tancament de les emissions de TV3 a València. Encara denuncia la Llei del sòl que prepara el Govern de l?Estat, un text que atemptarà directament contra els petits llauradors valencians, minifundistes de mena, que, els faltava l?estocada, es quedaran indefensos davant els promotors urbanístics alhora que nets i pobres com un plateret. Ep, han sigut pobres sempre, pobres però honrats, així que muts i a la gàbia. Ni la dreta ni l?esquerra, tu. També es presenta l’encàrrec fet a la facultat de Geografia de València, perquè estudie a fons què passa amb la construcció-destrucció del Camp de Túria. La festa ha acabat amb el quintet Vent de Llevant, bons i de qualitat, un tancament de la vesprada que faré amb les paraules del mateix president del nostre Institut, en Carles Subiela, prohom i exemple de l?empresariat social i identitari: ?No podem passar dels esdeveniments que ens afecten tan directament, en aquesta comarca sobretot, però tampoc no ens hem de sofocar. Continuem treballant i benvinguts.? Això, continuem treballant. Finalment, el concert de Llach des de Bétera, en directe a través de la TV3. D’emoció el missatge que ens ha enviat als valencians, les paraules tendres, sinceres, contundents des de Verges. El País Valencià també és el seu país. I no per això vol tancar el C9. Hi ha veus que no haurien d’acabar-se mai.