Circorama tira a barraca!

firallibre_2016_5

firallibre_2016_5

Anit van estrenar-se a Bétera els joves de la Companyia Circorama, amb l’espectacle “Barraca Horror Show”, i van acomplir amb escreix, l’expectativa. Vam riure, ens van sorprendre i va sorprendre’ns la llengua acurada de tots tres, malgrat alguna oberta perduda per la llotgeta de dins, a l’Ateneu de Bétera. El programa de la fira de llibres de Nadal va oferir ahir teatre. Havíem triat una comèdia que ens va fer riure, calcular, endevinar, comparar i viure el teatre en viu: Circorama avisa que té tres reptes principals, l’un és fer teatre, un altre és fer teatre en valencià, acurat i amb respecte per la llengua, i un tercer objectiu és badar per espais petits, on l’espectador és proper, gairebé damunt l’escena, i encara afegirem un objectiu de reserva: gaudir de fer teatre. En l’espai reduït de la llotgeta de l’ateneu, arriben dos joves còmics perduts pel camp, busquen una casa de camp on els han contractat per divertir una festa, però la casa sembla una barraca, de fet és una barraca, un espai habitable d’identitat valenciana, i la sorpresa és que a la festa només hi ha un sol convidat, l’amo de la barraca, que no toca del tot, perquè simula un doctor Franckestein valencianot que pretén de posar el cap de son pare (mort no sé quan ni com) en el cos d’un dels còmics. L’altre còmic li valdrà d’ajudant en l’operació. Vet ací l’excusa dels tres actors per filar una obra de gags divertits, frescos, i àgils —malgrat l’espai mínim—, i encara amb l’afegit de les parts cantades (xa, ací valdria un apunt sencer, perquè vam xalar, fruir, i encara n’hi hagué que demanà de tenir-la enregistrada al mòbil, una de les cançons almenys). Per salvar la pell, els còmics canten, ballen, i fan el número del torero de saló —aspectacular!—, de barret, de traure’s el barret i saludar. Com acaben dient ells mateix, una obra que sembla sense peus ni cap, però que no l’és, si més no perquè va arredonir el programa de la fira, i ens va fer prendre un compromís per a futures programacions: el teatre no hauria de faltar en cada edició nova.

Lluc, Cesc, Joan i el director de l’obra, Paco Raga, es mostraven contents i agraïts per la resposta del públic. I demanaven de representar al corral de l’Ateneu l’obra “Tres en barca”. Però això serà a la primavera, que farà bo, i el maleït comptador de llum no ens farà saltar els ploms, si no és per canviar de companyia i a prendre pel sac els lladres de l’electricitat.

Didac Moreno, el director de Zorongo teatre, va dir: “És una obra fresca que connecta molt bé, que et fa entrar dins la barraca, dins dels personatges, et porta en un temps en què érem més joves, i les burrades ja podrien ploure, com en aquella tempesta que és dins l’obra enmig del públic.”

Josep Maria Jordan, el nostre catedràtic

firallibre_2016_3b

firallibre_2016_3b

Avui continua la fira del llibre a Bétera amb un altre dels plats forts del programa que ha preparat enguany l’Ateneu de Bétera. Josep Maria Jordan i Santiago Vicente presentaran “Una finestra oberta al món” un plec de cartes creuades entre dos autors, si l’un jove l’altre més, que repassen el món, l’economia, la cultura, a través d’articles breus que són una finestra de pensament entre una generació que comença a alçar el vol de la normalitat, i una altra que les ha vistes venir, passar, ensopegar, xocar, amb una agressivitat que, d’allà on veníem, ens esperàvem menys violenta i més honesta.

