Adam Majó
Xuts a pals
Preinscripcions escolars
Diu la teoria que amb una xarxa potent d’escola pública no caldrien escoles concertades. Al capdavall, si l’educació infantil és un dret universal que ha de garantir l’administració, el més lògic és que l’ofereixi directament, sense intermediaris i de forma igualitària per a tothom. Així és com funciona el sistema educatiu a la majoria de països europeus i així és com -en teoria, repeteixo- aconseguiríem que l’escola ajudés a anivellar les oportunitats dels nens i nenes alhora que els donaria la oportunitat de conèixer i relacionar-se amb companys d’orígens culturals i socioeconòmics diferents als seus.
I diu la teoria, també, que quan els pares anem a inscriure els nostres fills en un determinat centre ho fem tenint en compte qüestions lògiques i objectives: la qualitat de les instal·lacions, el model pedagògic, la proximitat entre el centre i la llar (o llars) familiars, el nombre d’infants per aula…
La realitat, em temo, és una mica més complicada. En primer lloc perquè per molta propaganda que ens facin de nous sistemes pedagògics, tots sabem que l’escola és important, però els condicionants familiars són molt més determinants i que val més un bon mestre amb un mal mètode que un mestre dolent amb un mètode excel·lent. En segon lloc perquè en ciutats mitjanes com Manresa o a la regió metropolitana el primer criteri utilitzat alhora de triar escola no és cap dels descrits anteriorment sinó un de molt menys presentable : el de la composició socio-econòmica i d’origen cultural/geogràfic de l’alumnat. Es tendeix a voler que els fills i filles es relacionin i estableixin lligams amb nanos que tinguin uns hàbits de consum i uns referents culturals, lingüístics i religiosos relativament semblants als seus o, si pot ser, una mica més exclusius. Això fa que quan en una escola hi ha una proporció elevada d’infants provinents de famílies amb pocs recursos i/o d’origen extra-europeu, les famílies amb una situació econòmica una mica millor i amb més generacions residint aquí tendeixin a buscar plaça en un altre centre. Lògicament, aquesta decisió incrementa la desproporció de nenes i nenes de famílies del primer tipus fins al punt que inclús els pares i mares sense perjudicis classistes ni racistes comencen a qüestionar-se si és bo que la seva filla vagi a una classe on li diguin “la Catalufa” perquè és la única que té el català com a llengua materna. Les escoles que han entrat en aquest cercle no sé si dir-ne viciós només se’n sortiran si es canvia de manera dràstica el sistema d’elecció d’escola i -com en altres països- tothom ha d’anar obligatòriament a l’escola que li queda més a prop. Això tampoc asseguraria la mixtura social i cultural desitjada, perquè no tots els barris són iguals, però si que augmentaria la diversitat interna de les aules i, com a mínim, reflectiria la composició real del seu entorn. El problema és que, en el fons, a molts (a quasi tothom) ja els va bé l’actual model, sobretot mentre existeixin escoles públiques “d’elit” amb uns condicionants (la distància, per exemple) que funcionen de filtre encobert de l’alumnat. Tant és així que podem afirmar que, paradoxalment, en aquests moments a Manresa hi ha escoles concertades al centre de la ciutat que juguen un paper integrador i igualador molt superior al de determinades públiques de la perifèria.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bravo!!! L’has clavat!!
Llàstima que molts (responsables i usuaris) miren cap una altre banda….
Això si que condicionarà la Manresa del futur, molt més que qualsevol 2020 que ens traguem de la màniga