Adam Majó

Ara que ja estic en la recta final de la meva etapa com a regidor a l’ajuntament de Manresa no puc evitar fer una mica de balanç, ni que sigui per combatre la sensació, tantes vegades experimentada, que tot plegat -la política- no serveix de res o de ben poc.

Per fer-ho avui he triat un camp  molt concret en el qual des de la CUP de Manresa hem estat especialment pesats i reivindicatius els darrers vint anys. N’hem estat tant i de forma tant continuada que em permetré pensar que, malgrat hagin estat executades per equips de govern dels quals no hem format part, algunes de les accions fetes han estat en part conseqüència de la nostra pressió. I alhora, seguint la mateixa lògica, també tot pendent de fer és, fins a cert punt, mancança nostre. El cas és que dins i fora de l’Ajuntament ens hem fet un fart de reclamar més i millor espai públic, més ciutat per a les persones, per als vianants, i menys per a les màquines, els cotxes. Algunes de els coses que denunciàvem o reclamàvem ara fa deu, quinze o vint anys ja són, per fi, una realitat: la rehabilitació del camí dels corrals, la peatonalització de places com  la Gispert o la Major, el carril bici fins al parc de l’Agulla, la passera entre el Barri Antic i les Escodines, el Parc del Cardener o l’ampliació de l’espai per a vianants al carrer del Cos (ni que sigui amb una ratlla pintada a terra).  D’altres ja estan finalment aprovades i projectades i seran una realitat ben aviat: l’ampliació de l’espai públic que possibilitaran l’enderroc de la Sala Ciutat i la Pista Castell, la creació (finalment!!) de la plaça Simeó Selga al solar situat al costat de l’IES Lluis de Peguera,  el pas per a vianants que connectarà el pont vell i l’estació de ferrocarril i la reurbanització del carrer joc de la Pilota per posar-hi voreres dignes que ajudin a tancar el recorregut  Sant Domènec-Born-sant Miquel-Sobreroca- Joc de la Pilota-Muralla, una intervenció relativament menor que no s’entèn que s’hagi trigat tants anys a fer. Totes les transformacions urbanes que ens permeten guanyar espai públic i per als vianants tenen una característica comuna, amb els anys ningú troba a faltar la situació anterior. A vegades, a algú li costa adaptar-s’hi, uns dies, però a la llarga tothom en queda content. És per això que sap greu que no es faci més via i que quedi encara tanta feina per fer. Sap greu que encara no s’hagi subsituït l’aparcament poc utilitzat i mal situat de la plaça milcentenari per un espai verd i de lleure, que tampoc s’hagi previst la reurbanització del carrer dels infants (perquè la gent no haguem de passar per la calçada), que encara es circuli pel carrer d’en Guimerà, que no sapiguem quan s’allargarà el parc del Cardener fins a Sant Joan o que no tingui encara data l’operació que ha de transformar profundament la imatge i el funcionament de la ciutat tal com la coneixem: la creació d’un eix per al transport públic i els vianants que anirà de la rotonda de Prat de la Riba fins al Congost passant per una carretera de Vic/Cardona reconvertida en avinguda arbrada i per un pont que relligarà la ciutat i la zona esportiva.