Adam Majó

Xuts a pals

2 d'octubre de 2014
0 comentaris

El carrer i les institucions

Qui ha tombat la reforma de la llei de l’avortament que preparava el govern espanyol, les mobilitzacions al carrer o els càlculs electorals? Les dues coses, segur, però sembla clar que, en aquest cas, una modificació legal tant esbiaixada ideològicament allunyava del PP a una part dels seus votants més centrats, que potser li haguessin tolerat una mesura ultra-conservadora com aquesta si hi haguessin senyals clars de reactivació econòmica i si no hi haguéssin altres fronts oberts com el català, però que en l’actual conjuntura podien perfectament retirar-los la confiança electoral. L’atzar ha volgut que la notícia de la retirada del projecte de llei coincidís amb la sentència en contra de la TIL, el decret de trilingüisme del govern balear (i pitiús). Una sentència que només als molt ingenus que encara creuen en la independència del poder judicial s’els podria escapar que està directament relacionada amb les espectaculars vagues i mobilitzacions del darrer any i amb la necessitat del govern de les Illes de matar el conflicte de forma el menys humiliant possible abans que arribin les eleccions autonòmiques que allà coincideixen amb les municipals.

També sembla una contradicció digne de reflexió que el resultat més visible de les mobilitzacions del 15M, que tenien un alt contingut de rebuig al sistema de representació política establert, sigui una nova marca electoral i un nou lider que, com tothom, ha hagut d’adaptar-se a els regles del joc electoral i de la representació delegada.

I encara més paradoxes. El principal referent internacional de l’esquerra amb voluntat de transformar efectivament la societat és un projecte que ha assolit i manté el poder polític gràcies a la feina al carrer i a la mobilització, sí, però també, i sobretot, gràcies a la seva capacitat per guanyar unes eleccions no massa diferents de les que tenim a casa nostra. Em refereixo, segur que ja hi heu caigut, al moviment bolivarià i a la Venezuela Chavista més concretament. Al mateix temps, mentre a l’Amèrica llatina s’està consolidant un projecte polític que pretén reformar des de l’estat el model econòmic i de distribució de la riquesa, més aprop d’aquí, a Kiev, qui ha pres el poder a través d’una revolució popular i a peu de carrer ha estat precisament l’altre bàndol, els sectors pro-occidentals ajudats (o liderats) per l’extrema dreta. L’esquerra s’emmiralla en la revolució  Bolivariana de base electoral i institiucional mentre la dreta aplaudeix la revolta urbana de Maidan i es fa seves les barricades de neumàtics i llambordes.

Coses del segle XXI, no passa res. La humanitat som una gent complicada i canviant i el què en un lloc i un moment és valid pot anar en direcció oposada si canvien les circumstàncies. Cal, doncs, observar i actuar amb criteris clars però sense gaire perjudicis ni idees pre-concebudes. O intentar-ho, si més no.

Populistes!
13.02.2019 | 4.44
La França
09.07.2009 | 10.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.