Un
bon pessic de la PCiC. Aquest pessic ha tingut molt de sentit, la
física de l’acció-reacció ha funcionant. Sembla fantasia, però
és cert, les forces pro-mani dialoguen i es posen d’acord per
reivindicar totes juntes millores per a Castelló. Les forces
anti-mani s’espavilen, expliquen i es comprometen pel poble.
Enhorabona tothom. Castelló us felicita. Mai tan pocs, amb un
pessic, havien aconseguit tant. La pressió cívica dels David,
sempre necessària, ha despertat de la somnolència política els
Goliat. L’acció cívica de convocar la manifestació ha resultat
una estratègia eficaç i tot un èxit per al poble, si observem les
reaccions que ha produït en la classe política local. Benviguda la
manifestació i que siga una festa reivindicativa de tot el poble.
Repasse
i rellegisc l'últim BIM “El Miragall”, núm. 216, de gener a
març de 2010, i quasi no m'ho puc creure:
.- 1
única fotografia en tot el Miragall - portada- de la manifestació
cívica del 5-3-2010 reivindicativa de les tres injustícies més
flagrants dels últims 15 anys de política autonòmica “pepera”,
del PP. Sense cap article informatiu a l'interior, amb total
indiferència per part de l'Alcaldia i responsable d'urbanisme
(circunval·lació), del regidor d'Educació (el nou CEIP
Severí Torres), i de la regidora de Benestar Social
(residència-centre de dia). Es veu que els 700 participants,
l'entitat organitzadora, els grups convocants i totes les entitats
adherides, no han merescut, ni tenien cap interés informatiu
per als redactors del Miragall, que no han dedicat ni una sola línia
en les dinou pàgines restants del Miragall (a excepció de part de
l'article de la PCiC en la pàg. 10).
Il·lusos
que sou un il.lusos! Vos enganya qualsevol – perquè voleu és
clar. Vos han dit que allò sublim és pensar per vosatros mateixa;
mirar les coses amb els vostres propis ulls; ser autèntics; creure
en els líders democràtics.; ser autònoms; autorealitzar-vos, ser
lliures i responsables; ser dignes; creure en la pau i la felicitat;
creure que la veritat vos farà lliures i vos ho heu cregut etc. I
que seguint eixos axiomes tindreu el paradís ací en la terra i
també vos ho he cregut.
Per
cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga
estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove,
biblioteca, ludoteca...no sé, potser en aquell moment no hi havia
projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme
que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.
Es
una llàstima que no puguem escoltar la conversació dels tres reis.
Parlen del temps que el projecte de la circumval·lació de Castelló
porta aparcat en l’armari “Regals NO” del diputat responsable de
carreteres. Revisen els pecats polítics del poble, el compliment de les
penitències imposades i, naturalment, el penediment demostrat per una
part important dels electors castelloners en les últimes eleccions.
Va
ser expulsat de l'estat espanyol. El van multar amb 3.240 euros. El
“crim” d'aquest senegalès: vendre 45 DVD de pel·lícules i 147 CD de
música. Falsificats tots. Sentència d'un tribunal de Granada. El passat
gener. No va anar a presó. Però per no tenir permís de residència.
Per
molt que el sentit comú establert diga que a uns fets del present li
corresponen uns pensaments de l’ara i ací, eixa visió és falsa. La
realitat és més complexa. Recordem, si no, el cas del passat empotrat
en el present (1 ) en quèels pensaments de
l’ahir actuen com a llit de Procust sobre allò real, obviant els fets
del present els qual es troben orfes de cognicions.
Cada
vegada més persones coincidim que les noves tecnologies són un bon
recurs i, encara que a vegades no estan exemptes de perill, també són
globals i ràpides per fer arribar la informació i la denúncia a
qualsevol lloc del planeta. Per això aplaudim intervencions i accions
com les de:
Cómprenem perfectament l’engany. El frau que fema l’altre és en benefici propi. Però, ¿ com entendre l’autoenganyquan, desdoblant-mos a en enganyador i enganyat, mos induïm a error a mosatrosmateixa
amb els pertinents perjudicis? El fenòmen , per tant, és tan intrigant
i complex que la meua intervenció només pretén ser-hi una aproximacio.
