Des de que va esclatar el cas Millet diferents partits polítics han engegat el ventilador de les sospites per empastifar els seus adversaris. Es barregen conceptes com legalitat i moralitat com si tos dos fossin el mateix. Si estem en un Estat de dret, espero que si, la legalitat ha de ser la nostra insígnia i l'única que ha de prevaler en aquest cas.
Nicholas Winton és el nom de la persona, avui ja un home centenari, que va aconseguir treure de Txecoslovàquia, durant la segona guerra mundial, 669 nens i nens, la majoria jueus, quan el país es trobava ja sota l'ocupació nazi.
Algunes notícies encara em sorprenen i no per la notícia en si mateix sinó per els dubtes i/o les preguntes sense resposta (moltes vegades estúpides) que et queden al final de la lectura. Avui en el Periodico de Catalunya, sota el títol, L'exemple de les regidores de Lleida podem llegir el següent:
Lleida Les regidores lleidatanes d'Economia, Montse Mínguez, i de Cultura, Montse Parra, no s'ho van pensar dues vegades a l'hora de donar exemple, aplicant una de les mesures previstes en el pla d'austeritat de la capital del Segrià: l'ús del transport públic. Després de dinar, Mínguez i Parra van anar als seus despatxos de la Paeria en un autobús urbà. "Diversos consistoris, entre ells el de Sabadell, ja s'han interessat per la nostra proposta", va dir Mínguez.
El maig del 68, em refereixo al que s'anomenat Revolució, i que segurament va ser el primer moviment global anti-autoritaritat (ara els anomenaríem anti-sistema), del segle XX, i que va acabar amb més autoritarisme i repressió a tot el món, va aportar, sense cap mena de dubte, coses positives i fonamentals per les generacions d'avui, com per exemple l'Estat del Benestar, entre d'altres. Però també ens va deixar un llast per herència que condiciona el nostre progrés com a societat, o al menys el condiciona en el temps.
El passat dissabte dia 8 de març, com tots els segons dissabtes de cada mes, havíem quedat amb la colla d'amics, uns 4 o 5 matrimonis, per sortir a sopar. Aquest mes ens tocava preparar el sopar a la meva dona i a mi. La preparació consisteix en cercar un restaurant, si és nou millor que millor, i reservar taula.