Adam Majó

Xuts a pals

4 d'abril de 2017
0 comentaris

Assentament o comunitat

Un assentament és un nombre més o menys gran de persones establertes de forma permanent en un determinat territori. Una comunitat, en canvi, és una cosa  bastant més complicada de definir, però  vindria a ser un grup de persones que interaccionen  entre elles de forma continuada en el temps, que comparteixen  algun tipus d’interès o creença i que han adquirit una certa consciència de ser-ho (comunitat).  Una ciutat pot ser compacte i continua o més aviat difusa i escampada, però és, en qualsevol cas, un assentament humà. El què no està tant clar és que la gent que hi visqui formi, també, una comunitat. En una comunitat poden haver-hi conflictes interns i visions radicalment divergents sobre multitud de qüestions, però hi ha d’haver una mica de sensació de compartir un cert destí, d’anar més o menys en el mateix vaixell. De les ciutats modernes, molts dels seus habitants en fan un ús estrictament funcional: hi dormen, circulen pels seus carrers i n’utilitzen algun dels seus serveis, però es desentenen dels afers comuns, no senten que els afecti la “informació local” i mantenen xarxes de relació personal deslligades del territori on habiten.

Perquè una ciutat –Manresa, posem pel cas- esdevingui una comunitat ha de tenir elements de referència compartits (un diari, per exemple), esdeveniments gairebé indispensables (les festes de la Llum, malauradament, no farien aquesta funció) i sobretot, sobretot, perquè estem parlant d’una ciutat, ha de tenir espais de trobada on interaccionin –ni que sigui amb la mirada- els diferents membres d’aquesta comunitat. Castelltellat, quan jo era petit i per exemple, passava de ser un assentament humà format per masies disgregades a convertir-se en una comunitat els diumenges al migdia, quan la gent anava a missa i després es quedaven llargues estones conversant i fent tractes a la porta de l’església o tot fent el vermut a la Botiga. Però, i en una ciutat com Manresa, quins són els espais de trobada que ens poden convertir en alguna cosa més que usuaris, en una comunitat més o menys contenta de ser-ho? Abans era el passeig  (a l’estiu) on calia ser-hi per veure i ser vist. Ara en tenim alguns altres. La zona esportiva del Congost, per exemple, on cada setmana milers de manresans i manresanes de totes les edats, orígens i condicions es troben per practicar esport, per animar els equips que porten la ciutat al pit o per portar i recollir la canalla. L’esport, aquest gran ciment social, segueix aconseguint que la gent apartem una estona la vista de la pantalla i sortim de casa per veure’ns i tocar-nos una mica. Però Manresa té encara un altre gran espai de trobada: el centre històric. Un àmbit de la ciutat que ens cal potent i  atapeït d’activitat, no tant perquè els seus veïns i botiguers visquin millor, que també, sinó perquè així esdevindrà encara més una fàbrica d’identitat i comunitat per a cada cop més habitants d’aquest assentament humà anomenat Manresa.  Un assentament i una comunitat que, per cert, abasta un àmbit geogràfic que va bastant més enllà del terme municipal estricte. Però aquest, segurament, és tema d’un altre article.

País-Barça
26.12.2009 | 6.23
Europa et pertany a tu
22.10.2013 | 11.18

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.