Adam Majó

Xuts a pals

16 de juliol de 2008
5 comentaris

Utopies

En política no m’agraden les utopies. No crec que tingui massa sentit fonamentar cap estratègia en la previsió d’una societat perfecte, sense injustícies ni conflictes de cap mena i amb un govern (o un no govern) ideals. No confio que al cel hi hagi cap paradís i no crec que hi arribi a ser mai tampoc aquí baix, a la terra. Em fan por les concepcions semi religioses de la política, amb màrtirs, sants i destins transcendents, que desdibuixen perillosament la proporció necessària entre fins i mitjans i que dificulten l’establiment d’objectius i terminis. Tampoc comparteixo l’entusiasme per expressions del tipus “un altre món és possible”. De món, i de humanitat, només n’hi ha un, i el què ens cal no és somiar en construïr-ne un altre sinó treballar, i lluitar, perquè en aquest els drets i la riquesa es reparteixin de manera molt més justa.

Un altra cosa, això és cert, és que determinats canvis, determinades millores, són difícils i requereixen enfrontar-se a obstacles i enemics poderosos, i això demana esforç i, sovint, patiment. Perquè el contrari de l’utopisme no és necessàriament el conformisme ni la manca d’ambició, sinó el realisme, el tocar de peus a terra, que és la condició indispensable per a projectar en el futur objectius importants.
Acabar amb la fam al món, aconseguir que tota la humanitat tingui accés a l’aigua potable, o viure bé consumint molt menys, són objectius perfectament imaginables amb els mitjans materials i tecnològiocs actuals. No són cap utopia. Aconseguir-ho depèn només de decisions polítiques i de correlacions de forces en la que tots i totes hi tenim un paper a jugar. No hem de permetre que aquells a quí interessa que res no canvïi situïn legitimes aspiracions col.lectives en el terreny de la utopia.
De la mateixa manera que no fa tant ens deien que posar fi al servei militar obligatori era impossible, també hi ha qui afirma que la plena sobirania política de la nació catalana, la independència, és una utopia. I ho diu gent, en alguns casos, que al llarg de la seva vida han vist com les fronteres d’Europa variaven dotzenes de vegades i com les mateixes dimensions del Regne d’Espanya es veien progressivament reduïdes.
Ser capaç de diferenciar entre allò possible i allò que no ho és és important, en política i a la vida en general, tant important com no confondre difícil amb impossible.
Que la CUP entrés a l’ajuntament de Manresa, treballant des de la base, sense cap ajuda més que la de la gent que es creu el projecte i sense renunciar mai a fer o dir allò que ens semblava necessari no era, ja ho sabíem, cap utopia.
La lliçó basca
28.03.2017 | 12.27

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1.       gràcies per trobar les paraules que em calia llegir en un estiu com aquest.
    Dir-te que la paraula u-topía, deriva, segons, l’excels Joan Corominas, de topos, tal que la paraula tòpic. En grec ve a significar “lloc”. (Topografía, Tòpònim,etc.) Però en un altre lloc he llegit ut- opía, derivat de “ops”, que en grec dona peu a la familia de paraules referents a la visió, no a l’órgan de  la vista, hi ha diferències entre un oftalmòleg i un òptic. En un mòn en que la veritat ha d’esser vista, o més ben dit, sentida amb els ulls, (sembla que només la imatge sia vàlida), la visió més propera és la que hauria de valer. La proximitat és el que hom hauria de canviar si es vol veure, amb els ulls i amb el que calgui, la independència, no com un lloc, sinò com una visió complerta.
    SALUT
    xavier giol

  2. Les utopies m’ajuden, a nivell individual, a contribuir en la consecució d’un món més just. Soc conscient de que formo part d’un TOT i encara que minúscula la meva aportació, considero, que no per això és insignificant.

    Provocar un somriure o un benestar a una persona, t’imagines el total de tota una suma d’aportacions individuals?

    Pensament egoista i agosarat! però el món és ple d’idealistes i m’agrada forma part! És l’herència humana que m’agradaria deixar en aquest món en que hi estic de pas.

    Pels que esteu en la política activa, la meva admiració! i sovint també la meva decepció pels resultats de la vostra gestió. Disjuntiva trista i dura, entenc, la que heu de viure sovint quan heu de renunciar a ideals particulars que amb il·lusió havíeu incorporat als vostres objectius electorals. Tot un luxe dels que gaudim d’una llibertat de pensament, egoista i no lloable, sovint de covards!

    La coherència, honestedat i transparència són valors que apreciem les/els representades/ts abans d’opinar i arguments pels què en un moment donat, entenguem el que “difícil” no vol dir “impossible” i no vegem frustrada la nostra confiança depositada en vosaltres.

    Benvingut al món blocàire! endavant! res de d’onanisme, com deia un company. És la nostra manera de difondre el nostre pensament i de fer arribar el nostre comentari.

    Us llegeixo a tots i, molts, sovint em feu reflexionar sobre temes que em fan dir la meva, això em satisfà. A reveure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.