|
Cançons sentides 
Joan Isaac torna a ser actualitat. Per a mi, és un cantautor al que se l'ha menystingut. Jo m'hi incloc. Hi va haver una època, fa anys, que per a mi tot allò que no fos Llach, Raimon o Serrat pertanyia als videoclips plastes que feien entre el TN Comarques i el TN Migdia. Anys després, Maulets va editar un recopilatori de cançons en català. Els artistes les cedien gratuïtament i els beneficis del CD anaven destinats a pagar les multes i els judicis que ens queien. Una d'aquestes cançons parlava d'una noia anorèxica, i em va agradar molt. Vaig veure que era del Joan Isaac. Joan Isaac? Ah, sí, el de Margalida. I res més. Tampoc em vaig convertir en un fan, però sí que vaig creure que aquella Alícia era una molt bona cançó amb poca projecció pública.  Dimarts va ser un mal dia. Un molt mal dia. Ja el matí no va començar bé: cap lloc per aparcar, coses que m'havia deixat a casa, sensacions dolentes. Al migdia, a la feina pitjor: la sensació de pessigolleig i tremolor que indefectiblement assenyala febre. A la tarda, la impotència de no vèncer el malestar, la necessitat de prendre una determinació a contracor: marxar a casa. Dimarts al vespre actuava Paolo Conte a Barcelona i jo feia tres mesos que tenia l'entrada. Mentre el mestre desgranava les seves cançons al Palau de la Música jo tremolava embolicat amb el nòrdic dins el llit. Febre i sensació d'haver perdut una oportunitat que potser serà la darrera. Així que els que em coneixeu, sisplau, no em demaneu com va anar el concert. Si la Banda Bassotti serien els Brams a la italiana, Modena City Ramblers serien els Mesclat. Un gran descobriment altament recomanable. Fa uns dies, quan comentava la pel·lícula I Cento Passi, ja vaig penjar un vídeo on la cançó de fons era d'aquest grup. És una llàstima que a la seva web no anunciïn cap concert al nostre país. Espero, i desitjo, que els organitzadors de saraus diversos (especialment de l'esquerra independentista) els puguin tenir en compte.
30 d'octubre de 2007, a les 21 hores al Palau de la Música de Barcelona, el gran Paolo Conte! Com ja vaig dir fa uns mesos en un post: "el tribut econòmic a Conte serà el preu de l'entrada si algun dia torna a actuar a Catalunya." Ja tinc l'entrada, i per començar-nos a ambientar, un dels seus grans clàssics: "La intel·ligència militar és a la intel·ligència el que la música militar és a la música". Aquesta frase de J.L. Borges (o de Groucho Marx segons altres versions, ara no ho podria contrastar segur) té la seva raó si entenem per música militar aquella música creada per a desfilar. Però malgrat tot, darrera de cada exèrcit, i més si és de lleva, hi ha persones. Unes persones que posen els seus sentiments al límit en plena guerra. No és d'estranyar, doncs, que en aquest context es puguin arribar a crear cançons totalment magnífiques, d'una alta sensibilitat. Molts hem escoltat infinitat de vegades que les xarxes p2p signifiquen l'assassinat de la música. Hi discrepo profundament; mai m'havia interessat tant per la música com des que utilitzo aquest tipus de xarxes. Posar a la disposició de les persones la possibilitat de gaudir de la música i descobrir nous cantants i noves melodies és una aportació a la cultura. Sense les xarxes p2p segurament mai no hagués descobert Paolo Conte. Una referència fugissera en una web, el seu nom a l'emule i al cap de pocs dies estava literalment rendit als peus d'aquest mestre. Ara, el dia que vingui a actuar a Barcelona hi vaig segur (aviseu-me!), i un CD d'aquest geni figura entre els meus recursos per a fer un regal especial. Es clar que poca gràcia els fa a les multinacionals discogràfiques. Ells, amb teledirigir els seus gustos a través dels expositors segrestats de les grans superfícies ja hi fan el negoci. Per a mi, en canvi, el tribut econòmic a Conte serà el preu de l'entrada si algun dia torna a actuar a Catalunya. Paolo Conte és, a més, un so molt personal per a mi. La melodia que em va acompanyar quan vaig traslladar-me al pis on visc. És música de tardes mortes entre setmana. Aquí us en deixo una mostra i, si algú no el coneixia i el descobreix gràcies al meu bloc, em sento més que pagat. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALLò EN QUè PARTICIPO
BLOCS AMB ACCENT
BLOCS QUE SEGUEIXO
Notícies VilaWeb
L'Accent
Llibertat.cat
Últims 40 canvis
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
