Adam Majó
Xuts a pals
Guanyem Manresa
El títol és un ham, ho admeto, espero que seguiu llegint, però.
Tal com no es cansa de repetir un brillant diputat del parlament de Catalunya, patim una triple crisi: econòmica, democràtica i nacional. Cal, per tant, bastir alternatives que mirin de donar respostes a tots tres nivells, que proposin remeis a la crisi que no siguin pedaços, que plantegin una sortida (mai millor dit) a l’atzucac que representa l’Estat Espanyol i que defensin canvis profunds al model de representació política, no només canviant cares i sigles, sinó també modificant lleis electorals, sistemes de finançament dels partits, relacions entre institucions i societat, etc..
Aquesta alternativa té moltes fites i una d’ells, propera en el temps, són les eleccions municipals de l’any que ve. En aquest sentit, i venint a Manresa, sembla que hi ha la necessitat, i la demanda!, de fer una llista d’esquerres que sigui efectivament d’esquerres, és a dir, que no es limiti a buscar solucions immediates però parcials a les consequències terribles de la depressió econòmica, sinó que plantegi alternatives estructurals també en l’àmbit local com ara fer pagar més impostos a empreses i persones que poden fer-ho, re-municipalitzar serveis públics, qüestionar el dret a la propietat privada quan topa amb drets socials bàsics, repensar el pagament del deute il·legítim, portant al ple reivindicacions socials diverses…Hauria de ser, per força, una llista integrada per gent diversa, no només militants d’un o altre partit, amb persones actives en els moviments socials i el teixit associatiu disposades a fer política institucional durant un temps limitat i conformant-se, si fos el cas, amb sous baixos, com els de la gent a qui es pretén representar. El funcionament també hauria de ser molt més horitzontal i obert, abusant de les assemblees i cedint la representació institucional a aquelles reivindicacions i col.lectius que ho requerèixin. I tot això sense oblidar al moviment social amb més empenta que tenim a la ciutat i al país: el moviment popular per la Independència. Una proposta política que no pretengui evitar el debat nacional hauria de treballar no només per poder fer el referèndum sinó també perquè en aquest referèndum guanyi el Sí (el doble sí). Més tenint en compte que, tal com va dir l’ex-portaveu de la PAH, fins i tot els partidaris de la federació espanyola saben que només des de la independència prèvia serà possible tal federació.
Si ens arribéssim a posar-nos d’acord amb tot això ja tindríem molt de guanyat, però encara ens faltarien un parell de coses: pencar de valent i tenir la ciutat al cap, la que existeix i la que voldríem, i això tampoc s’improvitza.
La gent de la CUP pensem que una proposta d’aquestes característiques ja existeix, que això és exactament el que mirem d’oferir a Manresa des de l‘any 1991. Per tant, posem la nostra experiència, estructura i marca al servei d’una alternativa d’aquestes característiques. No obstant això, si perquè tot plegat tingui més força i tothom s’hi senti a gust hem de treure unes lletres i un logo nous, tampoc farem escarafalls.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al meu parer, en aquest tripode hi trobo a faltar dos peus més. Peus que crec que són fonalmentals. Un és “crisi de valors” (valors -els què siguin- que manquen majoritariament a la societat); l’altre peu fonamental per explicar tot el “follón” en què molts ens trobem envoltats, és “crisi moral” (la societat no té cap referent moral, i fins i tot se n’en fot d’aquells que pugem tenir i volem fer-ne partíceps als fills).
Clar que d’això no està bé de parlar-ne, i encara menys al Parlament…
Atentament