Proposta sobre el disseny de la República Catalana

L’opinió d’aquest text és de la seva autora, no s’ha consensuat col·lectivament a Xnet.
Carta enviada a algunes persones actives en la construcció de la República Catalana.

Benvolgudes companyes i companys,

Des de la màxima humilitat (i la ingenuïtat d’una aprenenta, perquè m’he apropat a aquesta lluita concreta molt recentment), veig amb preocupació el desenvolupament de l’acció i les seves possibilitats d’èxit. Pel vici de no callar-me, em permeto aportar algunes consideracions des de les meves competències, per si són d’utilitat.

Les meves preocupacions parteixen de dues consideracions:

– Si es realitzés el referèndum avui, la independència perdria o, en tot cas, no guanyaria amb resultats que no fossin desgarradors. I perdria naturalment no pels espanyolistes convençuts, sinó per les persones amb una por raonable a un futur incert.

– Encara que el referèndum guanyés, la propaganda contrària, polaritzant en extrem, ha calat profundament fora de les fronteres de Catalunya. Malauradament ha aconseguit que majoritàriament la resta de pobles d’Espanya odiïn el plantejament d’alliberament que s’està duent a terme a Catalunya. Catalunya estaria doncs tristament envoltada de pobles hostils i tindria, de facto, un embargament vital asfixiant.

Veig amb preocupació que no utilitzem el temps que queda abans del referèndum per encarar aquests problemes.

Crec humilment que, mentre es treballa amb intensitat en el vessant juridic i – dissortadament- judicial, la narrativa i les raons cada cop més s’ha deixat a la propia inèrcia. Per això derivem cap a un argumentari monotemàtic, el del referèndum que, per a l’imaginari col·lectiu -tant el favorable, com l’hostil o l’indecís- s’ha transformat en una finalitat i no en un mitjà.

Crec que la barreja de la narrativa per a la definició legislativa i de la narrativa per al disseny dels continguts allunya les persones que tenen perplexitats legitimes.

Des de les que poden ser les meves competències en mètod per a la democràcia del segle XXI i en campanyes narratives virals, crec que hi poden haver maneres per corregir aquesta situació.

Terminologia necessària en l’àmbit de la prudència legisaltiva i jurídica com ara “Procés” o “Transitorietat “, acaba sent el centre del discurs, renviant-nos a significats que ens recorden altres experiències que en realitat no volem a prop, com ara “Transició”.

La idea mateixa de “procés” té connotacions de no acabat i d’incertesa. Crec que el procés ja està acabat des de fa temps i que ara és el moment de la implementació; del disseny final, honrant la societat civil present i passada que ja ha construït infinitat d’elements programàtics perquè es pugui considerar fonamentalment el procés tancat i el disseny d’un nou estat es pugui concretar des d’ara mateix.

La meva proposta es basa, doncs, en dos punts que prenen la seva inspiració en la teoria política que vam proposar amb el Partit X:

– Com deia, crec que no necessitem un procés per a la creació de propostes d’Estat perquè les propostes programàtiques ja existeixen, són fortes i ja són sobre la taula. El que sí crec que necessitem és una metodologia eficaç, lleugera i democràtica per acoblar aquestes propostes i fer-les operatives i no excloents.

Es tracta d’aconseguir l’excel·lència del resultat reduint el dissens i ampliant el consens a través d’un procés d’esmenes ponderades de la realitat (metodologia DemocraciaYPunto – Partit X).

No parlem de verticalitat, però tampoc d’horitzontalitat. Parlem de teixir coresponsabilitat. Podem treballar inclusivament amb el que hi ha, amb les forces que realment existeixen dintre i –no menys important- fora de l’àmbit independentista.

– En la dicotomia de si és més interessant crear primer un Estat i després construir justícia o si l’Estat ha de sorgir des d’unes bases més justes, per a mi no hi ha dubtes.
I no ho dic per raons ètiques, que també. Ho dic per raons tàctiques.

L’únic que podem proposar i que rebi més suports dels que ja incondicionalment té, és defensar la novetat. Però, per simple instint humà de supervivència, la novetat és sempre menys acceptable.

Per ser acceptat, fins i tot per les nostres neurones, cap on anem ha de ser precís i clar, ha de pagar la pena; i sobretot, perquè es transformi en una força davant de l’hostilitat externa, ha de ser una realitat molt concretament dibuixada, desitjable per molts altres pobles dins i fora de l’Estat espanyol.

Això pot fracturar el front independentista? Si fos així, no podem criticar qui dubta votar per la independència perquè tem caure en una situació igual o pitjor.

Crec que és legítima la por dels que volen conèixer els continguts del nou Estat perquè la simple defensa d’una bandera els desperta suspicàcia davant del sorgiment d’una política sense continguts pràtics, basada en l’obediència cega o el fanatisme.

Per això, amb la força que hi ha ara, crec que es podrien aclarir moltes incògnites; concretar, per així rebre un suport més extens i la fraternitat de molts altres pobles i nacions.

