El
passat 22 de març Antoni Peris em va facilitar les estadístiques sobre
els noms i cognoms dels residents a Castelló. Les dades s’han extret
del Padró municipal d’habitants tal i com es trobava en aquella data.
En la nostra cultura els noms i els cognoms formen part de la nostra
identitat personal, ens acompanyen des de la nostra inscripció en el
Registre Civil fins el dia de la nostra mort i rarament sofreixen
canvis. Entre nosaltres fins i tot la dona conserva els seus cognoms de
soltera, cosa que no ocorre en altres països.
Des del passat mes de juliol s’està duent a cap una excavació
arqueològica de salvament als terrenys del futur parc empresarial de El
Pla per tractar de desenterrar i recuperar material d’època romana que
es troba en una de les seues parcel•les.
He somniat amb un poble millor, en un poble sens màcules socials.
Somniar en ser un quelcom en la vida, és signe d’intentar millorar, de voler
obtenir millores, millores no sol a nivell individual sinó desitjades a tot
arreu de la societat que sembles coneixer, el problema surt quan el somni és
transforma en un mal somni, llavors les il·lusions es trenquen, i que ens
queda, la realitat, no la que vols, la que desitges, la realitat que vol el
poder enquistat en totes les institucions, la realitat d’unes formes, d’unes
lleis que sempre el defenen segons con tinguis la bossa de plena, d’unes lleis
plenes de macules socials, macules que pel temps es tornen cròniques, macules
que arriben a enquistar-se fins i tot en el gen de les persones, pel que a la
llarga só hereditàries, són destructives.
Actualment, un teatre, un cinema, un auditori, una sala d'exposicions,
una sala de conferències, un mercat o un menjador comunitari estan
considerats com a equipaments socioculturals ben diferenciats, tan per
l'ús que se'ls pot donar com per les característiques tècniques mínimes
que requereixen.
Algún día, puede que
alguien de Esquerra Unida o de los partidos de la oposición, se decidan a
investigar y explicar al pueblo la política de personal que se lleva en este
ayuntamiento desde que nos gobierna el Sr. Gregori. Alguien nos debiera
explicar:
Aquestos
darrers dies he tingut més temps per estar i passejar pel poble, a peu
o amb “bici”, que és com més trellat es pot treure dels passeigs . Així
és que he pogut veure més coses: algunes ja estaven ací, però jo no hi
havia reparat o no m’havien cridat l’atenció;
d’altres són noves o més recents i d’altres són un apunt del que ve tot
seguit (segurament quan arribe açò a la web ja estaran en marxa.
Articles
com el d’Eugeni, són necessaris perquè fan anàlisis de la nostra
realitat immediata. Aquest en concret abordava la situació sociolingüística del
valencià. Es clar que som molts els valencians que voldríem que la situació de
la nostra llengua fóra millor, però la realitat és la que és,
ens agrade o no. Ara bé, què podem fer al respecte? Si adoptem una
postura cívica optimista i de compromís, sí dic de compromís, sempre podrem fer
coses a millor.
Una de les possibilitats que ofereix aquest fòrum és la d’estar
assabentat de l’actualitat castellonera independentment del lloc del món on
estem connectats a la xarxa.
Creure que la realitat social ens ve donada, o
siga, pensar que la nostra percepció de les coses es correspon a l’existent, és
una concepció que, com altres del sentit comú establert, no sols és errònia,
sinó també perniciosa.
Francesc Xavier Martí Juan
Actualment, un teatre, un cinema, un auditori, una sala d'exposicions,
una sala de conferències, un mercat o un menjador comunitari estan
considerats com a equipaments socioculturals ben diferenciats, tan per
l'ús que se'ls pot donar com per les característiques tècniques mínimes
que requereixen.
L’ajuntament ha concedit la llicència d’obres, a la Conselleria de
Benestar Social, per a la construcció del Centre de Dia de Castelló.