Entrant ja en matèria, podríem dir que l’autoengany consistixen
creure-mos una cosa contra la seua pròpia evidència encara que esta se
mos mostre fins a la sacietat. No la volem vore. Per tant, mos
aferrarem a les nostres fantasies malgrat que estes estiguen
desmentides per allò real. La impermeabitat a l’evidència, per tant,
serà una de les característiques de l’autoengany. Una atra, la flagrant
contradicció entre la visió de mosatros mateixa o de l’objecte i allò
realment existent
Després d’una setmana convivint amb les famílies saharauis,als campaments de refugiatsdel voltant de Tindouf, podem valorar millor la realitat de tot el que férem en aquesta experiència, del que estemfent des del nostre país, del que estan passant i,demoltes de les accions que podríem fer per aquell poble que viu desplaçat i desposseït dels seus territoris.
El “paperot”que
férem els espanyols deixant-los en mans dels marroquins amb
nocturnitat, premeditació i lesa traïció és el punt d’arranc d’aquest
desgavell colonialista. Avui, trenta-tres anys després, encara estan
esperant que acabem d’elaborarel cens per al Referèndum sobre l’autodeterminació del poble saharauí.
Aquesta fotografia va ser publicada el 28 de marçper il·lustrar la notícia de la ruptura del pacte per governar al nostre poble.Els
pobles necessiten sentir per mantenir-se vius. Tots els pobles volen
sentir que progressen. Mire la foto i les imatges no em transmeten
sensació de progrés. Noobserve cap indici d’il·lusió,
generositat, paciència, perseverança en el compromís, projectes
compartits, però sí que s’intueix una certa atmosfera de desconfiança i
de poca disposició a les renúncies recíproques en profit del poble.
Pel mes d’abril de l’anypassat vaig descobrir una web de genealogia
en què apareixien uns Franco originaris de Castelló. Immediatament li
vaig enviar un correu electrònic a l’autora i li adjuntava les dades de
què disposava sobre la seua família i una còpia de la partida de
baptisme del seu avi. Em va contestar agraïda:
“No
sabe la emoción .. alegría... y una serie de sentimientos de gratitud
hacia usted que he tenido al leer su correo y encontrarme con todos los
datos que me aporta. He estado mucho tiempo tratando de conseguir algo
pero no había manera (casi había tirado la toalla) [...] Hoy ha surgido
el milagro y vuelvo a tener esperanzas para seguir con la búsqueda”.
A partir d’aleshores he mantingut correspondència amb María José Franco Giménez.....
Hui, dia 2 de febrer de 2008, fa 800 anys que va nàixer a Montpeller el rei Jaume I d’Aragó, conegut com “el Conqueridor”. L’efemèride s’ha de celebrar amb diversos actes per tot l’antic Regne de València.Si algun poble valencià té motius per celebrar aquest aniversari, eixe és Castelló.
El Castelló actual té el seu origen en la voluntat i en els fets
d’aquell gran monarca medieval. Amb tota propietat podem considerar-lo
el fundador del nostre poble. En les publicacions que tracten
habitualment sobre la història de Castelló no hem insistit prou sobre
la seua estreta vinculació amb la identitat i el destí dels
castellonencs actuals. La historiografia local ha ressaltat i, fins i
tot, mitificat,la desvinculació de Castelló de la ciutat de Xàtiva i també la construcció de la Reial Séquia de Castelló, després coneguda com la Reial Séquia d’Escalona.
Sens dubte, aquests dos darrers fets han marcat també el ser
castellonenc i molt bé podrien anomenar-se conjuntament com “la
refundació de Castelló”.
Això era un home que tenia una gran afició per la lectura. Quan era infant, feia lectures infantils. Quan era adolescent, feia lectures juvenils – i alguna que altra de novel·la eròtica –. Quan va anar fent-se adult, va començar a llegir de tot. Li agradava de forma especial la narrativa, però no defugia els assaigs assequibles, la poesia o, fins i tot, algun llibre tècnic. Solia llegir-se els llibres sencers, començant pel principi i acabant pel final. Amb el temps va anar sentint-se captivat cada vegada més pels pròlegs, de tal manera que arribà un moment en què només gaudia de la lectura d’eixes primeres pàgines dels llibres que precedeixen el cos textual. Les titulen pròleg o introducció o preàmbul o pòrtic o prefaci o preludi.
En
una entrevista feta al professor de sociologia, Manuel Castells, en el
suplement EL PAíS DOMINGO de 6-1-08, este declarava: “P. … Pero el control de la imagen pública requieremedios que sean controlables, y si Internet no lo es … R.
No lo es, y eso explica por qué los poderes tienen miedo de Internet.
Yo he estado en no sé cuántas comisiones asesoras de gobiernos e
instituciones internacionales en los últimos 15 años, y la primera
pregunta que los gobiernos hacen siempre es: ¿cómo podemos controlar
Internet? La respuesta es siempre la misma: no se puede. Puede haber
vigilancia, pero no control.