El professor Josep Maria Jordan Galduf serà avui a Bétera per parlar-nos de llibres, cinema, economia, universitat, cultura i poble. Qualsevol dels temes ben bé que valdrien una hora o dues de conversa, amb un home que ha sigut i l’és, un dels referents clau del Camp de Túria. Primer alcalde democràtic a Llíria, després del franquisme, primer president de l’Institut d’Estudis Comarcals, catedràtic d’economia a la Universitat de València, expert en les relacions amb els països del nord d’Àfrica, és, per damunt de tot, un home bo, honest, confiat que el món podria i pot anar millor, per això el seu treball, fins i tot ara que és retirat, en favor dels homes, de la dignitat, convençut que sempre n’hi ha esperança que les  coses poden millorar, si hi posem allò necessari.

Al llibre que avui presentem, n’hi ha mostres d’una bonhomia professional que no sempre ha obtingut els resultats desitjats, potser perquè el món és més cru i malpensat que no voldria el professor Jordan, potser perquè les idees d’uns quants homes no han sigut suficient per capgirar la corrupció que ens domina. Però conversar amb aquest home savi, d’una senzillesa extrema, és un valor i una oportunitat d’aprendre. Veurem si dels milers de mestres, professors, economistes, estudiosos, llauradors o alcaldes de la comarca, en tenim una representació intel·ligent.

 

Martí Domínguez obrirà la fira de llibres a Bétera

firallibre_2016_1Com cada any, l’Ateneu de Bétera ha organitzat una fira de llibres i música per a les vacances de Nadal. L’objectiu és promocionar la lectura, i fer arribar llibres en valencià que, d’una altra manera, no tenen encara els canals normals de distribució o difusió que voldríem. Ni les famílies valencianes ni les grans superfícies consideren el llibre un regal especial o extraordinari, menys encara el llibre en valencià. Així que l’Ateneu facilita que el llibre arribe o, almenys, convida a l’encontre entre el lector i el llibre. La fira també va acompanyada d’un programa d’activitats culturals. Martí Domínguez, director de la revista de divulgació científica Mètode, serà el primer convidat i obrirà la fira divendres 23 de desembre, amb la presentació de ‘La sega’, una novel·la que ha tingut una boníssima acollida de públic i de crítica. El mateix dia, el professor Manolo Roldan presentarà l’exposició “Natura sobre paper”.

A partir del 23 i fins el 5 de gener de 2017, la fira serà oberta cada dia de set a nou de la nit. Per saber què trobareu al programa, poder visitar la pàgina de l’Ateneu.

La fira també és una oportunitat per trobar les últimes produccions dels autors de la comarca: ara mateix tenim l’últim disc de Vicent Morelló, o les obres de l’escriptora Raquel Ricart.

Fira del llibre a l’Ateneu de Bétera: “pessics de vida”

Avui torna la fira a l’Ateneu. Tornen més coses, per exemple, una reunió dels socis de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria per fer balanç d’aquella jornada de super alcaldes, i la projecció d’un segon jorn que aplegue totes les cases de la comarca: sobretot per no perdre més dies d’aquests que semblen voler indicar-nos qualque cosa. En quina cosa heu notat el canvi polític comarcal? Podeu dir fins a tres coses. I pel que fa a l’àmbit local?, tres coses més!

Torna Vicent Morelló a l’Ateneu, músic il·lustre, que ja va fer un esguerro de compra i ens va lliurar la frase del dia: ‘Aquest llibre que tens a les mans, Dante i l’infern, em sembla una de les coses més extraordinaris de la literatura: Dante feia versos com hagués pogut fer albaes”. Em parlaré en un altre moment, d’aquestes albaes de Dante. Torna la poesia, aquesta vesprada amb la presentació del llibre ‘Pessics de vida’, de Víctor Iñúrria, arquitecte, entre més oficis, que recitarà en valencià, euskera, però ho podria fer en rus i unes quantes llengües més: “Ombra fresca de figuera […] que tingues bona florada, i fresca ombra projectes, a tots els joves amants, que al teu costat s’arreceren, figuera del meu corral!!”

