La Bústia d'Xnet

Tecnopolítica i Acció Ciutadana en Xarxa

11 de novembre de 2015
0 comentaris

Protegim als Denunciants i Alertadors

En aquest país, les persones que denuncien la corrupció són perseguides en lloc de ser protegides. Durant aquests dies, el cas d’Ana Garrido és un exemple esgarrifós de la persecució que pateix qui denúncia.

Tot i això, la gran majoria dels casos de corrupció han estat destapats per ciutadans, no per les institucions.

Només amb una ciutadania activa acabarem amb la corrupció que els nostres governs i molts partits cultiven i oculten. Per això, un bon nombre dels grups i persones que hem donat guerra en aquest àmbit, ens hem unit al Grup Ciutadà contra la Corrupció i hem llançat un Decàleg per a la protecció dels alertadors / Denunciants.

Us demanem que ens ajudeu a aconseguir un compromís ferm per part de tots els partits perquè afegeixin aquests punts bàsics per a la protecció de qui denúncia en els seus programes de govern.

Escriu-los a Twitter (@PSOE, @PPopular, @AhoraPodemos, @CiudadanosCs…) a FB o truca o escriu a les seves seus i envia’ls el Decàleg en Defensa dels Alertadors/Denunciants amb aquest enllaç: https://xnet-x.net/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores/
 
Demana’ls el seu compromís.

Si els partits realment estan al servei de les persones no haurien de tenir por als alertadors contra la corrupció.
 

Et pot interessar també el documental Alertadors contra la corrupció realitzat per Montserrat Besses i Pere López.
Alertadors contra la corrupció | Sense Ficció - TV3
Alertadors contra la corrupció | Sense Ficció – TV3
La transparència és un dels pilars de la lluita contra la corrupció. Hi ha un grup de persones que contribueixen a la transparència i que no només són desconegudes sinó que, a més, reben represàlies per haver complert el seu deure de ciutadans responsables: són els alertadors.

 

Decàleg per a la protecció dels denunciants/Alertadors

Introducció

Les organitzacions promotores consideren que és imprescindible a l’Estat Espanyol l’elaboració d’una normativa de protecció específica per al denunciant o alertador de la corrupció (de l’anglès “whistleblower“)

Segons el nostre parer, la normativa ha de perseguir la consecució de les següents garanties per al Denunciant/Alertador de la corrupció:

  1. Garanties de la llibertat d’expressió del denunciant de la corrupció.
  2. Garanties de la confidencialitat i, si escau, de la protecció de la seva identitat
  3. Garanties de la continuïtat de la seva carrera professional i la seva tranquil·litat psicològica i personal
  4. Garanties econòmiques, de manera que la lluita contra la corrupció no suposi un important menyscapte econòmic.

Definició del denunciant de la corrupció

S’ha d’establir un concepte clar de denunciant de la corrupció, tant en l’àmbit públic com en el privat. És indubtable que, en aquest moment les persones que sincerament prenen la decisió d’atrevir-se a denunciar situacions de corrupció i connivència dels poders públics, pateixen situacions d’aïllament i assetjament que posen en risc la seva carrera professional i la seva tranquil·litat personal que no s’han de permetre.

Entenem que el denunciant de la corrupció és aquella persona que denuncia qualsevol il·legalitat, malbaratament, mala gestió, abús de poder, perill substancial i específic per a la salut pública o la seguretat o qualsevol altra actuació que es derivi de les anteriors i on es vegin involucrades institucions o representants públics.

Pel que fa a les persones, s’ha de considerar denunciant de la corrupció no només el funcionari, treballador o empleat (ja sigui indefinit, temporal, etc.), sinó també a aquelles persones que tenen o poden tenir relació amb la institució, com a proveïdors, aspirants a treballar en la institució o a treballar per a ella, consultors, o fins i tot voluntaris. Es tracta d’evitar “les lisats negres” com a forma d’evitar que es denunciï la corrupció. També ha d’incloure els que es poden veure afectats per les activitats d’una organització.

