Adam Majó

Xuts a pals

29 d'octubre de 2014
1 comentari

Entrar fort

Ho hem sentit moltes vegades i és veritat, fa només deu anys no ens haguerem cregut que la Generalitat convocaria una consulta sobre la Indepèndència, que determinats partits, entitats i persones es definissin públicament a favor de la Independència  o que milions de persones sortíssin al carrer per reclamar aquest mateix objectiu polític. La societat ha fet un salt tant evident que sembla difícil negar allò que també sentim a dir sovint en cercles compromesos: hem avançat molt. I és així, el nombre de persones favorables a posar fi a la nostra pertinència a aquest projecte polític (i econòmic)  anomenat Espanya ha augmentat de forma exponencial. Ara bé, faríem bé de recordar també que aquest enorme i potent moviment social no ha tingut encara cap traducció política substancial. Fa deu anys aquesta part dels Països Catalans era una comunitat autònoma del Regne d’Espanya i ara, amb tot el què ha passat, seguim tenint exactement el mateix estatus però, a sobre, amb menys competències efectives i menys pressupost. Si no s’ha aconseguit traduir tot aquesta empenta en un canvi polític sòlid és, sobretot, perquè l’Estat s’ha dedicat a tancar totes les portes legals amb l’esperança que no ens atrevirem mai a trencar aquesta legalitat imposada i que, finalment, el moviment social s’aniria desinflant per acabar morint  d’esgotament. És la teoria del soufflé, que tot el què puja, baixa.

Per evitar-ho, per seguir endavant, la setmana que ve cal posar al voltant de dos milions de paperetes amb el SíSí dins les urnes. D’aquesta manera haurem superat els vots afirmatius al referèndum de l’Estaut del 2006 i haurem aconseguit superar el 50% dels vots emesos en les passades eleccions al parlament de Catalunya. Amb un resultat així, potser no tindrem un mandat amb validesa jurídica però sí que el tindrem des del punt de vista de la legitimitat democràtica. Un resultat d’aquesta magnitud obligarà als partits a ratificar-l’ho amb una declaració d’Independència al Parlament feta pels diputats i diputades actuals o per els que resultin d’unes eleccions anticipades on aquesta qüestió estigui clarament damunt la taula. Aleshores, si els partidaris de la Independència les guanyen, la declaració institucional huria de ser imminent. Però no s’acabaria aquí la feina, ni molt menys. La resposta del regne d’Espanya és més que previsible: consideraran nul·la tal declaració i pressionaran a tots els estats del món perquè no reconeguin la nova independència. Llavors és quan el compromís recaurà en tots nosaltres, en el poble, en la gent. Caldrà parar el país i ocupar les places de forma indefinida,  només així aconseguirem que determinades institucions internacionals forcin al govern de l’estat a asseure’s a negociar els termes de tal separació. Si ho fem bé, si de veritat parem el país i si som milions els que sortim al carrer, amb pocs dies n’hi haurà prou i la victòria és més que probable. Si no ho tenim clar, si són molts els que es queden a casa o s’arronsen en aquest moment crític, el procés serà encara més llarg i les possibilitats de perdre’l s’incrementaran. En el rugbi es diu que per no prendre mal cal entrar fort, perquè és quan dubtes i entres fluix quan en surts malparat.

 

Aquell 14 de març
10.11.2011 | 12.01
Cua de lleó
12.06.2019 | 10.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Totalment d’acord Adam, arribat el moment, que de ben segur arribarà, caldrà que cadascú de nosaltres exercim sense por i amb la màxima convicció allò que anhelem des de fa tant de temps. .
    Tot i així, cal esperar que el tancament patronal (lock-out) també ens hi ajudi.

    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.