En Trump desdoblaria la C55

El president dels Estats Units d’Amèrica ha anunciat que aquest país abandonarà els acords de París sobre el canvi climàtic i aquest anunci ha provocat por i indignació arreu del món, també a casa nostra. No és per menys. Amb això del canvi climàtic passa  com amb el masclisme o el racisme: ser-ho és lleig, però defensar-ho públicament és encara molt més lleig. En Trump, amb aquesta decisió, s’ha posat de facto al costat dels negacionistes del canvi climàtic; però en aquesta banda, en la dels que no s’atreveixen a posar en dubte que estem vivint un canvi climàtic accelerat d’origen antròpic, són molts els que actuen com si tampoc s’ho creguessin.  Aviat farà 20 anys de la cimera de Kyoto on es va aprovar el protocol del mateix nom i des d’aleshores representa que tots estem d’acord que cal prendre mesures per evitar que el clima del planeta augmenti més de 2 graus en relació a l’era preindustrial. Si ho aconseguim, potser evitarem fenòmens temibles com la desertització, les sequeres perllongades, l’augment del nivell del mar, la pèrdua de biodiversitat o els estius insuportables. La forma de fer-ho, i aquí és quan plora la criatura, passa invariablement per disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i molt especialment el CO2, aquell gas que es genera amb la combustió d’hidrocarburs segons aquella fórmula que vam més o menys aprendre a l’escola: CH + O2 = H2O + CO2 + E. I quines són les activitats humanes que en aquest segle XXI més combustió d’aquesta mena utilitzen i per tant més CO2 emeten i més escalfen el planeta? La indústria i el transport. Com que no tots treballem a la indústria però si que tots ens movem poc o molt, aquest segon factor és el que més ens hauria d’haver afectat de forma directa a la nostra vida quotidiana. I, ho ha fet? Hem vist alterada la nostra forma de bellugar-nos, els darrers 20 anys? No massa, siguem sincers. De fet, hem incrementat de forma notable els nostres viatges en avió, gràcies a sant Low-Cost, i l’automòbil privat segueix sent el rei de la mobilitat. És cert que els cotxes que surten ara de fàbrica emeten menys CO2. I també és cert que a les grans àrees metropolitanes, on el cotxe ja no és un mitjà eficaç, el transport públic ha millorat notablement i s’ha recuperat l’ús de la bicicleta. Ara bé, no s’ha inventat ni s’inventarà un motor de combustió lliure d’emissions de CO2 i també els cotxes elèctrics fan un ús poc eficient de l’energia sovint obtinguda a través de combustió. Per altra banda, al rere país, a la Catalunya no estrictament metropolitana, el nivell i la qualitat del transport públic està molt per sota de les necessitats reals i seguim patint la dictadura del cotxe sense el qual moltes de les activitats habituals resulten complicadíssimes sinó impossibles. I mentrestant –i aquí volia anar a parar- les forces vives d’aquestes comarques, enlloc de trencar-se les banyes a exigir inversions a rodalies, més i millor servei de bus o la recuperació del ferrocarril al Berguedà, segueixen somiant amb caríssims desdoblaments (de la C55 o de la C16 de Berga en amunt) i continuen apostant per més espai per l’automòbil, és a dir, per més emissions de C02 i per més escalfament planetari. Igual que en Trump.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*