La Bústia d'Xnet

Tecnopolítica i Acció Ciutadana en Xarxa

29 de juny de 2016
0 comentaris

Què ens ensenya l’escàndol de Fernández Díaz i Daniel de Alfonso sobre la lluita contra la corrupció

“La llei no recull la falta d’ètica com a motiu de cessament”
– Daniel de Alfonso durant la seva compareixença al Parlament

En relació a l’escàndol protagonitzat pel director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat i el Ministre de l’Interior: la importància de l’anonimat per protegir alertadors de casos de corrupció.

Antecedents

El febrer d’aquest mateix any des del Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya vam publicar una sèrie de recomanacions per a la lluita contra la corrupció a Catalunya. Entre elles estava el que en aquell moment cap dels grans partits que ara sí que ho fan, s’atrevia a dir: enumerem una sèrie de deficiències i disfuncions evidents de l’Oficina Antifrau i demanem la seva reforma donada la seva inoperativitat, opacitat i el perill que suposava per als alertadors que confiessin en ella.

mes-324-grup-anticorrupcio-xnet-oficina-anticorrupcio

L’Oficina Antifrau va reaccionar a les crítiques posant-se immediatament en contacte amb nosaltres a estades del seu director, l’ara famós Daniel de Alfonso, i se’ns va sol·licitar una reunió que es va produir el 22 de març.

Els detalls del contingut d’aquesta reunió no són l’objectiu d’aquest post ja que els vam fer públic en finalitzar la mateixa i pots consultar aquí. Aprofitem per preguntar-nos una vegada més per què serveix la transparència per la qual tant hem lluitat des de la ciutadania i amb la qual tant s’omplen ara la boca els partits amb poder si els únics que som transparents som la ciutadania. En tot cas, la reunió, tot i la cordialitat, no va aclarir els nostres dubtes.

Després de l’escàndol que el treball periodístic de Público ha revelat, on ha quedat palès que el director de l’Oficina i el ministre d’Interior usaven els recursos de l’Oficina Antifrau i del Ministeri d’Interior per atacar adversaris polítics, volem reprendre un aspecte del contingut d’aquesta trobada.

L’escàndol, posa de manifest que, tal com vam defensar en aquesta reunió (i hem defensat sempre) el tipus de praxi aplicada pel director de l’Oficina Antifrau, consistent en no facilitar canals anonimitzats per a la denúncia i deixant com a únic garant al directiu de la pròpia institució, que és defensada per molts dins i fora de les institucions com l’única praxi possible per rebre denúncies ciutadanes, no fa més que perpetuar la corrupció en lloc de desmantellar-la.

fernandez-diaz-daniel-alfonso-lluita-contra-corrupció-img

Daniel de Alfonso va defensar les bondats de la confidencialitat (“jo i aquesta institució som els garants de la protecció de la font i de la seva informació”) enfront dels excessos que, segons ell – i segons els detractors l’anonimat en la comunicacions dels denunciants -, es produirien amb l’aplicació dels protocols del les Bústies de filtracions que nosaltres proposem .

El que nosaltres volem deixar clar és que la corrupció està dins de les institucions. Esperar que es vigilin a si mateixes i que el director d’aquesta o una altra institució pugui ser el garant absolut i únic de les pràctiques que es duen a terme, és una fal·làcia i una ingenuïtat.

Independentment de la integritat de qui està dins de les institucions, només hi haurà democràcia si el poder es distribueix quedant el control de les estructures d’estat sota la vigilància ciutadana.

Els dispositius que proposem i practiquem amb les bústies anonimitzades de filtracions permeten a la font fer-se visible independentment de les institucions quan la seva informació és utilitzada en detriment d’ells o de la societat. Això impedeix que es centralitzi tot el poder (la informació) en mans d’unes poques persones que es tornen tot poderoses i una amenaça per a tothom.

L’èxit contra la corrupció serà ciutadà i distribuït o no serà.

La idea de confidencialitat perpetua, la idea passiva de dependència d’unes institucions protectores crea poders absoluts que fan servir la transparència per controlar als seus ciutadans.

La idea de font anònima implica una presa de responsabilitat individual i col·lectiva en la que qui vigila les institucions són els propis ciutadans.

Es confon sovint la denúncia anònima (una mica desterrat del nostre estat de dret ja que tothom té el dret a saber qui l’acusa) amb l’anonimat i protecció de les fonts.

La institució té el deure d’investigar aquelles alertes plausibles de casos de corrupció, independentment d’on vinguin i respectant i facilitant l’anonimat de la font si així ho desitja l’alertador, igual que ho fan periodistes i ciutadania cada dia.

El contrari és la confidencialitat garantida per les autoritats. És a dir, el ciutadà se la juga enviant la informació i, a partir d’aquí, tant el propi encoratjador com la mateixa informació es converteixen en objecte de mercadeig polític com ha demostrat el cas de l’Oficina Antifrau, on en el cas que la llei permeti el cessament de Daniel de Alfonso és molt possible que sigui substituït per Maite Masià actual directora adjunta i salpicasa per la trama ITV d’Oriol Pujol.

Tot depèn de la confiança en les institucions i d’això ja no ens queda.

Del que tenim cada vegada més és confiança en la capacitat ciutadana d’organitzar-nos per resoldre els problemes.

Seguim
 

Xnet i David Fernández en nom del Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!