Adam Majó

No consta, entre les funcions del Comissionat pel Centre Històric, decidir com cal anomenar els carrers del Barri vell, d’això se’n carregarà una Comissió del Nomenclàtor aprovada en el darrer ple municipal en resposta a la proposta del Grup Municipal de la CUP de canviar el nom del carrer d’Alfons XII pel de República Catalana. El què si que puc fer, i per això ho faig, és contribuir al debat amb la meva modesta opinió.

Els noms dels carrers i places tenen el valor que tenen, molt relatiu, però  serveixen, a més de per trobar bústies i botigues, per conèixer la ideologia dominant en el moment en el qual fou batejat aquell determinat espai. En aquest sentit, quan als anys 60, en ple franquisme i amb el record de la guerra encara molt viu, fou completat el vell projecte d’obrir una Via Laietana al mig del barri vell manresà, el nom escollit  tingué inevitablement connotacions clarament reaccionàries i anti-repúblicanes, és a dir, monàrquiques. No s’atreviren amb el nefast Alfons XIII i optaren pel seu pare, un rei de regnat curt i perfil baix que significà el retorn dels Borbons després de la fallida experiència de la primera república espanyola (tercera de Catalunya després de la bonapartista i la de Pau Clarís).

Sigui com sigui, el record de la dictadura és encara prou recent com perquè valgui la pena revisar i rectificar algunes de les seves conseqüències, també en el terreny estrictament simbòlic. En aquest sentit, canviar el nom del Carrer Alfons XII pel de la República transmetria un missatge de reparació històrica necessària i de posicionament polític gens menyspreable que compensaria -penso- les inevitables molèsties que certament ocasiona qualsevol canvi en el nomenclàtor.

Jo ho deixaria en república, sense gentilici, així aconseguiríem més unanimitat i més marge perquè cadascú la ubiqui en el passat o en el futur segons opció política i se la imagini de l’àmbit geogràfic que prefereixi. I li canviaria també l’especificació inicial; en lloc de carrer, jo li diria passeig. En primer lloc perquè aquesta categoria s’adiu més al paper que ha de fer i que ja està fent aquesta via de la ciutat, en segon lloc perquè el seu aspecte, amb arbres i amb molt d’espai pels vianants, ja és el d’un passeig i en tercer lloc perquè així insinuaríem una certa continuïtat amb el passeig Pere III que lligaria l’eixample des de la Bonavista amb la principal estació de ferrocarril de la ciutat i els seus origens, el riu i el Puigcardener.