Torna el desencís d’un empat, o l’encís, mai no ho sabrem, adobat perquè l’esme de perdre llençols i llençols a cada rentada no vaja sol. Ja apunten que amb aquest ritme ‘podèmic’ d’inacció, acabarem despullats dormint al ras. En canvi, no ha tornat la ràdio en valencià a València, ni en català tampoc, ni ràdio 9 ni catalunya ràdio, malgrat que siga la mateixa llengua i els repetidors siguen d’una tecnologia gratuïta i favorable al govern valencià. Algú va apuntar que ja els convenia, a psoe i companyia, aquesta mudesa contra els valencians: mudesa?, mutisme?, sordesa?, tant se val.

(1941)

“Són les festes de Nadal,

Però el xiquet res en sap

és encara molt menut

tan sols dos anys ha comptat.”

Pessics de vida, Víctor Iñurria, edicions Neopàtria

 

 

De la festa, la vespra: Carles Dénia

Carlesdenia5Acabem de fer l’assaig de la dansà, de la plaça del Sol a la plaça del Mercat. Veus, que no era tan difícil de ballar en públic, malgrat que ens haurem equivocat un miler de vegades, que no semblàvem concentrats en la faena. En les classes a l’escola, a l’edifici de la Penya, ens eixia brodat, xa, que érem el quadre de l’admiració, però avui hem ballat de primerencs, així que hem quedat a assajar una altra vegada abans de l’estrena, la vespra de la festa.

A més, hem tornat a casa amb la camisa oficial de balladors, així que no ens podem fer enrere i caldrà ballar passe que passe.

La vespra de les festes, Carles Dénia farà concert en directe a l’Ateneu de Bétera, un luxe, una veu d’impressió, en el corral de l’Ateneu a partir de les onze de la nit. No sé si ja tindrem la televisió dels valencians operativa, però de ser una realitat, RTVV no hauria de perdre’s aquestes festes, que semblaran una altra cosa, la vespra i el primer dia, que faran tàndem Xavier de Bétera i Pep Gimeno Botifarra, poca broma, el primer dia de festes a Bétera caldrà baixar a l’Albereda, a la fira, per escoltar el discurs de l’alcaldessa, Cristina Alemany.

Sembla que és veritat, que en agost li val gairebé tot, per això l’Ajuntament de València ha demanat a TVE que faça les mascletaes i no sé quantes coses més. Xa, ves que demanar a la televisió dels altres un encàrrec així, com si desconfiaren que no tindrem RTVV fins a falles o més enllà: uiii, un mal presagi, i una comanda desenfocada, enlloc de dir: demà obrim, demà engeguem la televisió dels valencians, amb el concert de Carles Dénia a Bétera: va, valents, no volíem governar? No volíem decidir la mena de país que volem?

La resta de detalls? Mamonaes. La resta són mamonaes. Malgrat que som de festes.

(continuarà)

Carles Dénia i Pep Gimeno Botifarra: dues nit de música popular a Bétera. La vespra a l’Ateneu i la inauguració de les festes porten dos músics valencians

 

 

Si la pluja no ascla la festa, Folkestiu

llorenc3

Anit vam tancar els detalls del Folkestiu d’enguany que, si la pluja no l’ascla, omplirà la Plaça del Mercat durant dos dies. Dos dies de música, de ball, de danses, de reconeixement a músics i a balladors, i en bona part, reconeixement a Ovidi Montllor, amb l’actuació dels alcoians ‘El Diluvi’.

Hem programat un Pla B per si l’oratge trenca contra la plaça. Potser que ajornaríem la fira d’artesans però les actuacions de ball i de música es farien al palauet de la música, a la casa de la cultura.

 

No serà el elTOSSALmateix, evidentment, però assegurem l’actuació de tothom, i els sopars ja els adobarem a l’Ateneu, des d’on explicarem a cada instant què i on, segons que el temps pegue per ploure o no.

