El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

19 d'octubre de 2013
6 comentaris

Nosaltres també som verd esperança

Tots els colors del verd són nostres ara, les esponges petites que arriben a la platja, les mates de lliri d’arenal que s’aferren a l’arena, bellesa infinita i perdurable que un temps omplia tot el litoral. Son verdes encara les fulles del magraner i les darreres figues tardanes, les llimones noves de ca nostra i i les clívies.

Verd el meu poble, la resistència, la dignitat, la voluntat de no ser esclau ni lladre. Jo també som verda, verda esperança, verda vida, verda mirada i ànsia.

Portava el vent la força
d’un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d’un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.

I l’aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l’aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd ens cantava en Raimon
  1. El verd és el color que s’adiu més amb mi, potser per això m’agrada tant: els ulls, la roba, i ara la muntanya… sempre el cerque.
  2. Verd poma, verd oliva, verd mandarina primerenca, verd persiana mallorquina, verd esperança, verd dignitat, verd ecologia, verd lllibertat…

    Tots els colors del verd, certament, que diu Raimon.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!