Amb motiu del 303 aniversari de la crema de Xàtiva, L'Associació Cultural El Penjoll, art de paraula, vos convida a recuperar Xàtiva per un dia, sense tirs, i amb un sol canó: El canó de projecció de la Casa de la Cultura de la ciutat, gràcies al qual estrenarem Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià, amb entrevistes a Agustí Ventura, Sebastià Garrido, Xavi Aliaga, Toni Cucarella, Toni Martínez, Elies Barberà i la participació de Pep Botifarra, Toni Espí, L'Escola de Danses de Xàtiva, Miquelets del Regne de València i l'Associació Napoleònica Valenciana (Partida de Josep Marco, el Penjadet).
A l'igual
que el nostre poble, altres també han adaptat el topònim sense
problemes. Ells no tenien a l'extrema dreta encontra la legalitat ni
canviaren els vots per la llei. Tenim mala sort en este poble.
Un
bon pessic de la PCiC. Aquest pessic ha tingut molt de sentit, la
física de l’acció-reacció ha funcionant. Sembla fantasia, però
és cert, les forces pro-mani dialoguen i es posen d’acord per
reivindicar totes juntes millores per a Castelló. Les forces
anti-mani s’espavilen, expliquen i es comprometen pel poble.
Enhorabona tothom. Castelló us felicita. Mai tan pocs, amb un
pessic, havien aconseguit tant. La pressió cívica dels David,
sempre necessària, ha despertat de la somnolència política els
Goliat. L’acció cívica de convocar la manifestació ha resultat
una estratègia eficaç i tot un èxit per al poble, si observem les
reaccions que ha produït en la classe política local. Benviguda la
manifestació i que siga una festa reivindicativa de tot el poble.
Repasse
i rellegisc l'últim BIM “El Miragall”, núm. 216, de gener a
març de 2010, i quasi no m'ho puc creure:
.- 1
única fotografia en tot el Miragall - portada- de la manifestació
cívica del 5-3-2010 reivindicativa de les tres injustícies més
flagrants dels últims 15 anys de política autonòmica “pepera”,
del PP. Sense cap article informatiu a l'interior, amb total
indiferència per part de l'Alcaldia i responsable d'urbanisme
(circunval·lació), del regidor d'Educació (el nou CEIP
Severí Torres), i de la regidora de Benestar Social
(residència-centre de dia). Es veu que els 700 participants,
l'entitat organitzadora, els grups convocants i totes les entitats
adherides, no han merescut, ni tenien cap interés informatiu
per als redactors del Miragall, que no han dedicat ni una sola línia
en les dinou pàgines restants del Miragall (a excepció de part de
l'article de la PCiC en la pàg. 10).
A
principis de març de 2007, ara fa tres anys,
un grup de ciutadans i ciutadanes castelloners constituïrem una
associació de caràcter cívic, apartidista i d’àmbit local,
anomenada PLATAFORMA
CÍVICA CASTELLONERA (PCiC). Els
primers intents del primer any anaren encaminats a tractar –sense
èxit- d’organitzar debats públics entre els candidats a les
eleccions municipals de 2007. Més tard iniciàrem campanyes de
sensibilització per tal d’aconseguir major transparència en
l’acció política i més participació ciutadana en la gestió
pública. Amb estes campanyes aconseguirem que els grups municipals
aprovaren les mocions per radiar els plenaris en directe i posar en
marxa el Consell Local de Participació Ciutadana (CLPCi).
Il·lusos
que sou un il.lusos! Vos enganya qualsevol – perquè voleu és
clar. Vos han dit que allò sublim és pensar per vosatros mateixa;
mirar les coses amb els vostres propis ulls; ser autèntics; creure
en els líders democràtics.; ser autònoms; autorealitzar-vos, ser
lliures i responsables; ser dignes; creure en la pau i la felicitat;
creure que la veritat vos farà lliures i vos ho heu cregut etc. I
que seguint eixos axiomes tindreu el paradís ací en la terra i
també vos ho he cregut.
Amb
la celebració el passat dia 15 de maig de 2010, de la primera Assemblea
Cívica, organitzada per les associacions ASSEMBLEA DE JOVES DE CASTELLÓ
DE LA RIBERA (AJCR) i la PLATAFORMA CÍVICA CASTELLONERA (PCiC), s'ha
posat en marxa la iniciativa ciutadana de celebrar els “10 anys de les Trobades dels Castelló”.
El
mot Castelló de la Ribera és més que un topònim, és la revindicació
d'una parla, d'una cultura, és no perdre els origens. Clar que pensar
això no està a l'abast de tothom i menys en el temps que corren, temps
plens de buits culturals construïts a consciència gairebe per totes les
administracions de l'actual estat espanyol, temps on la foscor recorda
i molt al passat dictatorial d'un país amb etiqueta demòcrata però amb
moltes màcules feixistes d'esperit.
Carta a Oberta a Enrique Carpi, per Josep Nadal cantant de La Gossa Sorda
Bentrobat
Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima
autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que
m’agradaria fer-li.
Em
presente, sóc Josep Nadal veï de Pego i cantant del grup musical La
Gossa Sorda que el proper 4 de juny havíem d’actuar al seu poble junt
amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música
valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que
vosté coneix bé.
A mi des de menuda sempre m'havia agradat inventar i fer màquines i aparells inèdits.
Recorde, quan tenia uns nou anys, com vaig construir un robot amb les
peces d'alguns electrodomèstics vells que els meus pares havien
abandonat en la cambra dels trastos. Volia ser enginyera. Els estudis
en la Politècnica
de València m'han exigit un gran esforç. Han estat uns anys en què,
pràcticament, només he viscut per a l'estudi. Però ha valgut la pena,
he aprés molt i he aconseguit un dels meus somnis.
Comencem amb la
interposició (1). Una breu definició. La interposició és aquella
situació sociolingüística en la qual hi ha una inclusió dels parlants
d’una comunitat lingüística A en una B de tal manera que els parlants
de la primera es relacionen –llevat dels políglotes - amb els parlants
d’altres comunitats lingüístiques amb la llengua dels parlants de B.
Els seus efectes:
Paco,jo
ja sabia que no ens deixaves. Fa uns anys ja em comentares que volies
plegar, que si el sucre, la circulació, el vertigen, els anys... I
aleshores vaig pensar en el Moustaki, major que tu, i no m'ho vaig
creure. I els fets em donen la raó, ací estem una vegada més parlant de
tu i de la teua música, i escoltant-te, i que siga per molts anys,
perquè, la veritat siga dita, és un plaer el poder gaudir de la teua
presència.
Per
cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga
estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove,
biblioteca, ludoteca...no sé, potser en aquell moment no hi havia
projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme
que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.
Quan encara falten dos anys per a les eleccions
municipals de 2011, radio makuto del carrer diu que a les properes eleccions a
Castelló, el PP té moltes possibilitats d’aconseguir la majoria i derrotar
l’actual Alcalde (EU), que ocupa l’alcaldia-presidència del nostre ajuntament
des de 1999, fa ara 10 anys, i que ja va ser regidor en la legislatura
1995-1999. Quan s’acabe aquesta legislatura portarà 16 anys a l’ajuntament.
Tota una etapa.
