Amigues i amics: el proppassat cap de setmana hi va haver quatre jornades electorals dins l'UE: França, Regne Unit, Grècia i Schleswig-Holstein. Ben diferents entre ells, però amb alguns trets en comú.
Amics i amigues: avui canviaré de registre. Deixo de parlar de l'actualitat més actual, i faré algunes reflexions sobre muntatges teatrals basats no en el pensament líquid, sinó, com diu la Mercè —la meva senyora, ja sabeu—, en el simplement polvoritzat.
Amigues i amics: acabo aquí amb les reflexions sobre la vaga general, i també la manifestació d'estudiants del dia 18. A què és deu la vandàlica campanya mediàtica presentant, falsament, Barcelona com el súmmum de la violència mundial? La qual cosa no treu que les actuacions d'una minories violentes, no sigui preocupant, ja que no presenten cap alternativa. No la tenen.
Amigues i amics: ha passat la vaga general, i ha deixat més qüestions del que sembla. La majoria d'elles desagradables pels qui tenen el poder, ja que la protesta ha estat més general del que sembla, i es diu. I també perquè podria apuntar que hi ha gent, ciutadans, que comença a estar farta de ser el boc expiatori de les barbaritats d'altres.
Amics i amigues, la famosa frase d'Ortega y Gasset: jo soc joc i la meva circumstància, permet fer una petita reflexió a partir del fet que la nostra circumstància no sempre és nostra, sinó que imposada per altres
Amigues i amics, després d'un llarg silenci, per raons que no fan el cas, torno. I torno tot just un mes després que el Govern hagués fet, per compte de les patronals, totes, una soleme declaració de guerra contra els qui sols tenen per vendre que la seva força de treball. Temps enrere dits treballadors.
Amics i amigues: acabo avui aquest reguitzell de cinc cartes dedicades a històries del passat. Històries que, si ens ho mirem amb un cert distanciament, fredament, són ben actuals. I és que...
Amigues i amics: malgrat que ha començat la contrarevolució, sense que no hi hagi hagut cap mena de revolució, és aquest un tema pel que cal deixar passar uns dies. Per la qual cosa, seguiré una mica el camí iniciat en les tres darreres cartes, però ara parlant del cas de la llengua. Possiblement la més durament repressaliada d'arreu d'Europa.
Amics i amigues: arribem al final d’aquesta sèrie sobre la Barcelona emmurallada i sotmesa a control militar durant gairebé cent cinquanta anys. I arribem amb una pregunta final. Que està al final, esclar.
Amigues i amics, arribem a la segona part de la sèrie dedicada a Barcelona i la dinastia borbònica, instal·lada, definitivament, el 1714. Amb algunes petites anècdotes i algunes petites reflexions.
Xaronet |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 20:34h
Amics i amigues: en aquests dies de pau, amor i benaurança, en cops de parlar de la rabiosa actualitat, parlaré d'un fet del que penso que sols que jo se n'ha adonat. De a qui es deu en bona part l'Eixample de Barcelona. És una història curiosa. De debò.
Xaronet |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 17:49h
Amigues i amics: les darreres eleccions generals, mirades dins del conjunt d'eleccions que s'han estat celebrant dins l'àmbit de l'UE, confirmen la dretanització de les societats europees. Unes societats que, com s'explica a La bona persona de Sezuan, cerquen les solucions allà on no les pot haver.
Amics i amigues: vistes a escala de l'UE, les recents eleccions generals podem considerar-les com de locals. A banda d'això, i malgrat l'abassagadora majoria del PP, no crec que allò del bipatit única que vaig anunciar un dia, hagi quedat desfasat.
Xaronet |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 18:50h
Ha saltat el problema. Què cal en aquests moments, tècnics que facin bé la seva feina i prou, per més que la seva elecció sigui feta a dit? O bé polítics elegits democràticament, per més que cosa que toquen cosa que caguen? Malgrat l'aparent lògica del debat, el cert és que és un fals debat. Un fals dilena
Amics i amigues: de sobte algú ha descobert que la música d’Els segadors té un
origen poc presentable. Tavernari. El curiós és que això ja se sabia fa una pila d'anys. I és que la història de les músiques que emigren d'aquí per allà, té episodis d'allò més curiosos