Adam Majó

Xuts a pals

28 de febrer de 2017
0 comentaris

Tornen els paletes al centre històric

L’onada constructora i especulativa de principis de segle va afectar també als  barris vells de Manresa, però ho va fer de forma una mica diferent a la resta de la ciutat. Per una banda, l’increment dels pressupostos municipals fruit de l’eufòria immobiliària es va traduir en inversions importants tant en la millora de l’espai urbà com en equipaments i habitatge públic. També va servir, la febrada, per animar un xic l’activitat rehabilitadora gràcies a la qual vam aconseguir recuperar edificis emblemàtics com els casals barrocs de l’Assols i l’Oller. Vist amb perspectiva, però, i malgrat significatives excepcions, el cert és que  la inversió privada va passar massa de llarg del Centre Històric i no es va aconseguir la renovació necessària d’un parc d’habitatges vell, envellit i deteriorat. El buit que va deixar la manca d’inversió local -dels constructors i promotors de la mateixa ciutat- el va acabar omplint empreses i fons d’inversió foranis amb poc escrúpols ni coneixement del terreny, arribats al final de la bombolla immobiliària i que, quan aquesta va  petar, van deixar enrere uns quants morts difícils de digerir. Empreses desaparegudes que consten encara com a propietàries de cases de les quals han acabat marxant veïns i comerciants per manca de manteniment (a mitjans del carrer Sant Miquel o a la plaça dels Drets, per exemple); construccions acabades que no es van poder vendre -i tampoc es van voler posar a lloguer- i que han acabat buides i saquejades (al carrer Sobreroca o al d’Ignasi Balcells en teniu bons exemples); obres abandonades a mig fer… Centenars de milers d’Euros llençats, persones estafades que han perdut casa i diners i una altra oportunitat perduda per aconseguir habitatge de qualitat a la Manresa antiga

De mica en mica, però, la ciutat i el seu Centre Històric va posant ordre al desastre deixat pel crack del 2008. Algunes de les finques i edificis d’aquests fons especuladors han anat a parar a bancs que, com a mínim, responen als requeriments, comencen a complir amb les seves obligacions de propietaris i col·loquen de nou finques i edificis en circulació; determinats àmbits pendents de desenvolupar tornen a activar-se -com al sector Barreres on aviat veurem uns enderrocs que han de ser el pas previ per poder construir habitatge públic- i cada cop més particulars que en el seu moment no es van deixar temptar pel diner fàcil creuen que ara ha arribat el moment de posar al dia edificis antics però plens de possibilitats. Així, després de gairebé 10 anys de desert constructor, els contenidors de runa i les bastides tornen a fer acte de presència al centre històric i els paletes tornen a esmorzar als bars del barri. Rehabilitacions integrals al carrer de les Beates, al Pedregar o a Sant Miquel, façanes esplèndidament restaurades que ja llueixen a la plaça d’en Creus i al Carrer Santa Maria o que ho faran aviat al carrer Montserrat, edificis emblemàtics com la casa Fàbregas (la Fonda Sant Antoni) que esperaven que passés la fira de l’Aixada per començar a treballar, projectes de masoveria urbana en marxa al barri antic i a les Escodines i, en  definitiva, persones, empreses i entitats que tornen a creure amb el cor del cor de Catalunya.

Europa i el monotema
24.05.2019 | 8.19
Qatar
05.07.2011 | 8.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.