Victoria |
Dona |
diumenge, 24 d'octubre de 2010 | 11:39h
Quan tens set, només vols aigua. Alguna cosa està canviant
i ens fa mantenir l’esperança. El vent constant arriba que ens mostra la direcció.
Gràcies a tots i a totes.
Els homes han sortit al carrer per tal de mostrar el
rebuig a la violència de gènere. De forma simultània i amb el lema “El
silenci ens fa còmplices”, ha tingut lloc, dijous dia 21, la tirallonga
de “Rodes d’homes contra la violència
masclista” a més de 30 localitats de l’Estat.
La convocatòria, oberta a tothom que hi va voler
participar, ha estat coordinada per l’Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere (AHIGE).
A Palma ho va impulsar el Grup de Homes per a la Igualtat i Contra la Violència Masclista,
entitat confederada a AHIGE. La data coincideix amb l’aniversari de la primera
manifestació d’homes contra la violència sexista i vol esdevenir la jornada en
què els grups i associacions d’homes per la igualtat, igualment que els homes a
títol individual que s’hi sentin identificats, surtin al carrer per fer visible
davant la societat la seva posició i el seu compromís.
La concentració, després d’encendre espelmes al voltant
d’un gran llaç blanc, guardà un minut de silenci per a les dones víctimes de la
violència masclista i es va llegir el manifest amb el lema “Visquem sense violència” que diu així....
Mites
dins la boca – d’un vers d’Antoni Vidal Ferrando -és un espectacle on Entreveus
s’endinsa en el seu univers poètic, en un treball conjunt, basat en quinze cançons sobre poemes de l’escriptor que
formenel disc del mateix títol. Inclou versos recitats
pel propi poeta i s’acompanya d’unaprojecció
d’imatges creada per Marina Sunyer i Miryam Serrano.
És una proposta adreçada directament al món dels
sentiments que, mitjançant la música, la poesia i la video-creació, pretén
emocionar l’espectador i fer-lo còmplice
Veig el somriure de la tardor que
s’anuncia, a l’ample. Fulles caigudes, menudes, arreplegades pels rierols de
pluja dels darrers aiguats. La lluna plena que sempre torna.
Somriu la tardor nova perquè no li tinguem por. Ve
carregada de pluges i magranes, a cor obert , ferides cristal·lines per on es
perd la vida a poc a poc , tot guanyant-la d’una altra manera.
És temps de crepuscles irisats, suara amenaçadors, suara
magnífics. Hora de mar contradictòria i dies que s’escurcen lentament. Temps d’olor
de bosc i flors petites. Temps de despullar-se i fer la pell, per si de cas
sobrevivim i ens és donat d'arribar noves a l’hivern, plenes de fred i d’esperances.
4158 comentaris, 464 posts, 93.739 visites a la portada, 152.799 a les entrades. Només són xifres, com
les fulles menudes, ja caigudes de l’arbre, les s’enduu el vent ... però han
estat lectures i mirades. Són moments, són pensaments, són sentiments, són
amistat...
Són anar fent camí, un viarany per on escolar-me, tot fugint
del brogit, massa feixuc, de la cridòria. El bloc és un espai confegit de
silenci, que agraeixo i em plau, el meu país petit, lliure, la meva recerca de
paraules a un estany innombrable, per descriure i desviure, per compartir, el petit gest artesà que em salva del gas
tòxic. Una alenada. Ja no em puc aturar.
Avui, s'estrena, a les 21h., al teatre Principal, Onatge, un espectacle teatral amb muntage de Miquel Àngel Raió i assessorament literari d'Antoni Xumet.
És un homenatge a Xesca Ensenyat des de Pollença, música, dança, poesia i els textos de Neus Canyelles, Xesca Ensenyat, Mariona Moyano, Carme Riera i Antònia Vicens, de la companyia Disperses.
Kingdinsky ens ofereix aquest tema, un dia clar i una nit fosca, un dels temes d'aquest duet de música experimental electrònica, veu, melodies i temes propis, plens de poesia i de futur .
He vist un ocell mort rere les barques. Les plomes, falagueres altre temps, ara són roïnes i deslluïdes. Sovintejat per cucs i per formigues, en canvi, l’esquelet ha tornat blanc , mostra les costelles, talment una capsa de música, un petit tresor després de l’endreç. El bec ferm, contra tota decadència. Recordo els peixos que engolia el corb marí, com si mai hagués de morir, d’un salt precís, vol en picat dins la mar grisa, i cap endins del pap, per tornar a prendre volada tot seguit, o arrecerar-se a l’espigó amb els companys.
T’ has fixat que sempre és grisa la mar al port?. És una maledicció per a la malenconia. Allò que resulta arrecerat pels vaixells és monòton i trist per a mi. Què hi puc fer? Només imaginar tots els colors del blau i el verd de mar enllà.
He sentit a dir que quallen com ditades a l’aigua, a l’entrellum de les hores, clapes de núvols i camins de lluna, trencadís de sol i esteles de vaixells. Quan venen maldades, miro d’aguantar i submergir-me a l’escuma, que ve a glopades com un orgasme.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Amb el 
