L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

30 de desembre de 2008
Sense categoria
4 comentaris

TOT BROSSAT. PRECIÓS

PRIMER ESCOLTAU AQUESTA MÚSICA MANLLEVADA A UNA AMIGA. DESPRÉS M’EXPLIC. ÉS UNA MÚSICA QUE VA MOLT BÉ PER ESTAR AMB EN JOAN BROSSA. L’EXPOLI L’HE PRACTICAT AL BLOC CHAÒ ONG VIÊT NÂM

Quin dia més bell amb en Joan Brossa. Quantes coses que han sortit a la xarxa: poemes visuals, poemes amb mots, inèdits, estudis, muntatges teatrals… No ens el podrem acabar; i tenir balquena d’aquest tipus de Brossa és ser multimilionari. Per això ens hem tornat vulgars i grollers. Titllar de brossa en Brossa seria una falta de respecte, si no fos que bravejam. No em direu que bravejar de brossa no requereixi, d’una banda, moral, i de l’altra sentit de l’humor: i això ja sí que és esser més rics que els rics. Però és que a la nostra Brossa només la poden sospirar els que somien, sospiren, cerquen i troben tresors de debò. I no cal dir-se Edmond Dantès ni anar-se’n al Carib amb una pastera per desenterrar-los. Jo ara l’he deixat en repòs (en Brossa) entre Miss Giacomini de Miguel Villalonga, germà d’un tal Llorenç, i ‘Problema en Pollensa’ de la senyora Agatha Christie: una curiosa manera de traduir  al castellà ‘The regatta mistery’. I mentre me’n vaig a preparar-me una tassa de te, no trob res de tan adient per concloure l’homenatge que deixar-vos amb aquesta dona del vídeo, que a mi m’ha com transtornada. Posau-la dues o tres vegades. Jo tot lo dia la tenc posada. 

  1. Molt benllevada i si l’escoltes bé, tot prenent un te, o un pastís, sí que és Brossa.
    Ha estat i encara és un dia bell; la xarxa s’ha omplert de vida, imaginació, llibertat, trencadisses, transgressions … qui recorda els millonetis ? Si nosaltres ja en som de rics ! !
    Bona nit Xesca ! 

  2. Introduïr una mica de caos a l’ordre,
    subtil, però no per això menys desconcertant.
    Trencar la codificada monotonia quotidiana.
    Esmorteïr el crac
    per poder suportar l’espetec.
    Trobar la manera de dir sense dir,
    fer sense fer.
    Sovint les coses no són el que semblen
    ni semblen el que són,
    i, podé, ens ne’m adonat massa tard.
    Però què és tard i què és d’hora
    quan l’ordre i el caos
    juguen a fer i amagar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!