Adam Majó

Aquest article ja l’he escrit abans, diverses vegades, però com que el tema no passa de moda, hi insistiré. Parteixo, d’entrada, del convenciment que a les ciutats (i més enllà) hi sobren cotxes. Que el preu que paguem els usuaris de la ciutat per  fer-hi possible la circulació d’automòbils no compensa els beneficis obtinguts. Més de la meitat de l’espai públic està dedicat a la circulació i estacionament de vehicles. Milers de metres quadrats que podrien dedicar-se a la jardineria i l’arbrat (ombra!), al lleure infantil, a l’esport, al repòs o a la cultura estan ocupats per automòbils sobredimensionats. Automòbils que, a més, fan molt soroll, embruten l’aire que respirem i causen ferides, sovint mortals, a les persones que atropellen. Inconvenients de pes que ens haurien de fer relativitzar la comoditat discutible d’estalviar-nos una caminadeta o arribar uns minuts abans.

Reduir de forma progressiva la presència de l’automòbil a les nostres vides i, molt concretament, a l’interior dels nuclis urbans (i això tan val per les grans ciutats, per les petites i pels pobles de tota mida) no és una opció, és una necessitat que fa temps que han entès polítics, urbanistes i, sobretot, veïns i veïnes, d’arreu del món.

Traslladat a Manresa, això vol dir començar per fer-ho en els llocs on els cotxes fan  més nosa, és a dir, als itineraris comercials i de passeig, especialment als situats en carrers antics i estrets.  En aquest sentit s’ha caminat al Centre Històric i el primer tram del Passeig els darrers 40 anys i els resultats són evidents: als carrers on -malgrat la inicial oposició d’alguns comerciants- primer es  van treure els cotxes (Born i Nou) és on el comerç ha mantingut la seva activitat. Als carrers on, en canvi, aquesta transformació s’ha fet tard o encara no s’ha fet, és on més ens costa anar-hi a passejar (i a comprar).

Un dels principals inconvenients per acabar d’ampliar l’illa de vianants era la presència d’una aparcament  situat en un espai, la Plaça Mil-centenari, on el POUM diu des de fa més de trenta anys que hi ha d’haver això, una plaça-parc. Com que en aquest objectiu hi ha consens (cap partit polític ni entitat de la ciutat hi ha plantejat mai al·legacions) tard o d’hora s’havia de fer realitat i aquesta tardor vinent, per fi, s’hi instal·larà un magnífic equipament esportiu. La ocasió és immillorable per eliminar bona part del trànsit en aquest àmbit de la ciutat i reincorporar  Carme i Sobreroca als itineraris cívics i comercials, tot aprofitant, a més, que el Joc de la Pilota té ara voreres amples i còmodes per acabar de tancar el circuit. Tal com va quedar demostrat  dimarts passat, festivitat de Sant Ignasi, amb una munió de manresans i forasters gaudint del carrer del carrer sense cotxes.

Un altre debat és si aquesta restricció del trànsit ha de ser més rígida (foto-multa) o més tova (una simple senyal de prohibit passar, excepte veïns, càrrega i descàrrega i emergències). I encara un altra tema és el de l’aparcament per a la gent que ve de lluny. Aquí, enlloc de reclamar una gratuïtat que ha passat definitivament a la història, crec que ens hauríem de centrar en trobar formules per rebaixar i flexibilitzar el sistema tarifari. Hi ha marge.