Pel que fa a la càrrega de la prova del denunciant de la corrupció, només cal que apareguin indicis de la conducta que es denuncia, a més d’indicis -si escau- de l’assetjament patit pel denunciant, corresponent a l’organització o institució demostrar amb evidències que no hi ha hagut cap actuació il·legal, malbaratament, mala gestió, etc.

En la nostra experiència, molta gent ha intentat utilitzar el Bústia d’Xnet de denúncia de la corrupció per arreglar comptes personals i denunciar veïns o familiars.

La protecció dels denunciants/Alertadors és una lluita per defensar el treball col·lectiu de transparència i denúncia i no una manera de crear una societat de delators com moltes vegades han fet els governs autoritaris.

Per això, amb aquest tema que tan de moda està ara i tant es pot prestar a la demagògia, hem de vigilar com els polítics, nous i vells, ho assumeixen en el seu discurs o el plantegin en les seves propostes. Pot transformar-se en una eina per atacar-se els uns als altres o en una eina per crear exèrcits de delators fanàtics al seu servei.

Dit això, en aquest moment les persones que sincerament prenen la decisió d’atrevir-se a denunciar situacions de corrupció i connivència dels poders públics amb les finances, viuen en situacions d’aïllament i assetjament que no s’han de permetre.

Hi ha legislacions al respecte en altres països i, a partir d’elles, traçarem la nostra proposta.

1. Protecció de la intimitat, l’anonimat i/o la privacitat del Denunciant/Alertador

Protegir de manera eficaç la intimitat, privacitat i/o anonimat dels denunciants o testimonis així com, quan sigui procedent, als seus familiars i persones properes incloent segons el cas:

– Permetre i facilitar la denúncia anònima des de dins de les institucions o empreses, així com, en casos excepcionals com a grans trames de corrupció, la presa de declaració de denunciants mitjançant sistemes que ocultin la seva identitat, acceptant testimonis mitjançant tecnologies de comunicació que ho permetin.

– Garantir el dret a les comunicacions personals privades investigant d’ofici qualsevol ingerència.

– Inclusió del denunciant, en cas de sol·licitar-ho, i de testimonis, al programa de protecció de testimonis garantint, en la mesura que sigui necessari i possible, la seva reubicació.

-Prohibir parcialment o totalment, quan sigui procedent, revelar informació sobre la seva identitat i parador.

2. Protecció de la integritat física del Denunciant/Alertador

Incorporar i preveure en l’ordenament jurídic, mesures apropiades per proporcionar protecció, quan sigui necessari, contra tracte discriminatori, represàlies físiques o intimidació a alertadores, testimonis o perits que presentin testimoni.

3. Defensa Jurídica

Garantir el dret dels alertadors i testimonis a l’assistència jurídica gratuïta en els processos judicials que solen ser conseqüència de la condició de denunciant o testimoni: com ara procediments o denúncies per assetjament, amenaces, injúries, calúmnies… Aquesta assistència gratuïta serà exercida per advocats especialitzats.

– Mesures concretes contra la mala praxi jurídica utilitzada per dilatar temps i elevar costos del procés com a forma de desgast psicològic, econòmic amb què el alertador sol ser castigat per la seva denúncia.

4. Drets Laborals

Protegir el dret a no ser acomiadat durant el procés judicial derivat de la seva denúncia declarant l’acomiadament nul en aquests casos. En cas de represàlies, s’hauria de facilitar/vetllar per la seva estabilitat laboral

5. Atenció psicològica i mèdica

– Garantir l’accés a atenció psicològica i mèdica gratuïta per a tractament de les conseqüències psicològiques i mèdiques derivades de la situació del denunciant de la corrupció si aquest ho considera necessari.

