Adam Majó

Xuts a pals

27 de març de 2017
2 comentaris

I a Manresa, l’any 2022, què?

Tal com ho entenc, el projecte Manresa 2022 descansa sobre tres potes raonablement sòlides: L’espiritualitat, d’arrel catòlica però oberta a altres tradicions religioses o esotèriques; el senderisme, amb el Camí de Sant Jaume com a referent a copiar; i el Barroc, concepte que va molt més enllà dels retaules florits amb angelets i del qual, penso, podríem treure molt de suc. Sigui com sigui, perquè tot plegat tingui èxit, que vol dir que haurem quedat bé amb la gent que ens vingui a veure, haurem aprofitat  per endreçar encara més el centre històric i, sobretot, ens ho haurem passat bé, cal que els manresans i manresanes ens fem nostre el projecte. I per aconseguir-ho, per fer-nos-el nostre, cal que ens generi una certa expectativa, cal que  comencem a visualitzar què hi pot passar a Manresa d’aquí a   5 anys. Per fer el símil fàcil amb el maleït Barcelona 92, els anys previs als Jocs olímpics tothom tenia una imatge mental del què hi acabaria passant, tothom havia visualitzat l’esdeveniment en qüestió. En canvi, quan ara els manresans pensem amb el 2022, ens costa fer-nos una idea clara de què veurem i viurem. I és que si la única novetat és que augmentarà el nombre de visitants, aquest serà un problema (una oportunitat) per als propietaris i treballadors d’hotels, bars, restaurants i botigues de souvenirs, però a la resta tot plegat ens despertaria poc entusiasme. I, alhora, sense aquest entusiasme més o menys estès i difús, és improbable que el projecte qualli i, sobretot, que tingui continuïtat. Cal, per tant, algun esdeveniment que tingui una certa transcendència més enllà de la ciutat i la comarca, que obri un  telenotícies ni que sigui un sol dia. Si vingués el Papa de Roma, la repercussió (actes contraris inclosos) està garantida, però com que amb això no podem comptar-hi, caldrà imaginar-nos  alguna o algunes altres activitats de pes i, per anar bé, de masses. Un festival de l’espiritualitat presentat per alguna estrella de la new age, un congrés internacional d’historiadors especialitzats en la Reforma i la Contra-Reforma, un debat imaginari entre Sant Ignasi i Luther interpretats per prestigiosos actors internacionals, un  carnaval barroc  que rivalitzi amb el de Venècia o una trobada mundial de boy scouts arribats de Montserrat pel camí Ignasià. No ho sé, rumiem-hi, que encara hi som a temps, però sense esdeveniment potent el projecte trontolla, no té perfil, i costarà que faci trempar als manresans i manresanes, descreguts de mena.

 

Un Pressupost de pena
28.12.2012 | 11.45
La monja de la Grip A
26.10.2009 | 11.31
Estació Manresa Centre
22.04.2016 | 11.12

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La meva opinió és que al 2022 no hi ha res a cel·lebrar. I encara menys que es faci un festival ecumènic-esotrèric amb la presencia de l’anonemant “papa” de Roma i un pretés actor difresat de Lhuter. Només falta el torero apagafuegos!

    Deunidó algunes idees per contentarn al clero i al lobi catòlic romà! I que coi hi pinten els boyscouts en aquesta parafernalia? Què no sap, senyor Adam, que els boyscouts són una organització laica (per no dir “lliure-pensadora”) molt allunyada de qualsevol sotana? O pot ser es pensa que els “Cors Clavé” van ser fundats per mossèn Clavé?

    Anem malament si Manresa per veure una mica de llum hagi d’homanetgar a un personatge i organització tant sinestres com el sr. Ignasi de Loiola o els jesuites!

    Atentament

  2. Posat a fer, també podría donar idees [de bombero, off course] a les ciutats que van veure naixer a Hitler, Mussolini, Stalin o Franco…
    Per què ja em dirà que li deu a la humanitat un personatge tant sinistre com el sr. Ignacio de Loyola o una organització tan fosca com els jesuites.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.