Les derrotes àrabs de 1967 i 1973 van acabar, no només amb el control efectiu per part de d’Israel de tot el territori de l’antic mandat britànic de Palestina (i una mica més), sinó també amb l’acceptació general, tàcita o explícita, de l’existència irreversible de l’estat d’Israel. Des d’aleshores, hi ha hagut un consens unànime,
Més que de valors fundacionals del projecte europeu, hauríem de parlar d’objectius fundacionals, pau, reconstrucció i democràcia, i de mitjans per aconseguir-ho, comerç i protecció social. Un mercat comú que evités els conflictes bèl·lics inter-europeus i que facilités la reactivació de l’economia destrossada per la guerra, i l’estat del benestar per superar definitivament el perill
Hi havia una època, a finals del segle passat, en què això de l’independentisme era cosa de minories bastant minoritàries; de vells lluitadors antifranquisites irredempts, que s’havien negat a acceptar la monarquia i les autonomies, de joves assedegats d’èpica, i de fervorosos amants del país i la mitologia nacional. Aleshores, l’estiu reunia tres de les
Més enllà dels projectes polítics i econòmics i de les ratlles sobre els mapes, un dels factors que demostren que Europa existeix és la història compartida. Però no només la història que surt als llibres, que també, sinó sobretot la que es materialitza al paisatge, en l’estructura de les ciutats, per exemple. En aquest
Constatada la negativa dels governs i partits espanyols (amb excepcions cada cop menys excepcions i cada cop més irrellevants) a convocar, o si més no acceptar, un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, sembla clar que aquesta sortida democràtica al conflicte polític que tenim plantejat sobre la taula no l’assolirem a , només, d’hàbils negociacions parlamentàries ni
Ciutadans va sorgir a Catalunya com una opció espanyolista de centre esquerra, alternativa al conservadorisme ranci del PP i a l’ambigüitat del PSC, i amb la intenció de bloquejar el procés de normalització nacional iniciat l’any 1977. Amb el temps aquest procés (sic) ha arribat al cap del carrer, a la reivindicació d’un estat propi
No m’agraden els contenidors d’escombraries soterrats, no només perquè són cars d’instal·lar i de mantenir i complicats de gestionar, també perquè estic convençut que les escombraries que generem no s’ha d’amagar; tot al contrari, han de ser visibles per així prendre tots més consciència de les dimensions del problema. De la mateixa manera, també em
Convençudíssim, l’any 2016 vaig posar una creu al costat del nom de Miquel Calçada (Mikimoto) a la butlleta salmó pel senat espanyol. No va sortir escollit. És la única vegada en ma vida que he votat a Convergència o qualsevol dels seus Spin-Offs. I no ho he fet, no he votat cap altre cop CDC,
Deixaré pels militants de la CUP i dels Comuns la identificació i anàlisi dels errors comesos. Prefereixo, en canvi, ubicar els seus darrers mals resultats electorals en un context més ampli de crisi severa de l’esquerra de tradició revolucionària arreu del món; escombrada dels països àrabs per l’onada islamista, derrotada a l’Amèrica Llatina, institucionlitzada i
Pedro Sánchez és un jugador hàbil. Va oposar-se a permetre la investidura de Mariano Rajoy sabent que això d’entrada li portaria problemes però que, a la llarga, en sortiria reforçat. Va pactar uns pressupostos agosarats amb Units Podem comptant que si s’aprovaven ja els rebaixaria en l’execució i que, si no, podria carregar-ne les culpes
A vegades manar vol dir gestionar de forma eficient, efectiva i honesta una institució d’una determinada comunitat que ja van en la direcció correcte. Altres vegades manar és molt més complicat (i apassionant) perquè requereix, a més de tot això, canviar de rumb, aconseguir evitar que la institució i sobretot, la societat i la gent
L’independentisme, i sobretot l’independentisme d’esquerres, s’ha debatut sempre entre dues estratègies. La que es base en la idea que és en el mateix conflicte amb l’estat, en la dimensió patriòtica (en el millor sentit de la paraula) de la lluita, on hi ha la clau per acumular forces, i que, per tant, el camp d’acció
Existeix realment Europa? Aquesta és la pregunta que subjau, però que no s’afronta obertament, en tots els dubtes i contradiccions que envolen el projecte polític europeu. Si Europa no existeix, si només és una llengua de terra (i quatre illes) situada en un extrem de l’immens continent euroasiàtic on hi viuen pobles diversos sense res
L’any que ve la Generalitat traslladarà a la Zona Franca, a l’anomenat Districte Administratiu, alguns dels departaments que actualment tenen la seu en edificis de lloguer al centre de Barcelona. El nou edifici està ben connectat amb transport públic -i tant mal connectat amb transport privat com qualsevol altre punt de Barcelona- i comptarà
Una prèvia: Tinc la teoria que a la primavera, amb l’arbrat i l’enjardinat urbà recuperant verdor i lluminositat, millora substancialment la percepció que tenim del nostre poble o ciutat i que, en conseqüència, el fet que les eleccions municipals tinguin lloc en aquesta època de l’any beneficia directament el partit o partits que governen. En