Acte de sobirania continua fent xerrades a tot el territori per exposar les accions que s’estan preparant. Les properes xerrades seran a:
Dia:Divendres, 17 d’abril a 2/4 de 9 del vespre
LlocMatadepera.
En l’acte Homenatge i reconeixement de Lluís M. Xirinacs, on Núria Breu i Núria Roig parlaran deEl procés cap a la independència, també s’hi presentarà l'acció d'Acte de sobirania.
Dia: Dimarts, 21 d’abril a les 2/4 de 8 del vespre
Lloc:Restaurant Tallaferro La Rasa, 60 Terrassa
Dia:Divendres, 8 de maig a 2/4 de 8 del vespre
LlocCasal Pere IV Rambla, 69 Sabadell
Acte de sobirania també serà a Barcelona el diumenge 19 d’abril a les 12, en l’acte 70 anys contra el català, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació d’Actors i Directors de Llengua Catalana. L’acte tindrà lloc als jardinets de Gràcia, a la cantonada Diagonal/Passeig de Gràcia.
Pere Fiter i Pol Vives han elaborat el vídeo oficial de la marxa dels 10.000 a Brussel·les, un vídeo que evidencia molt bé què va ser la marxa i el sentiment dels que hi varem anar, i el de molta gent que, tot i no desplaçar-se a Brussel·les, hi eren amb el cor i el pensament.
Els propers dies ens han convidat a fer una xerrada sobre l'Acte de sobirania que estem preparant. En concret, les xerrades seran al Poblenou (Barcelona), i a Girona. Les dues xerrades són obertes a tothom. Aquests són els detalls:
la constatació de la invalidesa i la fi de la via estatutària,
la necessitat d’assumpció de responsabilitats de la nostra classe política.
Des d’Acte de sobirania creiem que és important deixar clar aquests punts, en un moment on no faltaran els missatges que pretendran desviar responsabilitats, tot trobant culpables exteriors al fracàs estatutari.
CARTA OBERTA A LES NOSTRES INSTITUCIONS
Constatem que l’actual etapa política del nostre país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic estatutari, irreversible i nefast per als interessos de la nació catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva procedència.
Constatem que l’Estat Espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat.
Considerem que estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies institucionals i politiques catalanes, fruït de la seva passivitat i irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària i proclamin el final d’aquest model polític.
Davant les decisions imminents sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i la negació de la nostra personalitat nacional.
Si el nostre Parlament i les nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí és clar:
QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA I PROCLAMIN BEN ALT QUE JA N’HI HA PROU D’ESTATUTS, QUE VOLEM EXERCIR EL DRET DEMOCRÀTIC D’AUTODETERMINACIÓ I DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.
Com hem anat fent les darreres setmanes, us presentem la quarta temporada de El Culebrot de l’Estatut: Del ribot a les corts espanyoles fins la seva aprovació en referèndum.
Amb aquest petit document volem reflectir la llarga sèrie de fets i paraules de la reforma de l’Estatut, que en el seu moment se'ns va presentar com la solució del que el 2003 s'anomenava la "involució autonòmica", així com del nostre"encaix" a Espanya. Cal recordar que la reforma va començar oficialment el dia 9 de febrer de 2004, amb la constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut. I encara no s’ha acabat.
Fa sis setmanes el Grup Acte de sobirania va iniciar de forma conjunta l'organització i difusió d'una acció que es va batejar com a Acte de sobirania,acció que té com objectius claus fer pública la constatació de la fi de la via estatutària, la demanda de responsabilitats a la nostra classe política, així com l'exigència als nostres representants d'un acte de sobirania que reprengui la via cap a la construcció nacional.
Durant aquestes setmanes hem parlat amb molta gent, hem teixit complicitats, hem treballar els posicionaments polítics d'aquesta acció i hem definit un operatiu, cada cop més capaç, per dur a terme els actes programats. Ara ens cal trobar-nos amb els que van ser presents a la primera trobada i amb la nova gent que, tant els compromesos amb l’acció com el grup de treball, hem estat capaços d'engrescar en aquesta acció. La propera trobada serà el dimecres 18 de març a les 19.00 al CIEMEN (carrer Rocafort 242bis, Barcelona – Metro Entença -).
Sabem que a ningú li sobra el temps, però ens cal la vostra opinió, complicitat i ajut. El grup de treball ha fet una feina feixuga, i continuarà fent-la. A partir d'ara n'hi haurà molta més per fer i tothom serà necessari. Ara cal que tots hi donem suport.