Llorenç Giménez, l’Aljama, Marieta, Xavier de Bétera, Pep Gimeno Botifarra, l’orquestra del centre artístic, i el Diluvi„ ai, tot plegat divendres. I dissabte, la colla del Tossal de Llíria i Tres fan fall, i sarau popular fins que aguante el ball.

Folkestiu és una proposta de l’Ateneu de Bétera amb l’ajut i la col·laboració de tanta gent com ho fa possible.

 

 

 

l’Ateneu lluu la festa, pel Folkestiu!

folkestiu-2105A quatre dies de començar la festa grossa de l’any a la plaça del Mercat, l’Ateneu de Bétera obri el mes d’agost com qui obri un meló d’Alger de sis euros, amb un cap de setmana d’impressió: música, ball, rondalles, parades d’artesania, sobretot música tradicional, però també n’hi haurà parades de llibres i un sentit homenatge a Ovidi, danses populars, sopars a la fresca (si és que encara n’hi queda, de fresca en aquest país) i un sarau d’impressió per aquesta benvinguda al programa d’agost i un comiat desitjós a temperatures d’infern de dimonis.

La primera part començarà divendres 31 de juliol, amb l’obertura protocolària de Llorenç Giménez, i el pregó de la presidenta de l’Ateneu, Marta Pertegaz, després vindrà un dels plats forts: l’Aljama, acabada d’arribar de Praga, i l’orquestra del Centre Artístic de Bétera, oferiran Mixtures, amb les veus de Marieta, Xavier de Bétera i Pep Gimeno Botifarra.

Això ja paga tot el viatge del cap de setmana.

Després de sopar, el grup el Diluvi clourà el primer jorn de la Mostra amb l’homenatge a Ovidi. Taula parada, dolços i aigüeta fresca. Ah, quin viure més estovat!

Dissabte tampoc no es quedarà curt ni fred: serà l’1 d’agost i obrirem amb les danses del Tossal de Llíria, abans del segon sopar popular i la rifa (ah, enguany també serà sorpresa, què rifarem??), finalment el grup Tres fan ball i sarau de ball a la plaça.

Ací ballem tothom de manera gratuïta i altruïsta.

És la quarta Mostra de música i cultura popular que l’Ateneu de Bétera organitza per obrir vies i alternatives de festa i participació de veïns i forasters. A la pàgina www.ateneubetera.org teniu tota la informació, el programa, com encomanar els entrepans per als sopars populars, com podeu fer-vos-en socis, i fins i tot com podeu col·laborar a organitzar una altra nit clau a la comarca.

Per nits i nits, que escrivia Estellés. Benvinguts.

Cinc anys d’ateneu a Bétera

donallop_19942105

L’Ateneu de Bétera farà avui dissabte, 18 d’abril, l’assemblea ordinària, en farà balanç, i un breu d’una història curta però intensa. Fem cinc anys i ho commemorem amb un cap de setmana especial: l’assemblea, sí, però el dinar de germanor de diumenge, el sarau entre amics, un concert del grup mallorquí ‘Donallop’ i una invitació al poble a participar dels actes culturals i socials programats: entre línies llegim el relleu de càrrecs, entre més el de president, perquè Antoni Marzo deixa la responsabilitat perquè d’altres en puguen fer via i bona coordinació. La feinada d’un gran equip, de tanta gent com hi participa d’això i d’allò no treu el mèrit d’un president que ha sabut consolidar un dels projectes més engrescadors del poble i de la comarca. Si repassem tanta gent com ha actuat, parlat, presentat, debatut o exposat a l’Ateneu, ens sentirem satisfets de tanta via i, sobretot, de demostrar que era possible a Bétera un espai de cultura i llibertat, d’identitat i compromís, de llibres, música, teatre i encontres, de tradició i modernitat: amb una programació anual deutora de sentirs diferents, diversos, plurals, de voluntarietat i d’un esforç econòmic considerable enmig d’una crisi política i ètica sense precedents. Enhorabona a tots plegats, per tant de camí com queda per fer, per tant com hem caminat plegats, els uns i els altres, a l’Ateneu, llarga vida. Per molts anys.

