Adam Majó

Al meu entendre, des d’un punt de vista político-administratiu, la prostitució pot tractar-se bàsicament de dues maneres. Es pot considerar moral o ideològicament inacceptable, i optar per ilegalitzar-ne l’activitat i perseguir penal-ment als que la practiquen -tan a qui cobra com a qui paga!- Aquest seria el model que, a grans trets, funciona a Suècia des de fa cinc o sis anys. O es pot arribar a la conclusió que en el fons és una qüestió de llibertat individual i que la persecució pot comportar més perjudicis que beneficis, i optar, en conseqüència, per regular-ho plenament. D’aquesta manera evitaríem una bona part dels abusos, asseguraríem una certa proteccioó social i sanitària a les persones que si dediquen i, tot s’ha de dir, atacaríem una bossa de diner negre gens menyspreable. Aquest és, també a grans trets, el model holandès.

Aquí, en canvi, ens movem entre la doble moral i l’ambigüitat legal. L’activitat específica de la prostitució no està regulada fiscalment i, els que l’exerceixen i els que adquireixen el servei, no paguen IVA ni IRPF vinculats directament a aquesta activitat. No hi ha factures, per enendre’ns, a no ser que es disfressin d’altres conceptes (lloguer d’habitacions, copes, massatges…).
El què si que hi ha, perquè els ajuntaments així ho reclamaven i per mirar de garantir un mínim de control sanitari i de detectar casos de coaccions i sobre-explotació, una licència municipal per a locals de pública concurrència dedicats a l’exercici de la prostitució. No deixa de ser paradoxal que una activitat econòmica no reconeguda com a tal requereixi un permís específic. Però encara és més curiós que, si bé els veins del barri antic de Manresa sabem perfectament on hi ha tres o quatre prostíbuls, fàcilemt identíficables pel portal sempre obert, net i il·luminat, i per la discreció dels seus visitants, a la ciutat només hi hagi un sol local que disposi del citat permís municipal, i que ni tan sols estigui al nucli urbà, sinó a la carretera d’Abrera, a l’alçada de Sant Pau.
En definitiva, ens trobem en una situació legal precària que permet un frau fiscal de grans dimensions, que facilita vulneració de drets civils i personals bàsics de les noies que s’hi dediquen i que possibilita embolics administratius com el de la sol·licitud d’obertura d’un local d’aquestes característiques al carrer Oms i de prats.
Estaria bé clarificar les coses. Si pensem que la prostitució s’ha d’erradicar, diguem-ho clar i actuem en conseqüència, sinó, establim unes regles de joc clares i exigim-ne el seu compliment, sense accepcions ni arbitrarietats.
En tot cas, jo ja em mullo i em decanto pel model holandès. Tot i que convertir aquesta activitat, la prostitució, en un reclam turístic, potser em semblaria excessiu.