Permeteu-me començar amb una falca publicitària: Filmincat, una plataforma digital per veure sèries i pel·lícules -la majoria europees (moltes de britàniques) però també de nordamericanes- en VO subtitulada el català (excepte les infantils que també tenen opció doblada). No hi ha les series més de moda –les que comenten els més llestos a les tertúlies
L’altre dia era en un espectacle esportiu i al costat hi tenia asseguda una dona, més gran que jo, a qui no havia vist mai abans i amb qui, no obstant, vam mantenir una breu conversa sobre temes gens personals. El cas és que aquesta dona s’ajudava agafant-me el genoll cada cop que volia posar
Bebe amigo bebe, que la vida es breve, hi deia en una rústica gerra de ceràmica que el meu pare havia portat d’algun viatge a Castella. I jo, petit, no acabava d’entendre’n el sentit. Perquè la vida, quan ets un nen (o una nena) és llarguíssima, infinita gairebé si la compares amb la pròpia
De gent n’hi ha de dues menes, els que creuen en l’existència del bé i el mal absoluts, antagònics i incompatibles i els que, contràriament, pensen que la bondat i la maldat són difícils de destriar, perfectament compatibles, complementaris, fins i tot. Els del primer grup tendeixen a vincular ètica i estètica, a creure en
Els llibres de lingüística afirmen que l’anglès és una llengua germànica sorgida de l’evolució d’allò que parlaven els anglo-saxons quan van arribar a la Gran Bretanya el segle V per substituir als romans en el domini dels pobles celtes que habitaven l’illa. Algú ha dit, però, que en realitat l’anglès actual és la més
Em diuen, fonts ben informades, que les noves generacions, les que s’acaben d’incorporar a l’edat adulta o estan a punt de fer-ho, miren molt poc la tele, fan servir els ordinadors només per fer els deures de l’escola i (atenció!) no van al bar. Es veu que l’ús polivalent i universal dels dispositiu mòbil ha
Julie Andrews, Christian Bale, Richard Burton, Helena Bonham Carter, Deborah Kerr, Kenneth Branagh, Michael Caine, Charlie Chaplin, Sean Connery, Daniel Day-Lewis, Ralph Fiennes, Colin Firth, Joan Fontaine i la seva germana Olivia de Havilland, Cary Grant (sí, en Cary Grant), Alec Guinness, Audrey Hepburn, Anthony Hopkins, Bob Hoskins, John Hurt, Jeremy Irons, Ben Kingsley, Angela
Diu la teoria que el capitalisme tendeix al monopoli perquè la mateixa competència elimina els que pitjor s’adapten al mercat. Això no només ho van veure els marxistes, que pronosticaven l’inevitable col·lapse del sistema, sinó també els mateixos economistes liberals que proposaren mesures anti-monopoli que aviat s’estengueren per tot el món capitalista. Sigui com sigui,
No sé si esteu familiaritzats amb el contingut de la sèrie de televisió nordamericana “Walkind dead”. Resumint ràpidament, els Zombies s’han apoderat del món (dels Estats Units, almenys) i els humans que hi queden lluiten per sobreviure en un paisatge devastat i depriment. Soprenentment (si més no des de la perspectiva progre-humanista nostrada) els
Una Comunió em va portar a la seu de la parròquia de Chorpus Christi, al carrer Bailèn de Barcelona, una església construïda als anys seixanta amb molt de formigó i ben poca gràcia. Dins, un mural que circumda la nau em va cridar l’atenció. Els personatges que hi apareixien tenien uns trets severs i angulosos,
Algú va dir que Berga no val res però que el Berguedà és fantàstic. No crec que sigui certa la primera afirmació, però sí la segona. L’altre dia en vaig trobar una prova més: el museuet de l’anís del Castell de l’Areny, una sala atapeïda d’ampolles d’anís –plenes!- que ens recorden una època
Generalitzar és mentir una mica, ja ho sabem, però permeteu-me que ho faci per afirmar que del caràcter català i, encara més, del manresà me n’agraden la contenció, la sobrietat i una certa alèrgia a l’ostentació. No me n’agrada, en canvi, el recel contra qualsevol que tregui una mica el nas, que destaqui, ni que
Si, ja ho sé, toca dir que això de la Independència no és una qüestió de sentiments identitaris, que no és una opció que s’hagi de prendre des del cor, des de les emocions, sinó des de la freda avaluació de les avantatges i els inconvenients de mantenir-nos en aquesta estructura política anomenada Regne
El dissabte 19 de juliol de 1924 una enorme manifestació, de les més grans viscudes fins a les hores, acomiadava pels carreres de Barcelona el fèretre del què segurament ha estat el dramaturg i poeta més popular de les lletres catalanes, Àngel Guimerà. No és estrany, des de finals del segle XVIII fins a principis
Diu que a l’antic Egipte ja es consumia un producte equiparable a la cervesa i també se n’han trobat restes en assentaments ibèrics. No és estrany, eren pobles que cultivaven cereals i la manera més senzilla d’obtenir una beguda refrescant, nutritiva i lleugerament embriagant era barrejant blat, ordi, mill, o pa sec, amb aigua i