Ara a punt d'acabar la primera avaluació, en els centres docents, es hora d'analitzar els resultats, el seu per què i les possibles solucions.
|
educació Ara a punt d'acabar la primera avaluació, en els centres docents, es hora d'analitzar els resultats, el seu per què i les possibles solucions.  Des de fa uns dies els diferents components del que anomenem comunitat educativa (alumnes, pares, personal administratiu i de serveis, professors i mestres etc...) tenim, per debatre, damunt la taula un nou tema que portarà cua: el nou calendari escolar. Fer un calendari escolar racional, aquí al nostre país, és complicat i més si les vacances de Nadal s'allarguen una setmana més que a la resta d'Europa. La crisi econòmica s'ha manifestat amb tota la seva cruesa i ha colpit a la nostra societat, com mai havíem sospitat, en els seus punts més febles. Però la nostra societat, des de fa uns anys, pateix un altra crisi, una malaltia que silenciosament i amb el beneplàcit d'alguns agents socilas interessats i muts (sindicats) ha anat penetrant en el moll de l'os del sistema educatiu. Estic parlant de la resignació Suposo que aquest post és més, una conseqüència del esgotament mental dels finals de trimestre escolar, que un anàlisi profund i cientific de la diversitat de pares i mares de les nostres escoles, però en tot cas aquesta petita exageració pre-nadalenca està fonamentada en les converses, comentaris i vivències que es poden escoltar cada dia a la majoria de sales de professors de les nostres escoles i instituts. La setmana passada TV3, en horari primetime, va organitzar un debat sobre el moment en que es troba l'ensenyament al nostre país sota el títol de: L'educació a debat.  De nou un estudi de la Fundació Jaume Bofill ha furgat en el nostre sistema escolar. Avui recupero, crec que tornen a ser actualitat, unes recomanacions que vaig publicar en el mes de desembre, personals i qüestionables, i que, potser, podrien servir, algunes d'elles, per començar a guarir, amb molt de temps i paciència, la ferida sagnant del nostre sistema educatiu. La vaga del transport ha copsat, aquest ùltims dies, gairebé tota l'atenció dels mitjans de comunicació i un fet important com l'aprovació pel Parlament de Catalunya d'una proposta de resolució, presentada per CiU, sobre l'atenció educativa als alumnes amb altes capacitats intel.lectuals ha passat sense el ressó mediàtic que es mereix. Els responsables del departament d'Educació del Govern català (PSC-PSOE) i el seu conseller Ernest Maragall estàn, amb les seves últimes decisions, clavant la "puntilla" a les bases d'un sistema educatiu català i de qualitat. Tos els que ens dediquem, des de fa uns quants anys, al món de l'ensenyament sabem que una de les eines, no la única, que s'hauria de potenciar d'una forma decidida i valenta si volem que el nostre sistema educatiu millori és l'autonomia dels centres docents. 
 NO VALEN DOBLES DISCURSOS  Cercant Solucions (II) Cercant solucions (I) |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
CategoriesEls meus enllaçosALTRES ENLLAçOS
BLOCS PERSONALS
BLOCS REUSENCS
POLITICS
SAX ARS BAND
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
