El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

28 de setembre de 2006
0 comentaris

Llibertat condicionada

Tot està escrit

a diversos exemplars,

fins a la paralització final.

 

Un àvid talla-dits,

argentat,

s’ho empassarà tot.

No en vull cap còpia

Tinc curiositat de saber les tones diàries de paper que es consumeixen a les administracions públiques, papers que no aclariran res, ni servaran les memòries històriques, papers que han deixat fa temps d’ésser organismes vius, paraules vives, diàlegs, raonaments a la recerca d’entesa, papers que són inútils, paranys, escleròtics, mentides globals o sinistres, pors acaramullades. No vull fugir d’estudi, però si ens costés tant escriure com aquells que feren el codi d’Hammurabi, tant pel que fa a l’eina com als materials, segurament ho faríem amb més respecte. Hi ha la possibilitat de demanar.li al Dr: Franz de Copenhaguen que inventi un material clònic dels papirs, amb propietats de reproduir-se a si mateix i dissipar-se un cop llegit, posats a demanar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!