El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

16 de novembre de 2013
2 comentaris

El regne del guany i la pèrdua

“el regne del guany i la pèrdua
el regne de la misericòrdia i el perdó”

Josefa Contijoch, presentada per Eduard Sanahuja , va ser dijous 14 de novembre de 2013 a les 20h a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda del carrer de les Camèlies a Barcelona, dins el cicle “De Pensament, paraula i Obra”

Josefa Contijoch (Manlleu, 1940). Estudià filologia a la Universitat de Barcelona. Començà a escriure en castellà però les primeres publicacions ja foren en català: Quadern de vacances, una lectura d’el segon sexe, va guanyar el Premi Miquel Martí i Pol de poesia l’any 1981. Ales intactes (1996) Premi de Poesia Salvador Espriu, 1994. Les lentes il·lusions (2001) Premi Màrius Torres 2000, i Congesta (2007). També ha escrit narrativa infantil, crítica literària i assaig, com Les vacants (2005), i novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o el seu darrer treball: Sense alè (2012). Forma part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club i és membre de l’equip fundador del col·lectiu QUARK POESIA.

Com a tast un preciós i lúcid poema que cal escoltar amb els ulls i les orelles interiors:

El regne de la pedra
el regne de la pedra i del foc
el regne de la pedra i del foc i dels udols
el regne de la suor sota la capa del sol
sobre el camp de batalla fressa i fúria
el regne de la vasta planura erma dels rostolls
dels cavalls cavalcant a galop en polseguera
naus pirates pirategen pillatge dany i fulgor
el regne del guany i la pèrdua
el regne de la misericòrdia i el perdó
el regne de les llàgrimes sobiranes
entre la solitud i l’abandó

aquest és el món
aquest és el nostre regne
aquest és el regne d’aquest món

…/… continua el poema

el regne de l’ambició sense mesura
del delit de venjança sense mesura
el regne del terror inverificable de la tristor insondable
el regne de la construcció i la destrucció
del plany il·limitat de la traïció i la súplica
el regne de la crueltat sense mesura
de la tendresa sense mesura
el regne de la violència exercida sense mesura
dolor i sofriment sense mesura
pols evanescent del desig que espera amor sense mesura
a l’ombra del cor corsecat del cor segat
cor macilent a l’ombra

aquest és el món
aquest és el nostre regne
aquest és el regne d’aquest món

no l’estelada ni la celístia no l’inintel·ligible
i també l’inintel·ligible i l’estelada
no l’indicible però també l’indicible
misteri de cérvols i gaseles ferits de matinada
entre l’arbreda
donar-se al foc que avança capa d’or fi
orfebreria del vell vincle nua la remembrança
silenci final
murmurat a trenc d’alba a l’escletxa del mur
murmuris inaudibles sota l’aigua
sobre les ombres que arriben o cauen
com cau la neu sobre la pedra que cobreix els morts

aquest és el nostre regne
nostre el castell la possessió
aquest és el món.

JOSEFA CONTIJOCH, CONGESTA, Edic. 62, 2007

Enhorabona Josepa. Va estar un plaer compartir taula de poesia i sopar amb tu a la Fira del Llibre d’enguany a Palma.

Gràcies per aquest poema preciós i precís que ens descriu tan bé el món i els replecs dels sentiments que hi bullen.

Imatge, Palma 2013 sopar de la Fira del Llibre.Foto: J.F.F.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!