Serà feta contra nosaltres

 

contralOBLIT2

Paco Manzanaro va ser ben rotund ahir a Bétera: «qualsevol acció que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres». És aquella frase de Fuster que alliçonava els valencians: Qualsevol política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

La presentació del llibre ‘Lluitant contra l’oblit‘ anit a Bétera de Laura Ballester, va estar acompanyada de dos dels membres de l’Associació de víctimes de l’accident del Metro el 3 de juliol de 2006, Rosa Garrote, secretària de l’Associació i Paco Manzanaro. Malgrat el temps que ha passat, escoltar-los et posa els cabells de punta, perquè no pots imaginar fins on són capaços els polítics d’aleshores —ara encara ens governen—, fins que no els topes directament.   ContralOBLIT

Els van oferir feines per als fills, diners a manta, millores de tot tipus si s’avenien a no denunciar el que havia passat. Però va ser intútil. No s’hi van plegar i aleshores va començar a passar allò que no imaginaries si no ets en una pel·lícula de terror, van començar a viure el segon calvari d’aquell accident fatal.

La desaparició de les proves, n’hi ha que han desparagut per triplicat i de llocs diferents, va ser el més petit dels detalls d’un cas que clama el cel, un altre exemple de com gestionen els homs el PP no solament la política del dia a dia, sinó aquells esdeveniments extraordinaris que un colp més són una altra mostra de la corrupció, la irresponsabilitat i la deixadesa professional.

«No havia estat mai en política, però ara ja sé qui són aquests personatges, Rita, Camps, Cotino, en mans de qui estem els valencians, què són capaços de fer, d’amagar, de comprar, de pagar, perquè la veritat no isca mai a la llum.»

El desànim, les crisis, els colps dobles (la pèrdua dels familiars i el tractament que ens han fet els irresponsables de la política valenciana), el suport en molts moments i l’oblit, és un accident que no oblidarem mai, nosaltres, però que els valencians no haurien d’oblidar tampoc, perquè no es tornaren a repetir les errades i una gestió tan indecent: no mereixíem el que hem passat, sobretot no mereixíem el que hem passat després de l’accident, de perdre una part de la família, aquests vuit anys que dura la nostra lluita.

Si encara som a temps, comenceu per llegir-vos el llibre ‘Lluitant contra l’oblit’ de la periodista Laura Ballester que ha editat Sembra. La lectura ens ajudarà a reconéixer-nos els valencians, per una política que encara fan contra nosaltres.

No deixeu de veure aquest document: 0 RESPONSABLES

Folkestiu2014, vivim l’emoció

Van arrIMG_1156ibant tot de felicitacions per l’organització dels dos dies dedicats a un encontre de folk que ha agafat cos tan ràpidament que enguany havíem doblat esforços, recursos i programa. No sabré anar a pams, ni explicar una cosa darrere de l’altra, ni consensuar que després de l’ú ve el dos, perquè aniré saltant d’ací d’allà com quan lligava un rastre de llonganisses i no mirava de fer res més, ves amb quina rapidesa deixava enllestit l’embotit penjant darrere meu en una biga preparada amb tot de claus i ganxos de carnisseria.

 