Dissabte també vam ser a Brussel·les i vam formar part del moment il·lusionant que els organitzadors dels 10.000 a Brussel·les ens van procurar. Des de l’entorn del grup Acte de sobirania, i com a record de la vivència tant pels que hi erem com pels que no van poder venir, us oferim aquestes fotos. Els propers dies continuarem penjant més material gràfic.
fotografies
Des del Grup Acte de sobirania estem preparant una segona trobada per fer-vos coneixedors de l’organització de l’acció que entre tots estem desenvolupant. La trobada serà el 18 de març a les 19.00h al CIEMEN (carrer Rocafort 242 bis, Barcelona). Un cop més necessitem la vostra complicitat i confiança per tirar endavant l’acció. Us hi esperem.
Aquest dissabte 7 de març, el grup Acte de sobirania també serem a Brussel·les amb tots els altres catalans ques’hi desplaçaran per tal de reclamar que volem exercir el dret a l’autodeterminació.
Si aneu a Brussel·les i us voleu afegir al nostre grup, ens trobarem 15 minuts abans de començar a la cantonada nord del xamfrà de Simon Bolivarien amb Boulevard Albert II, tal com mostra el mapa, i al darrera d’una pancarta on reclamem que CAL UN ACTE DE SOBIRANIA.
Punt de trobada Grup Acte de sobirania Punt de sortida de la manifestació
La reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va començar oficialment el dia 9 de febrer de 2004, amb la constitució de la ponència parlamentària de redaccióde l'Estatut.
Des del Grup Acte de Sobirania volem reflectir la llarga sèrie de fets i paraules d'aquesta reforma - que se'ns va presentar com la solució del que llavors s'anomenava la "involució autonòmica", així com del nostre "encaix" a Espanya - amb un document distès que hem anomenat El culebrot de l'Estatut.
Des del Grup Acte de Sobirania volem reflectir la llarga sèrie
de fets i paraules d'aquesta reforma - que se'ns va presentar com la solució
del que llavors s'anomenava la "involució autonòmica", així com del
nostre "encaix" a Espanya - amb un document distès que hem anomenat El culebrot de l'Estatut.
Iniciem una sèrie d'articles d'opinió que creiem que bé valen una reflexió. Els dos primers articles d'aquesta sèrie (Qué haremos cuando nos pisoteen? i Espanya té un pla; Catalunya, no)dibuixen una situació crítica i uns actors inoperants i, tot i no assenyalar cap via de solució, deixen clara la intenció espanyola d'acabar amb el seu "problema catalán".
Des del grup Acte de Sobirania pensem que la via de solució hauria de començar per:
- un debat obert i franc sobre la política de la nació i els seus enemics.
- l’assumpció d’un compromís per part dels nostres polítics.
- i la responsabilitat del poble català en una lluita que no es pot preveure fàcil.
La reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va començar oficialment el dia 9 de febrer de 2004, amb la constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut.
Passats uns dies dels primers contactes oberts sobre l'Acte de Sobirania, creiem que cal anar aprofundint en diversos aspectes per tal d'aclarir dubtes i assegurar la comprensió per part de tothom d'allò que pretenem. És lògic que tal com anem avançant, apareguin temes que cal anar fixant per poder seguir amb pas ferm.
Malgrat la claredat del nostre primer, i fins ara únic, document públic (Compromís per la Sobirania), diversos opinadors i persones de l'entorn polític situen la nostra acció al voltant del discurs que responsabilitza 12 jutges de la manca de sobirania del poble català. Davant d'això, cal deixar molt clar que nosaltres no anem per aquest camí:
Pensem que si el Tribunal Constitucional pot escapçar l’estatut, és símptoma inequívoc que l’estatut no és una eina vàlida per al nostre autogovern.
Tot i això, estem d’acord que el Tribunal Constitucional no té cap legitimitat i respectem la decisió del nostre Parlament del dia 30 de setembre de 2005.
Però ha quedat clar després de 3 dissortats anys que pràcticament cap dels actors polítics d’aquesta obra no han cregut mai en la seva viabilitat —esmenes d’en Montilla, pactes d’en Mas, dubtes d’en Carod i autobusos d’en Saura.
I també queda claríssim que l’estat espanyol no permetrà cap llei que no quedi supeditada a la seva constitució.
Respectem la bona fe d'una gent que va creure que l'encaix o el pacte entre iguals seria possible, però a dia d'avui entendre-ho així ho considerem, com a mínim, una ingenuïtat.