Sé que tots vosaltres ja ho heu pensat i discutit des de fa molts anys (segles, més precisament) i des de molt abans que jo. Però on sí crec poder aportar alguna cosa nova, és des del punt de vista metodològic. Una metodologia que no sigui farragosa, sacrificada, excloent sinó molt àgil -no queda temps-; una metodologia dirigida també als escèptics i als que no estan disposats a una dedicació immensa en un procés complex. Una metodologia que pugui atreure l’interès i la curiositat dels no independentistes.

Quina cara se li posaria a la caverna si ja no haguéssim de defensar el referèndum – perquè per descomptat es farà- i només parléssim dels continguts i de la vida a la futura República de Catalunya?

Seria un colossal hack a la narrativa polaritzant que s’ha imposat.
Arribaríem al Referèndum amb un disseny d’estat i un pla de vida per al futur.
Un estat que ha tingut en compte d’on ve, un estat dissenyat amb la feina feta per la societat civil en el present i en el passat, amb una participació inclusiva, estructurada i, per això, vinculant.

Una proposta que pot ser desitjable per altres pobles, una proposta envejable i integradora. Un model.

Somio amb un keynesianisme de la democràcia

És un moment únic per proposar un Estat realment nou. Moltes persones i negocis, fugiran d’una UE i d’uns Estats Units out of control.

Fora de l’Estat espanyol, tenim l’oportunitat de fer dels Drets Civils i de la Democràcia una oportunitat de millora econòmica.

No podem deixar passar aquesta ocasió.

Proposo una possible estructura metodològica per tornar a posar en el centre de la narrativa els continguts de la República, considerant que només tenim 5 mesos i necessitem un ritme presto.

Fases metodològiques:
[Per entendre millor el que proposo, us trameto a la nostra anàlisi a Xnet per a l’optimització de l’eina Decidim.Barcelona: https://xnet-x.net/ca/ recomanacions-eina-decidim-barcelona/]

MES 1
– Amb un procés obert a les aportacions col·lectives o individuals i moderat, recollir els documents existents com a propostes constitucionals, però no solament (veure A).
No ens hem d’oblidar incloure documents com, per exemple,
la Constitución Española perquè, ens agradi o no, és el nostre present i és el que hem d’esmenar. Ha de ser clar que deixem endarrere, per saber on anem i no tornar a caure-hi.

– Amb un procés ciutadà obert i moderat, escollir les persones més adients per vigilar l’encàrrec a l’Executiu de fondre els textos i crear un únic text de partida. Necessitem petits grups de persones competents en cadascuna de les matèries. Necessitem persones conciliadores amb capacitats de mediació. Necessitem una eina informàtica (wiki) que deixi a la vista l’integració dels documents.

– Necessitem recursos perquè es pugui fer la feina en molt poc temps. El Govern, clar, hauria de donar suport a aquest “procés”.

MES 2-3
El parlament i les persones independents escollides – col·lectivament- vigilan com s’acoblan els documents proposats -col·lectivament- en un únic document que inclogui:

– Punts en els quals hi ha acord

– Punts en els quals no hi ha acord i quines són les opcions en conflicte

MES 4
El document s’obre al públic per a esmenes col·lectives o individuals. Les persones escollides per a la creació del document i per la seva vigilancia han d’encarregar-se de la moderació en temps real amb l’objectiu de reduir al màxim els punts de dissens.

MES 5
Integració de les esmenes i dels conflictes resolts. Identificació de les diferències insalvables que es someten al Parlament.

Tenim un primer disseny de Constitució i la evidència accessible per a tothom de quines prioritats demanem que es resolguin i quines són les postures.

A. Mínims:
(Jo en vaig identificar 5, però no pretenc ser exhaustiva)

– A.1 – De què viurem? Treball i impostos.
[Per exemple: com afavorirem les PIMEs contra els monopolis? A partir de quins patrimonis i quins salaris haurem de pagar impostos? Quant serà l’IVA?…]

– A.2 – Béns bàsics i béns comuns: salut, educació, habitatge, justícia, llum, aigua, aire, calor, connexió a la Xarxa, seguretat…
[Per exemple: seran garantits com a serveis bàsics inalienables i que no puguin ser sotmesos a les regles de la competència del mercat? Si sí, com encaixar-ho en la UE? Com seran les estructures que els garanteixin? Com podrem vigilar-les?…]

– A.3 – Millora de la vida: ciència, energia, medi ambient, innovació [Com garantim que siguin una prioritat?]

– A.4 – Democràcia i Punt
[Canals per vigilar les institucions; canals per a la corresponsabilitat ciutadana en les legislacions; fins dels privilegis dels representats…]
(Més informació a Democràcia i Punt del Partit X https://partidox.org/ democracia-y-punto-version-reducida/

Més informació a les meves propostes a la compareixença a la Comissió del Parlament per a la Regeneració Democràtica https://xnet-x.net/ca/intervencio-simona-levi-xnet-comissio-lluita-contra-corrupcio-regeneracio-democratica/).

– A.5 – Com viurem? Convivència i no discriminació
[Podrem defensar els drets humans per davant de qualsevol tradició o ideologia política o religiosa privada, tant per qui viu a Catalunya com per qui hi arribi, sigui de pas o per quedar-s’hi?…]

Espero que sigui útil. Podem començar avui.
Una abraçada.
Simona Levi

(Agraïments a Lluïsa G.)

Afegeix un comentari