Adam Majó

Felip (Gonzalez, proper cap de llista del PSC a Manresa),

Vaig llegir el teu article del passat onze de setembre i em va semblar que estaves amoïnat. Jo també ho estic. Deies, i no en dubto, que tens molts amics independentistes i que t’agradaria que res no espatllés aquesta bona relació. I deies també que no hi haurà consulta i que tot plegat pot acabar en drama i tragèdia. Sobre la primera de les teves preocupacions et diria que no pateixis, que dubto que ningú et retiri el bon dia només perquè no siguis indepèndentista, perquè siguis (diguem-ho afirmativament) espanyolista o unionista. I si algú ho fa, segur que la seva amistat tampoc s’ho val. Tal com tu afirmes, en aquest país hi ha diversitat d’opinions sobre una pila de temes i un d’ells és aquest, la nostra futura relació amb l’Estat espanyol. Precisament per això  volem resoldre-ho de la forma menys traumàtica: votant. I aquí és on no acabo d’entendre la teva posició. Perquè més enllà de que jo vegi l’ampolla de la legitimitat constitucional mig buida i tu la vegis mig plena, més enllà que a mi no em valgui una marc legal aprovat per un cens electoral que no té res a veure amb l’actual i sota el xantatge del retorn a la dictadura, més enllà de si creiem que té més o menys sentit que uns jutges posats a dit per uns partits polítcs tinguin més poder que els diputats escollits pel poble, més enllà de tot això, el cert és que hi ha una qüestió de fons en la que estic segur que estarem d’acord. Em refereixo al fet que resultaria inacceptable que aquest país seguís fomant part del Regne d’Espanya si la majoria dels seus habitants no ho volen així. Fins i tot els que us sentiu còmodes en aquest marc mental i geogràfic estic segur que no us en hi sentirieu si aquest es perpetués en contra de la voluntat dels vostres veïns i amics. Per això, igual que en altres lluites en les quals tu t’has implicat, si la llei no permet que exercim un determinat dret bàsic, i si els que la podrien modificar no ho volen fer, és legítim apel·lar a referents superiors (la Carta dels Drets Humans) i saltar-nos aquest obstacle legal.

Les fronteres, ho saps prou bé, s’han modificat i es seguiran modificant i en massa ocasions s’ha fet mitjançant guerres o decisions autocràtiques. Per això és una obligació moral posar els mitjamns perquè a partir d’ara es faci de forma col·lectiva, democràtica i pacífica. Només en un cas seria raonable impedir la Independència d’un territori encara que la població que hi viu aixi ho volgués i seria en cas que els drets de les minories (nacionals, ideològiques o de la mena que sigui) estiguessin en perill. Però això, tal com tu expliques molt bé, no té res a veure amb l’esperit inclosiu i obert de l’independentisme català. Tot i així, encara hi ha qui no ens vol deixar votar perquè tem que no li agrdarà el resultat que n’obtinguem, qui vol prohibir la consulta per imposar-nos el seu criteri. Però tu no ets d’aquests, segur que no.