6. Legislació específica

– L’ordenament jurídic d’Estat espanyol no regula de forma específica la situació del Denunciant/Alertador. Considerem imprescindible que hi hagi una norma legal que protegeixi específicament a aquestes persones i en específic als alertadors contra la corrupció.

-En paral·lel, es considera convenient impulsar un codi administratiu de bones pràctiques que tingui en compte la protecció dels alertadors i la prevenció de riscos.

En particular, aquesta normativa específica hauria de contenir almenys les següents mesures:

Ha de garantir i incentivar de forma clara la llibertat d’expressió, fins i tot abans que es produeixi la denúncia de la corrupció, impedint que s’estengui el silenci (o la “omertà”) entre els possibles futurs denunciants. En particular, quan es tracti d’activar “checks and balances” interns resulta fonamental protegir la llibertat d’expressió de les persones que els exerceixen.

Com a mesura preventiva, cal reconèixer i defensar el dret a rebutjar vulnerar la llei. Es tracta de protegir de possibles represàlies a les persones que raonablement creuen que se’ls està demanant que vulnerin la llei durant el temps en què s’està adoptant una decisió al respecte, és a dir, abans que es produeixi efectivament la vulneració.

Mesures per garantir l’efectivitat de la denúncia
Ha d’assegurar-se l’existència de canals fiables per al denunciant de la corrupció. A aquests efectes hi haurà una oficina específica en cada departament o administració (o institució privada) que tindrà caràcter funcionalment independent de l’estructura jeràrquica corresponent i que garantirà la confidencialitat de la informació rebuda així com l’anonimat del denunciant.

Mesures per garantir la protecció del denunciant.
Tipificar com a infracció administrativa o fins i tot penal l’assetjament del denunciant de la corrupció, utilitzant el concepte en un sentit ampli, per incloure totes les possibles conductes tant formals com informals que es puguin emprendre per impedir o perjudicar la seva carrera professional o fins i tot la seva tranquil·litat personal. Si hi ha hagut una denúncia s’han d’establir presumpcions que facilitin la prova de l’assetjament.

Tipificar com a infracció administrativa i fins i tot penal en els supòsits més greus l’intent d’esbrinar qui és el denunciant de la corrupció així com la possible adopció de mesures repressores contra ell.

Establir incentius positius de manera que els fets denunciats no podran originar responsabilitat administrativa o judicial per al denunciant d’activitats delictives o irregulars si es fa la denúncia dins d’un determinat termini.

L’assistència jurídica al denunciant de la corrupció que, per qualsevol raó, hagi de litigar contra l’òrgan o el càrrec públic denunciat es realitzarà amb càrrec a fons públics sempre que la denúncia s’hagi tramitat per l’oficina competent o s’hagi obert un procediment administratiu o judicial a conseqüència de la denúncia. En els mateixos supòsits es facilitarà assistència psicològica amb càrrec a fons públics.

Els denunciats per corrupció, sempre que la denúncia s’hagi tramitat o hagi donat lloc a un procediment administratiu o judicial, no podran utilitzar fons públics per a la seva defensa en cap tipus de procediment.

En el cas d’institucions la defensa només podrà ser assumida per funcionaris si l’Oficina davant la qual s’hagin interposat les denúncies o la Fiscalia en el seu cas entén que no estan prou justificades.

Hi haurà un Defensor del denunciant de la corrupció en cada Administració al qual es podrà comunicar les situacions d’assetjament que es pateixin.

S’ha de garantir l’adequada publicitat i coneixement d’aquestes normes en cada institució.

Mesures per garantir la reparació de tots els drets i de la situació professional i econòmica del denunciant de la corrupció.

Si finalment el denunciant de la corrupció obté una resolució favorable bé a la seva denúncia bé pel que fa a l’assetjament, cal garantir que es reparin tots els efectes directes o indirectes perjudicials que hagi pogut patir, tant si es tracta de costos econòmics o d’un altre tipus (carrera, promoció professional, etc.) inclosos els danys psicològics i morals que s’hagin pogut patir. De la mateixa manera cal establir mecanismes per protegir la identitat o per garantir que es retirin accions legals que puguin haver estat empreses contra el denunciant de la corrupció, o per garantir que pugui canviar de residència o domicili o fins i tot de treball si fos necessari.

