Ara que el dia s'ha cobert de color roig de la vergonya. Ara que encara puc parlar. Ara que no han silenciat les nostres veus aquells que maten en nom de la llibertat. Ara més que mai el nostre silenci, silenci de dolor, d'impotència, silenci per la barbàrie assassina, ha d'omplir els carrers, les places, els ravals del nostre país, fins que es converteixi aquest diumenge en un crit fort i potent per la vida, la democràcia i la llibertat.
Queden tres dies per acabar la campanya i sembla que tots els indicadors apunten a una victòria del PSOE. En la segona part del debat d'aquest dilluns la gran perdedora va ser, de nou, Catalunya. El nostre país i la nostra llengua només van ser utilitzades pel PP com argument per aconseguir vots a Espanya, i Zapatero no va defensar en cap cas a Catalunya, només va defensar la política del seu partit.
El nostre país viu una crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions que després es tradueix en alts nivells d'abstenció. A l'Estat espanyol encara és pitjor degut a l'enfrontament i la crispació habitual, com eina de desgast polític, que utilitzen tant PP com PSOE. Per tant des de CiU proposem un compromis que no ho és ni amb els uns ni amb els altres, sinó amb Catalunya. Catalunya com a centre de les nostres prioritats que és concreta en deu punts.
Alguns partits, els nacionalistes espanyols, en els que anys que portem de democràcia s'han cregut, i volen fer creure a la gent, que en unes eleccions el que fa el ciutadà és votar un determinat programa electoral farcit de promeses, moltes d'ells irrealitzables, en compte de avaluar quin grau de compliment de totes aquelles promeses que van fer fa quatre anys han complert.
Avui El Periodico de Catalunya publica una entrevista amb el candidat del PP a presidir el govern espanyol, Mariano Rajoy, en la que torna a insistir en la segregació ldels alumnes per raons lingüístiques.
Segueixen proliferant a la xarxa i en els mitjans de comunicació, posts i articles que demanen obertament l'abstenció o el vot en blanc ( com avui feia el ex-president Maragall en un article a La Vanguardia). Uns demanen l'abstenció argumentant que tots els partits són iguals (aixó no és cert quan parlem de Catalunya), i altres reclamen el vot en blanc com una manera de castigar als partits per la seva manera de governar. Uns i altres s'equivoquen, aquestes opinions o estratègies, ja sigui de forma deliberada o inconscient, només afavoreixen que res no canviï i que es perpetuïn en el poder aquells que hi són.