Adam Majó

Xuts a pals

28 de maig de 2016
0 comentaris

Amb presència de les autoritats

Amb la Patum passa com amb el futbol, la desproporció entre l’expectació generada i la previsibilitat d’un esdeveniment tant pautat és enorme. Per això sorgeixen polèmiques sobredimensionades i es destinen hores de conversa i producció periodística a qüestions que, vistes amb una certa distància, resulten anecdòtiques. No passa res. Malament aniríem si haguéssim de dedicar-nos sempre als assumptes greus i trascendentals de l’existència; sort en tenim de la nostra capacitat per desviar l’atenció d’allò important i concentrar il·lusions i emprenyades en qüestions que sabem menors.

Aquests dies els berguedans i berguedanes han tingut la ocasió de canalitzar el delit de Patum amb un parell de polèmiques d’aquestes que fan més divertits els vermuts i les sobretaules i creen malentesos i tensions a l’internet. La primera entorn a l’adaptació d’una cançó d’un cantant de New Jersey perquè la ballin els gegants a la plaça. L’altra, l’anunci de l’equip de govern municipal de no assistir a missa de Corpus. Sobre la primera callo, no tinc opinió formada. Sobre la segona m’hi pronuncio a favor perquè sempre he defensat que l’administració ha d’esforçar en demostrar la  neutralitat més escrupolosa en afers religiosos i que aquesta distància és, precisament, la millor  defensa de la llibertat de culte.

Dit això, hi ha una altre dimensió de la qüestió tant o més interessant: el concepte d’autoritats i el paper públic que han de fer els representants del poble democràticament escollits. A què ha de dedicar el seu temps un alcalde o alcaldessa? A treballar per resoldre problemes i tirar endavant les transformacions que proposava en el seu programa, o a assistir (i piular-ne la foto) a funerals, inauguracions diverses, presentacions de llibres, premis, xerrades i aniversaris de tota mena? Què és realment important, fer feina o que et vegin? Les dues coses, dirà algú, però el cert és que tot, tot, a vegades, no pot ser. Tothom qui coneix un ajuntament de prop sap que els alcaldes i regidors dediquen una gran quantitat d’hores a funcions de representació i que això els impedeixen dedicar-se plenament a la gestió pública  i a la resolució de problemes. I això és així a casa d’una certa visió jeràrquica i pre-democràtica de la política i les institucions malauradament massa arrelada. Una visió en la qual un acte públic no té prou categoria, per molt que sigui un èxit quantitatiu i qualitatiu, si no compte amb la presència de les autoritats… Evidentment que els càrrecs electes han de trepitjar carrer i no poden de cap manera tancar-se al despatx, i és clar que en ocasions senyalades han de fer notar la funció representativa que tenen, però no hem d’oblidar mai que són persones, veïns i veïnes, que es dediquen excepcionalment a una determinada funció i que si la seva presència és el més important d’un acte és que segurament l’acte no val massa la pena. Els votem perquè resolguin problemes, que prou n’hi ha, no perquè es passin el dia anant amunt i avall llegint avorrides salutacions redactades a corre-cuita 10 minuts abans d’entrar.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.