És per això que estem convençuts que la sentència del Tribunal Constitucional tancarà un procés de negociació de cinc anys que demostra l'absoluta necessitat de reconduir un projecte de construcció nacional que ens permeti decidir lliurement sobre el present i el futur del nostre país.
Remarquem unes idees:
Si som un país i una nació, siguem-ho amb normalitat i com qualsevol altre: amb capacitat per decidir i executar les nostres decisions.
Qualsevol estatut no fa més que ubicar-nos dins d'una xarxa de regions espanyoles —anomenades comunitats autònomes— que ens supedita a les decisions, no només del govern espanyol, sinó a les de tot el conjunt de les "comunitats", o sigui, pitjor que mai.
Deixar clar també la radicalitat i normalitat democràtica que representa el demanar responsabilitats al conjunt de la nostra classe política sobre el que considerem el fracàs i l'engany del procés estatutari. On és el paper central de la Nació Catalana? La bilateralitat? L'autofinançament? La sobirania fiscal? La nostra representació a Europa?… Promeses rebudes i pràcticament totes elles fracassades. Cal que el poble sigui més que un vot cada quatre anys i un consumidor panxacontenta.
L'Acte de Sobirania pretén visualitzar el final d'una etapa tan fosca com improductiva, i la necessitat —i el més important, la clara possibilitat— d'un nou procés que ens porti a la plena sobirania.
Un apunt molt important: alguns partits, els seus entorns i els seus mantinguts, pretenen fer-nos creure que 12 jutges seran els principals responsables del fracàs estatutari, traient-se així de sobre qualsevol responsabilitat i amagant-se dins d'una pre-anunciada manifestació que pretén acusar a l'amo de ser l'amo. El tema, que no per còmic deixa de ser penós, promet un debat apassionant. Us en continuarem parlant en breu.
Per acabar, demanar-vos que ens feu arribar els dubtes i esculls que us pot generar l’extensió d’aquesta acció. Això ens ajudarà a argumentar amb més precisió la nostra proposta. Les properes setmanes la vostra coŀlaboració per a diferents tasques (informàtiques, de comunicació, telefòniques, de transport i muntatge, distribució de materials…) serà imprescindible. Us agrairem propostes al respecte.
Punt i final d'un trajecte de 300 anys Un país lliure, un país millor
En aquest primer document resumim les intencions del Grup Acte de Sobirania:
Benvolguts compatriotes:
Un grup de gent, convençuts que la sentència del Tribunal
Constitucional representarà, de forma clara, la culminació del procés
de la nova regionalització espanyola, rebatejada ara com a conjunt de
comunitats autònomes, i la fi de qualsevol projecte de construcció
nacional, ens plantarem en un acte de sobirania, davant les nostres
institucions per exigir a tots els nostres polítics responsabilitat pel
desastre de la reforma estatutària, conduïda i defensada per tots ells.
A més, exigirem obrir debats clars sobre la situació política actual,
així com demanarem rebre propostes per crear el marc de sobirania que
garanteixi el present i el futur del poble català i li permeti exercir
el dret de decidir, per tal d’obrir noves vies de construcció nacional.
És per això que us demanem la
vostra complicitat i el vostre compromís amb la primera d’aquestes
accions, que es durà a terme immediatament després de fer-se pública la
sentència del Tribunal Constitucional. A partir d’aquí, plantejarem un
seguit d’accions destinades a generar debats oberts i clars, a emplaçar
els nostres representants polítics a aclarir els seus posicionaments i
projectes de futur, i a donar respostes a les següents qüestions: què
significa acceptar el marc estatutari imposat i controlat per la
Constitució Espanyola; l’acceptem o no; i què hem de fer a partir
d’aquest punt, sense debats d’opereta ni falses expectatives sense cap
futur possible.
Comença a ser l’hora de creure’ns capaços, com a col·lectiu i com a
poble, d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un
veritable projecte nacional, projecte que haurà d’entendre’s, a partir
d’ara, com a compartit o no entre els uns i els altres.
Vist això, caldrà exigir als nostres polítics un acte de sobirania i
democràcia, que permeti, a més de governar amb encert uns moments
crítics, reconduir un projecte de construcció nacional.
Esperem el vostre suport, indispensable per fer de les individualitats
un conjunt i assolir els objectius fixats en aquest escrit.
Relació de temes que mereixen ser discutits. Agrairem la participació e tothom. Totes aquelles contribucions que no sàpiguen guardar les formes, seran eliminades.