Mesures per garantir la responsabilitat dels que van assetjar al denunciant o realitzar actuacions per impedir que la denúncia prospera. Es tracta d’establir una responsabilitat personal patrimonial per als responsables d’aquestes vulneracions, que poden fer-se extensives als quals no van protegir efectivament als denunciants sempre que hi hagi dol o negligència. Participació del denunciant de la corrupció en la investigació del cas denunciat.

S’ha de garantir la seva participació en la investigació del cas denunciat en la forma més adequada segons cada procediment. Pel que fa al coneixement social de la seva participació, ha de deixar a la opció personal de cada denunciant.

7. Canals segurs de denúncia

Ha d’assegurar-se l’existència de canals fiables per al denunciant de la corrupció. A aquests efectes existiran canals segurs de denúncia en tota Administració (o institució privada amb un cert nombre d’empleats) que tindrà caràcter funcionalment independent de l’estructura jeràrquica corresponent i que garantirà la confidencialitat de la informació rebuda així com l’anonimat del denunciant.

– Es tracta d’oferir formació i assistència als treballadors i funcionaris que hagin d’oferir informació i protecció a denunciants, i garanteir el respecte als drets dels ciutadans que reportin irregularitats.
– En particular s’establiran vies reforçades de protecció per als les funcionaris/es amb funcions consistents en informar sobre la legalitat de les decisions públiques que és precisament el col·lectiu estratègic a protegir.

8. Comunicació institucional

– Impulsar des de les institucions campanyes de normalització i no penalització de les alertes ciutadanes, proporcionant informació sobre com realitzar-les i sobre les mesures de protecció que poden gaudir-denunciants o alertadors, una vegada que siguin aprovats.

9. Codis de bones pràctiques empresarials

– S’impulsarà des de les institucions públiques l’adopció de codis de bones pràctiques empresarials que incloguin mesures específiques de protecció del denunciant de la corrupció en l’àmbit empresarial.

– Les empreses que superin una quantitat de treballadors han de disposar d’una bústia de filtracions anònimes per denunciar abusos i males pràctiques i les institucions hauran de vetllar perquè existeixi i es faci servir.

10. Compliment dels compromisos internacionals ja subscrits.

El juliol de 2006, l’Estat Espanyol ratifica la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció. Han d’adoptar-se immediatament les mesures en matèria d’anticorrupció i protecció d’informants i testimonis necessàries per complir els compromisos adquirits en signar aquesta convenció.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

ADHESIONS

Xnet – https://xnet-x.net
15MpaRato – https://15mparato.wordpress.com
David Fernández – @HiginiaRoig
Grup Contra la Corrupció a Catalunya – https://xnet-x.net/grupo-anticorrupcion-catalunya
Ana Garrido
Fernando Urruticoechea
Acción Cívica – http://accion-civica.org/
Audita Sanidad – http://auditasanidad.org/
Kontuz – http://www.kontuz.org/
Encarni Cortés
Raúl Burillo
Gestha – http://www.gestha.es/
Asufin – http://asufin.com
Pau Monserrat

 
Aquest decàleg combina les dues propostes actives en aquest moment a l’Estat espanyol sobre alertadors i denunciants (sobretot en casos de corrupció).
Els textos inicials per separat es poden consultar aquí (en castellà): https://xnet-x.net/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores/#textos-iniciales. Són dos textos, un d’Xnet i Ana Garrido i un altre de la Fundación ¿Hay Derecho?
Aquests grups no treballen junts, però han optat per no duplicar esforços i per això utilitzen el mateix Decàleg cadascun des les seves plataformes.

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!