Adam Majó

Xuts a pals

27 de març de 2015
1 comentari

El POUM i el pes del passat

Digueu-me babau, però a aquestes alçades estava convençut que a Manresa hi havia un consens ampli en valorar negativament la gestió en matèria d’urbanística de l’etapa anterior a l’actual. Pensava, passarell com soc, que els resultats de les darreres eleccions municipals havia fet adonar als membres d’aquell tripartit que la percepció general de decepció, quan no d’emprenyamenta, pel rumb que havia pres l’àrea d’urbanisme de l’ajuntamemt estava estesa i fonamentada. Creia que havien entès, per exemple,  que el model plantejat al parc Vila-Closes no havia funcionat, que l’aposta milionària per construir aparcaments subterranis al voltant del barri havia estat un error de càlcul de gravíssimes conseqüències, que el Pla Integral de Rehabilitacó del Nucli Antic no havia obtingut el resultat esperat, que fou un error malbaratar una fortuna en modernitzar un Palau Firal que no tenia remei, que l’aposta per fer de la Fàbrica Nova un centre comercial era fum o que el projecte del Parc Tecnològic era una enganyifa. Però encara més, un servidor tenia la sensació que després de set anys de crisi profunda, tothom tenia clar que la política d’incentivar la construcció i l’endeutament molt per sobre de les necessitats reals de la societat havia estat un desastre col·lectiu en el qual els ajuntaments havien fet el paper de còmplice necessari. Semblava que tothom havia entès que en una ciutat on augmentava el nombre d’habitatges buits no tenia sentit projectar 3.000 pisos nous a la zona est i que afirmar, com va fer el primer alcalde del tripartit, que Manresa tindria 150.000 habitants l’any 2025 era, directament, una bogeria.

Pensava que tot això estava assumit i que, per tant, no calia fer sang del passat. Però no. En aquests tres anys d’elaboració del POUM m’he adonat que a les files del PSC i d’ERC (d’ICV no se’n sap res) es manté encara una forta resistència a analitzar críticament el propi passat. Per això d’entrada no van pair gens bé que es busqués un equip extern (de fora de l’ajuntament i de fora de la ciutat) per elaborar el nou POUM, convençuts com estaven que la mateixa gent que havia portat l’urbanisme de la ciutat durant l’etapa bombolla eren els més indicats per projectar la Manresa del futur que ells entenien com la continuació del model impulsat els darrers 20 anys. No havia de venir ningú “de fora” a potinejar allò que ells s’havien fet seu al llarg de tants temps. Per això, en matèria d’habitatge segueixen insistint en la necessitat de construir habitatge protegit en una ciutat on el què cal no és edificar de nou sinó fer accessible l’enorme parc existent. Al barri antic, per posar un altre exemple, es resisteixen a augmentar els usos admesos d’edificis que porten anys buits i abandonats. I en matèria d’ordenació del territori insisteixen en la validesa d’un Pla Director del Pla de Bages elaborat en plena eufòria especulativa i on hi figuren carreteres que no necessitem, trens que mai tindrem i creixements demogràfics que no volem.

Per sort, però, l’immobilisme ha perdut la primera batalla i la ciutat acaba d’aprovar un POUM que, si hi ha la voluntat política necessària, obrirà una nova etapa en l’urbanisme manresà.

Grècia
21.05.2019 | 4.25
Què votar?
28.11.2017 | 12.00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Que no m’agradi aquest POUM no vol dir que m’agradi el del tripartit ni la seva nefasta gestió. Que s’aprovi 2 mesos avanç de les municipals un error, un perill i un problema. També es un problema que els funcionaris/arquitectes siguin els mateixos i que es neguin a fer el que no els hi agrada, i ja veurem com es pot aplicar en contra d’ells. No crec que sols l’urbanisme pugui arreglar una ciutat, ara espatllar-la si i d’aixó ningú te pebrots de parlar-ne, ni de afrontar-ho. Crec que tu també tindries d’assumir que el passat, es passat, i que les decisions que prenen els altres partits potser no son un anyor del passat i no donar per fet que avalen les polítiques urbanistiques del tripartit. Una mica de egos també li veig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.