Un dels debats principals amb Pau era sobre el grup l’Aljama de Bétera, que no ho negaré, és una nineta dels ulls que admire i em mire amb goig especial. Hi ha una barreja de balladors, de més joves de més assaonats, dels que comencen o sembla que encara no tenen del tot l’ofici, però hi ha un gruix que em fa dir que l’Aljama ha aconseguit de convertit el ball popular en art, i veure’ls representant els balls tradicionals no passa simplement per una festa folk, o un espectacle de tradició o com qui diu és com anar al teatre o al cinema, no, l’Aljama és art en el sentit ample, en el ball, en la complicitat, en els girs, en les rodaes, en els passos, i n’hi ha balladors d’una elegància extrema, però com és possible, em demane, per mi que són i representen el que voldria per al meu país, en el cas del ball i la tradició de les danses: mereixen de ser en el punt més alt. A més, en el final de festa, que és el Divertiment o Devertiment del Cant Improvisat, vam tenir el regal de vore ballar la mestra de la colla amb aquella elegància sublim, els braços arquejats, els dits, les puntes de cada peu, ara ací, ara allà, la mirada còmplice amb el ballador, la invitació que amb això els valencians també som boníssims, i desconvertim allò folkòric en una peça d’emoció espectacular: un cas a banda és el Vetlatori. No sé si cap altra colla de balladors representa aquest ball d’albat, de mort d’un xiquet acabat de nàixer, d’aquella manera, amb la veu de Marieta a l’escenari, la rondalla en ple, que ens transporta al moment que la història era contrafeta d’una realitat tan dura, casa per altra als pobles havien passat allò que canta Estellés per boca de les Sis veus, jo tinc una mort petita, mentre encara n’hi ha que recorda que l’albat se soterrava darrere la porta de casa.

El cant improvisat va venir de la veu de Xavier, i s’hi van afegir músics de Llíria, de Quart, de Bétera, amb Lola Ledesma i Sílvia Ampolla, que no van descansar ni un moment, i el ball a la plaça guanyava en popularitat i records de quan les albaes recorrien els poble de nit, de matinada, en canvi d’un got de vi o un aiguardent. Fins que no vam dir prou, pels volts de la matinada, músics i balladors, ara sí el públic participava obertament, van descabdellar jotes, boleros, masurques, malaguenyes, com un regal a dos dies de molt de treball, i tantes persones com havien participat a l’escenari o adobant-lo perquè tot anés com el punt de ganxo i les agulles sense parar.

Les Sis veus per al poeta Estellés havien arribat tan enjorn convençudes que la prova de so els donaria temps a berenar orxata i no sé quantes coses més, que encara no coneixen que és un dissabte en aquella plaça, si n’hi ha noces, o les campanes toquen a glòria, perquè els Sants de la Pedra, pobres, també volen tenir part d’aquesta festa. Res, que la cosa s’allargassava i Eva no ho veia clar: al mos, xa, que va eixir redó, i la plaça va acollir aquell reconeixement al poeta Estellés com mereixia, potser com mai no l’havíem cantat i llegit al carrer. La gent va saber atendre aquells silencis, amb un respecte cerimonial per les veus, per la música, pel bolero de l’Alcúdia o per la cançó de les dones, que vam acabar posant-nos drets agraint-los l’exquisitesa d’un producte made in que passarà a la història dels valencians com volien retre-li les campanes: a glòria, avui toquen a glòria.

Sí, n’hi ha més, molt més… Llorenç, els contes, la rifa d’una panera amb productes de la terra, el primer dia complet tan extraordinari, la intendència de donar de menjar i de beure a tanta gent, però avui deixaré ací aquest encert d’un Ateneu que va guanyant cos com poques associacions del país poden lluir: ho diu el mateix Rafa Arnal, de Serra, poca broma: xa, que no sabeu quina potencialitat té aquesta estructura oberta a la plaça i al poble. No defalliu, convideu la gent a apuntar-se, que venguen anarquistes fins i tot… Feia cabal, que si la plaça era bastant plena —de forasters n’hi havia a manta, de la comarca i d’altres pobles—, de veïns no n’arribaven a l’1 per mil de la població empadronava, malgrat que l’alcalde i un parell de regidores s’hi havien aguaitat en un moment de les muixerangues i les proves de veu. Sí, l’Ateneu és una de les grans coses que ha passat a Bétera, per recent i per  il·lustrada, i ja mereix de ser en els llibres d’història veïnal malgrat la seua joventut. Per molts anys.